No, no hi ha cisma ling¨¹¨ªstic

L¡¯astorament em va durar uns dies, no acabava d¡¯entendre l¡¯article de Matthew Tree titulat ¡°El comen?ament d¡¯un cisma ling¨¹¨ªstic?¡± al digital N¨²vol (amb un interrogant ret¨°ric que sempre serveix de disculpa a l¡¯atreviment excessiu), en el qual plantejava la tesi que la reforma dels diacr¨ªtics ens podia dur a una ruptura del consens ortogr¨¤fic. O almenys aix¨° ¨¦s el que haur¨ªem de deduir de la paraula cisma, for?a inequ¨ªvoca en aquest sentit. Semblaria que el pa¨ªs estigu¨¦s dividit al voltant de l¡¯aplicaci¨® d¡¯una llista diacr¨ªtica o l¡¯altra, la interminable i la de nom¨¦s quinze mots.

L¡¯astorament venia sobretot del fet que l¡¯autor, angl¨¨s, defens¨¦s l¡¯¨²s de la llista extensa de diacr¨ªtics quan la seva llengua no t¨¦ cap mena d¡¯accentuaci¨®, ni diacr¨ªtica ni de l¡¯altra. I explicava que, en angl¨¨s, es coneixen amb el terme de crash blossom les frases que, essent escrites d¡¯una sola manera, poden tenir m¨¦s d¡¯una interpretaci¨®, cosa que, lluny de generar problemes comunicatius (en l¡¯¨²ltim extrem les ambig¨¹itats produ?des per la gram¨¤tica s¨®n resoltes per la pragm¨¤tica, el sentit com¨² i el coneixement del m¨®n), serveix de fet per a l¡¯exercici d¡¯una mena de ling¨¹¨ªstica faceciosa; sempre va b¨¦ tenir a m¨¤ frases d¡¯aquestes per entretenir un sopar o farcir un articlet.

?s doncs una aparent contradicci¨® que un escriptor angl¨¨s presumeixi de crash blossoms en la seva llengua i a la vegada reivindiqui la necessitat d¡¯una convenci¨® com ¨¦s l¡¯accentuaci¨® diacr¨ªtica per evitar els mateixos fen¨°mens en catal¨¤; potser, m¨¦s aviat, haur¨ªem d¡¯esquitxar l¡¯angl¨¨s de diacr¨ªtics per fer m¨¦s f¨¤cils les coses a la resta de la humanitat. Com tamb¨¦ ¨¦s una contradicci¨® fer creure que, en catal¨¤, aquestes mateixes frases generen ambig¨¹itats infranquejables. ?s el que tenim amb l¡¯al¡¤lusi¨® a l¡¯obra de Joan-Llu¨ªs Llu¨ªs El dia de l¡¯¨®s, que quan es reediti haur¨¤ de ser El dia de l¡¯os, i aix¨° sembla un cataclisme. Ja s¡¯ho far¨¤ venir b¨¦ l¡¯editorial per desfer ¡°l¡¯equ¨ªvoc¡± en portada, tal com faria si el t¨ªtol fos El banc de la pla?a. Ning¨² no s¡¯ha sorpr¨¨s mai de l¡¯ambig¨¹itat del sintagma Ast¨¨rix i els gots.

?s sabut que no tothom est¨¤ aplicant la reforma, encara, per¨° elevar les dissensions a la categoria de cisma nom¨¦s es pot sostenir des de la hip¨¨rbole. D¡¯entrada, el mateix Institut d¡¯Estudis Catalans va publicar les noves ortografia i gram¨¤tica amb els canvis, i al cap de poc hi va tenir adaptat el diccionari. Tots els diaris en paper van fer la transici¨® pr¨¤cticament a l¡¯un¨ªson i de manera immediata, com tamb¨¦ la van fer els mitjans de la Corporaci¨® Catalana, amb TV3 i Catalunya R¨¤dio. A les escoles i instituts ja estan ensenyant les noves normes, amb els materials de llengua catalana adaptats i amb les successives reedicions a la vista de la resta de mat¨¨ries per anar actualitzant els llibres de text. Enciclop¨¨dia Catalana, l¡¯editorial hegem¨°nica quant a diccionaris, ja ha actualitzat en seu fons en l¨ªnia, com tamb¨¦ ho han fet el Termcat i l¡¯Optimot. Les administracions, no cal dir-ho, tamb¨¦ han limitat l¡¯¨²s de diacr¨ªtics als quinze de la llista definitiva.

On ¨¦s, doncs, el cisma? En molt pocs ¨¤mbits, per molt que els vulguem convertir en masses indignades contra l¡¯autoritat. Un digital, Vilaweb, que ha convertit la resist¨¨ncia als canvis en ensenya i que probablement seran els ¨²ltims de Filipines. Algunes editorials de narrativa (molt poques) que hi s¨®n reticents m¨¦s que contraris per¨° que tard o d¡¯hora trobaran un lector m¨¦s avesat a la simplificaci¨®. Alguns autors (no gaires tampoc) que converteixen els diacr¨ªtics en elements del seu estil inconfusible mentre destrossen els pronoms febles o el r¨¨gim preposicional. I sobretot, una colla d¡¯ultrancers i coristes que fan de Twitter el terreny idoni per proclamar la seva insubmissi¨® a l¡¯IEC i que prometen que mai renunciaran a la llista pret¨¨rita mentre proporcionen abundants exemples de crash blossoms insalvables. Tot aix¨° que tenim per nodrir la ling¨¹¨ªstica faceciosa aut¨°ctona.

El debat seria entranyable si no s¡¯allargu¨¦s tant. A veure si s¡¯acaba la morat¨°ria d¡¯aplicaci¨® (falta poc menys d¡¯un any i mig) i enllestim.