Estupors electorals

Assistir a una roda de premsa amb un candidat tancat en pres¨® preventiva m¨¦s d¡¯un any no passa cada dia. Fa molt que no faig de periodista de carrer i no he estat gaireb¨¦ mai cronista pol¨ªtica, per¨° m¡¯hauria agradat ser a la primera compareixen?a davant dels mitjans d¡¯un pres candidat o candidat pres, com preferiu. Fins i tot a la segona, per veure si era igual. Va ser el meu primer estupor electoral de la campanya, la setmana passada, quan despr¨¦s del que va passar a Notre-Dame i el circ que immediatament s¡¯hi va muntar vaig descartar m¨¦s imatges inquietants i em vaig posar a veure s¨¨ries. Doncs mira, aqu¨ª tens el candidat Jordi S¨¤nchez parlant amb la premsa des de Soto del Real, en una cofurna de parets de conglomerat la mar de lletja, una tauleta blanca com de pupitre (alg¨² sap per a qu¨¨ serveixen aquestes tauletes all¨¤?) i, al darrere d¡¯ell, firmes, la bandera espanyola i el retrat del monarca vigent. No me¡¯n vaig assabentar fins dijous a la nit. Una roda de premsa electoral des de la pres¨®! Em vaig quedar tan estupefacta que me la vaig mirar sencera, pel m¨°bil. Em va costar agafar el son despr¨¦s. L¡¯endem¨¤ al mat¨ª, Divendres Sant, ja n¡¯estava al cas i no em vaig perdre el directe amb el candidat pres Oriol Junqueras. De car¨¤cter m¨¦s festiu que el seu company, semblava que s¡¯ho estigu¨¦s passant b¨¦, com si els presos fossin els periodistes i, de passada, jo mateixa que els estava mirant, i ell ens consol¨¦s.

Si ja era prou colpidor escoltar durant una hora llarga un i altre despr¨¦s de tant de temps sense poder escoltar-los m¨¦s enll¨¤ de les seves declaracions en el judici en curs, la inquietud va ser una altra. Els periodistes s¡¯adre?aven als presos del plasma tractant-los de tu i les seves preguntes sonaven dubitatives, em vaig dir. Alguna cosa semblava que s¡¯havia apoderat de la situaci¨®, alguna cosa que feia que els cronistes no es poguessin expressar b¨¦. Tot plegat era francament inc¨°mode. Com t¡¯adreces i com interrogues un home que est¨¤ en una molt discutible pres¨® preventiva des de fa un any i mig, que no sap quan en sortir¨¤ perqu¨¨ l¡¯estan jutjant per¨° que no hauria de ser all¨¤ ¨Ca la pres¨®, al plasma¨C?si no ¨¦s condemnat?

Hauria optat per tractar-los de vost¨¨, aquesta primera part ¨¦s f¨¤cil de respondre. ?s clar que els dirigents i els cronistes pol¨ªtics es coneixen i es tracten, i aix¨ª ha de ser perqu¨¨ en cas contrari no tens fonts, per¨° el col¡¤leguisme del tuteig no ¨¦s acceptable quan el p¨²blic t¡¯est¨¤ veient (pantalles) o escoltant (r¨¤dio) o llegint. Era un moment excepcional del periodisme, no passa en cada campanya que els candidats parlin des de la pres¨®. Voler donar aparen?a de normalitat al que no en t¨¦ porta fins a aquests paranys fatals els periodistes joves, com em va semblar que eren gaireb¨¦ tots.

L¡¯altra part de la pregunta ¨Ccom interrogues, com transmets, com sintetitzes, quin ¨¦s el titular¨C ¨¦s m¨¦s dif¨ªcil, em vaig dir en llegir l¡¯endem¨¤ al mat¨ª les cr¨°niques corresponents. Ni en els mitjans independentistes vaig trobar el que es diu pr¨°piament una cr¨°nica, que ¨¦s informar de l¡¯ambient i el sentit del que est¨¤s escoltant i veient, cosa que pots i has de fer perqu¨¨ ets all¨¤: ho has vist, has preguntat i has escoltat.

Una primera conclusi¨® em porta a suggerir que som en un moment tan conf¨²s, i en campanya, que el periodisme no gosa ni dir si ¨¦s de dia o ¨¦s de nit per por de ser titllat de partidista, sectari, tra?dor, venut, regalat, qui sap si transg¨¨nere.

No van ser les rodes de premsa des de la pres¨® dels candidats l¡¯¨²nica ocasi¨® d¡¯estupor electoral. Un dia despr¨¦s, i sense que fossin falles, cremen i afusellen en un poble sevill¨¤ un ninot que representava el bon¨¤s de Judes (sense la seva tra?ci¨®, qu¨¨ se n¡¯hauria fet, de Crist?), que aquest any, ves per on, tenia l¡¯aspecte de Carles Puigdemont. L¡¯alcalde de Coripe, socialista, creu que ¨¦s la mar de normal i que no n¡¯hi ha per a tant. Quantes pulsions i passions desbordades emergeixen aqu¨ª, en aquesta escena de Coripe? ?s tan eloq¨¹ent que no val la pena pintar-la m¨¦s negra. Sobretot perqu¨¨ l¡¯¨²ltim estupor me l¡¯ha causat la piulada d¡¯un escriptor que aprecio i llegeixo, que sense pensar-s¡¯ho dues vegades ha escrit: ¡°L¡¯alcalde de Coripe al Festival de Cultura Txarnega de l¡¯any que ve. Haz que pase.¡± Com del porc, tot s¡¯aprofita quan toquen a sometent les campanyes electorals. Fins i tot val una apel¡¤laci¨® a la ca?a de bruixes ¨Cles txarnegues, aquestes dones que tantes coses catalanes tenen per dir i revelar encara que no agradi sentir-ho¨C que no desmereix en absolut l¡¯esperpent de Coripe.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i professora de la UPF