Jes¨²s i la hist¨°ria

D¡¯en?¨¤ que la filosofia positivista de la hist¨°ria es va assentar, han estat nombroses les vides de Jes¨²s en qu¨¨ savis han intentat endevinar qu¨¨ hi havia de cert en les narracions evang¨¨liques i altres fonts pr¨°ximes a la vida de Jes¨²s ¡ªcom ara els Fets dels Ap¨°stols i les Cartes de Sant Pau¡ª, i qu¨¨ hi havia d¡¯invenci¨®. Abans de l¡¯¨¨poca ¡°positiva¡±, fer-ho resultava molt arriscat, en especial als segles dominats per la teologia, que van de Constant¨ª i els Pares de l¡¯Esgl¨¦sia fins al segle XVII. El diccionari m¨¦s fenomenal que mai s¡¯ha escrit, el de Bayle (1702), no presenta ni una p¨¤gina sobre Jesucrist, encara que parli dels evangelistes, de sant Pau, i de molts autors de la patr¨ªstica grega i llatina. Voltaire, de qui mai se sabr¨¤ si creia o no, va ser prudent, i m¨¦s aviat es va ficar amb els derivats eclesi¨¤stics de la religi¨® cristiana, com ara els jesu?tes, la seva b¨¨stia negra: Mangeons j¨¦su?te!

Els il¡¤lustrats ja no es van sentir encotillats pel poder de l¡¯Esgl¨¦sia; i aix¨ª van n¨¦ixer p¨¤gines furibundes contra el cristianisme, com les del bar¨® de Holbach i les del pare Meslier, molt editades en castell¨¤. I a partir del XIX els erudits van comen?ar a posar la persona de Jes¨²s (sense cap naturalesa teol¨°gica) al lloc hist¨°ric que li podia escaure, d¡¯acord amb m¨¦s hip¨°tesis que fonts segures. ?s el que van fer David Strauss, que va escriure una vida de Crist que va fer esc¨¤ndol (1836), o Ernest Renan (1863), que en va fer una altra de pol¨¨mica. No parlem ja de Nietzsche i el seu Anticrist.

Amb el temps, l¡¯hebraista Geza Vermes ¡ªa qui vaig visitar una vegada a Oxford per conversar i arribar a l¡¯¨²nica conclusi¨® que Jesucrist va ser crucificat en temps del governador Pilat i de l¡¯emperador Tiberi, i que si va n¨¦ixer durant el reialme d¡¯Herodes per for?a havia de n¨¦ixer abans de l¡¯any 4 aC¡ª, amb el temps, d¨¨iem, Vermes va escriure un llibre espl¨¨ndid, Jes¨²s, el jueu, en qu¨¨ exposava la filiaci¨® hebrea del Crist, de la qual no hi pot haver cap dubte, i el seu car¨¤cter messi¨¤nic, cosa igualment ¨°bvia, de fonament b¨ªblic.

A Espanya hi ha una recent i s¨°lida tradici¨® d¡¯aquests estudis, capitanejats per l¡¯erudit Antonio Pi?ero, en qu¨¨ els experts pouen informacions plausibles a partir dels historiadors i epistol¨°grafs jueus i romans de l¡¯¨¨poca: Flavi Josep, Plini el Jove, Tit Livi, T¨¤cit, el Talmud, i poca cosa m¨¦s. Als escrits d¡¯aquests s¡¯hi troben escasses refer¨¨ncies, per¨° suficients, com per donar la ra¨® al savi d¡¯Oxford: Jes¨²s va existir, va predicar durant uns tres anys, i va ser crucificat per ordre de l¡¯¨²nic que podia aplicar la pena de mort a la Palestina d¡¯aquell temps, el governador rom¨¤.

Ara s¡¯ha reeditat un llibre molt interessant, que, com ¨¦s habitual en la historiografia sobre Crist, aporta m¨¦s hip¨°tesis, per¨° cap prova: Javier Alonso, La ¨²ltima semana de Jes¨²s (Madrid, Alianza, 2019). Una altra cosa seria que un dia es trob¨¦s la tomba i les restes del Natzar¨¨, amb el r¨¨tol en tres lleng¨¹es que Pilat va fer posar damunt la creu, not¨ªcia que seria rebutjada immediatament pel Vatic¨¤. Els cristians creuen que va ressuscitar, i no hi ha m¨¦s cera que la crema: ¨¦s mat¨¨ria de fe, com la virginitat de Maria: no cal discutir-ho amb ning¨², menys encara amb un creient.

Alonso insisteix que Jes¨²s no va n¨¦ixer a Betlem, sin¨® a Natzaret, i per aix¨° als evangelis ¨¦s anomenat Jes¨²s de Natzaret, i no Jes¨²s de Betlem. No creu que aprengu¨¦s arts endevinat¨°ries, profecies i m¨¤gies a Egipte, com sostenen uns quants, sin¨® que m¨¦s aviat va romandre sempre a Galilea, possiblement a la vora d¡¯un rab¨ª que el va formar; i galileus van ser els seus deixebles, que podien ser dotze ¡ªper analogia amb les dotze tribus d¡¯Israel¡ª o tot un regiment. De fet, a l¡¯hort de Getseman¨ª, Crist hi va anar acompanyat d¡¯una colla que supera les onze persones (Judes hi arriba m¨¦s tard, amb la gu¨¤rdia farisea del temple), i aquesta colla anava armada: d¡¯aqu¨ª la hip¨°tesi que Jes¨²s volia fer un cop d¡¯estat a Jerusalem, de matinada, despr¨¦s d¡¯haver travessat el Cedr¨®. En aquest cas, Jes¨²s hauria estat un zelota, val a dir, un independentista galileu que volia sostreure¡¯s al domini del partit popular i imperial de Roma. Alonso tamb¨¦ explica que ¨¦s poc versemblant que Jes¨²s fos mal vist pels fariseus ortodoxos a causa del seu atac al temple, amb males maneres, contra comerciants i canvistes. M¨¦s aviat creu que Jes¨²s va predicar uns quants mesos a Jerusalem, d¡¯acord amb les seves paraules: ¡°Mentre era amb vosaltres al temple cada dia, no vau gosar detenir-me¡± (Lluc, 22,53).

Tampoc no creu que l¡¯¨²ltima cena fos la celebraci¨® de la Pasqua jueva, argument que els evangelistes devien inventar per aconseguir que els jueus abracessin all¨° que es va presentar com una variant del judaisme mateix. Suposa que els dos altres crucificats al costat de Jes¨²s van ser dos de la seva colla, que li haurien fet costat fins al final, i que ho van pagar amb la creu, com ell, un amb m¨¦s esto?cisme que l¡¯altre. I que Jes¨²s no va morir amb trenta-tres anys, sin¨® m¨¦s aviat dins una forquilla que va dels trenta-set als quaranta.

Un dels llibres m¨¦s correctes i respectuosos amb la fe cristiana ¡ªque ¨¦s tota una altra cosa, aliena a la hist¨°ria, com tota fe¡ª que s¡¯han escrit sobre la vida de Jes¨²s.