El pintor del dolor i la r¨¤bia

Max Beckmann ¨¦s un pintor que agrada o desplau: no hi ha terme mitj¨¤ amb ell. Tamb¨¦ ¨¦s veritat que a Espanya ¨¦s pr¨¤cticament desconegut, perqu¨¨ ja fa m¨¦s de vint anys de la seva retrospectiva a la Fundaci¨® March a Madrid. Per aix¨° cal saludar la iniciativa de CaixaForum Barcelona, amb una sola objecci¨®: la mostra procedeix del Museu Thyssen madrileny i a Barcelona han fallat obres de primer¨ªssim nivell, com Retrat de fam¨ªlia, Carnaval, La barca o Autoretrat amb corneta. Per qu¨¨ no han viatjat a Barcelona? Perqu¨¨ en l¡¯organitzaci¨® d¡¯una exposici¨® hist¨°rica, els pr¨¦stecs s¡¯aconsegueixen m¨¦s f¨¤cilment si la instituci¨® que els acull posseeix una col¡¤lecci¨® potent que al seu torn pugui prestar obres. La Caixa, tot i tenir una bona col¡¤lecci¨® d¡¯art contemporani, no t¨¦ un fons d¡¯obres fonamentals del segle XX. Tampoc la Fundaci¨® Mir¨® t¨¦ els millors mir¨®s, ni el Picasso els millors picassos. I el MNAC no pot prestar, per seguretat i conservaci¨®, cap pe?a fonamental d¡¯art rom¨¤nic. Barcelona ¨¦s, en aquest sentit, una ciutat de segona, provinciana, i els seus ¨¨xits passats ¡ªpel que fa a exposicions hist¨°riques¡ª es van deure a la gran professionalitat dels seus comissaris, a la seva experi¨¨ncia i contactes, la qual cosa encara es pot donar puntualment. Per¨° els nostres governants no han donat mitjans per ampliar el patrimoni (no els interessa) i tampoc hi ha previsi¨® que aix¨° canvi? en el futur.

Dit aix¨°, Beckmann va ser sempre un pintor d¡¯¨¨xit, per¨° la seva vida va passar per grans vicissituds i les experi¨¨ncies van marcar per sempre la seva obra: la viol¨¨ncia, la brutalitat, la guerra, les conseq¨¹¨¨ncies del desastre econ¨°mic, l¡¯exili. Per aix¨° va afirmar que veia la vida com una exist¨¨ncia de titelles lliurats a les forces negatives, tot i que tamb¨¦ va afirmar que estimava la humanitat, encara que constitu¨ªs una pila d¡¯egoisme, ¡°amb les seves petiteses i banalitats¡±. No va voler mai ser englobat en el moviment expressionista per estar en contra dels ismes i creure en la individualitat dels artistes per sobre de tot, per¨° la seva mirada al m¨®n era expressionista en la mesura que estava travessada per una forta subjectivitat. Durant anys va ser exemple de la Nova Objectivitat, moviment que rebutjava tot sentimentalisme, tot preconitzant l¡¯objectivitat i la concentraci¨® en la plasticitat del quadre.

Dels seus famosos autoretrats (Beckmann tenia un f¨ªsic potent, un cap quadrat i un cos s¨°lid), es poden veure Autoretrat com a pallasso (1921) amb el seu espai distorsionat i el bra? est¨¨s com si mostr¨¦s els estigmes de Crist. En les primeres sales, que s¨®n cronol¨°giques, destaca tamb¨¦ el refinad¨ªssim retrat de la seva dona, Quappi amb su¨¨ter rosa (1932-1934), amb una actitud elegant, lleugerament esnob. I les magn¨ªfiques s¨¨ries de litografies L¡¯infern (1918-1919) i Fira (1921) amb els dibuixos preparatoris d¡¯algunes de les seves obres mestres. A la segona part de l¡¯exposici¨®, el comissari, Tom¨¤s Llorens, ha optat per un criteri tem¨¤tic, amb quadres pintats a partir del 1937 fora d¡¯Alemanya, d¡¯on va fugir el mateix dia que els nazis inauguraven la mostra Art degenerat, on hi havia peces de l¡¯artista.

Beckmann tenia al cap la gran ciutat, la vida nocturna amb els seus cabarets, balls i mascarades, com tamb¨¦ el record de les brutalitats de la guerra (que va viure com a infermer a la Primera Guerra Mundial), i tot ho va plasmar en quadres en els quals comprimeix els personatges en espais minsos, met¨¤fora de restriccions f¨ªsiques o psicol¨°giques. Aquests s¡¯amunteguen en habitacions que semblen trontollar o sense aire entre ells, encara que aconsegueixi un ordre compositiu perfecte en quadres tan dif¨ªcils com Jugadors de rugbi (1929). Alterna erotisme amb par¨°dia, com a Nit a la ciutat (1929), i sota els potents tra?os negres que delimiten les seves figures descobrim l¡¯horror de la tortura i del suplici. O b¨¦ se¡¯ns s¡¯exhibeixen modernes al¡¤legories, com passa a El trasllat de les esfinxs (s¨ªmbol del final de la guerra) o a Els Argonautes (1950), que fa al¡¤lusi¨® a la pintura, la poesia i la m¨²sica.

No us perdeu l¡¯exposici¨® Beckmann: ¨¦s el pintor de la malenconia, de la r¨¤bia, de tot el dolor del m¨®n, i de vegades, de la bellesa de la vida.