El deute d¡¯Espanya amb els 10.000 republicans deportats a l¡¯infern nazi

Neus Catal¨¤ ha estat l'¨²ltima: el 20 d'abril, als Guiamets (Priorat), el seu poble natal, es va apagar als 103 anys la seva veu antifeixista. Va ser l'adeu definitiu de la dona detinguda el 1943 a Fran?a per haver col¡¤laborat amb la Resist¨¨ncia i enviada despr¨¦s al camp de concentraci¨® nazi de Ravensbr¨¹ck (Alemanya). Igual que ella, cinc altres deportats espanyols han mort en els ¨²ltims 13 mesos. Van ser Francisco Aura, Jos¨¦ Marfil, Francisco Gri¨¦guez, Ramiro Santiesteban i Crist¨®bal Soriano. Aquests exiliats republicans que van sobreviure a Mauthausen, un infern hum¨¤ on van perdre la vida centenars de milers de persones, van morir sense veure que el seu pa¨ªs reconegu¨¦s la seva responsabilitat en la deportaci¨® de gaireb¨¦ 10.000 espanyols.

Quan queda poc m¨¦s d'un any perqu¨¨ es commemori el 80¨¨ aniversari de l'anomenat Comboi dels 927, un dels primers enviaments de republicans espanyols d'Europa occidental als camps alemanys, historiadors i experts demanen que es reconegui el paper del franquisme en la deportaci¨®. El dest¨ª ha volgut, a m¨¦s, que aquesta vella demanda torni amb nom¨¦s cinc espanyols amb vida dels milers que van passar pels camps de concentraci¨® nazis.

Les dades de les associacions i de diversos historiadors coincideixen que, almenys, encara hi ha cinc supervivents: Vicente Garc¨ªa (Buchenwald), L¨¢zaro Nates (Mauthausen), Siegfried Meir (Mauthausen), Juan Romero (Mauthausen) i Conchita Grang¨¦ (Ravensbr¨¹ck). ¡°Per¨° ¨¦s possible que hi hagi gent que mai hagi volgut explicar la seva hist¨°ria¡±, apunta l'historiador Benito Bermejo, un dels principals experts en la deportaci¨® espanyola i descobridor de la gran farsa d'Enric Marco, un personatge que es va fer passar durant anys per supervivent d'un camp nazi, que va arribar a presidir l'Amical de Mauthausen. La hist¨°ria la?recull l'escriptor Javier Cercas en la seva formidable novel¡¤la El?impostor.

M¨¢s informaci¨®n

El colom de Ravensbr¨¹ck

Mor Neus Catal¨¤, resistent de l'horror nazi

El pas del temps ha fet que anessin desapareixent els gaireb¨¦ 3.800 espanyols que van sobreviure a la barb¨¤rie nazi, un 40% dels deportats. La llum d'aquest col¡¤lectiu que despr¨¦s de tres anys de lluita a la Guerra Civil va fugir a l'exili, on es van trobar amb la mort o anys de tortures, est¨¤ a punt d'apagar-se. Els pocs que encara viuen fa anys que no estan en condicions de concedir una entrevista, d'assistir a homenatges o de participar en col¡¤loquis per difondre la seva hist¨°ria.

El testimoni ha passat a segones i terceres generacions, que se segueixen ocupant d'honrar la mem¨°ria dels seus familiars i de demanar un reconeixement jur¨ªdic propi que encara no han aconseguit i que fa un any i mig van veure rebutjat: el Congr¨¦s va tombar llavors una petici¨® d'ERC per recon¨¨ixer per llei els republicans que van patir la barb¨¤rie nazi. L'opini¨® d'Enric Garriga, president de l'Amical de Mauthausen i fill del deportat espanyol a Buchenwald Marcelino Garriga, sintetitza la de diverses v¨ªctimes consultades per fer aquest reportatge. Ell creu que Espanya porta un ¡°considerable retard hist¨°ric¡± en relaci¨® amb la resta d'Europa: ¡°No s'han complert les exig¨¨ncies m¨ªnimes de restituci¨® i dignificaci¨®, una difer¨¨ncia enorme respecte a pa?sos europeus que en el seu moment van fer costat al feixisme, per¨° que despr¨¦s, amb la democr¨¤cia, van demanar perd¨®¡±.

La responsabilitat de Franco en la deportaci¨® espanyola, no obstant aix¨°, ¨¦s m¨¦s que evident per als sis historiadors consultats. ¡°S'han trobat proves clau. Encara que es desconeix qui va prendre la decisi¨® de deportar a Mauthausen els espanyols, s¨ª que hi ha const¨¤ncia de diversos documents que s¨®n essencials i assenyalen el r¨¨gim de Franco¡±, explica l'historiador Jos¨¦ Antonio Lisbona, autor del llibre M¨¢s all¨¢ del deber, en el qual desgrana la resposta del servei exterior espanyol davant de l'Holocaust.

Un dels arxius als quals es refereix Lisbona ¨¦s una circular de la Gestapo del 25 de setembre del 1940 enviada a totes les autoritats del Tercer Reich i als territoris ocupats, inclosa la Fran?a de Vichy. Aqu¨ª s'indica com cal procedir pel que fa als rotspanien k?mpfer?(combatents de l'Espanya roja, en la seva traducci¨® de l'alemany) detinguts. Per als qui estan en aquesta categoria, la circular, dictada per ordre de Hitler, diu que perden la condici¨® de presoners de guerra i que s'han d'enviar als camps. "Aquest document t¨¦ molt a veure amb el que fa Ram¨®n Serrano Su?er [llavors ministre de la Governaci¨®] dos dies abans a Alemanya, on es veu amb Heinrich Himmler [l¨ªder de les SS]. El sentit com¨² i la pr¨¤ctica hist¨°rica evidencien que en aquesta reuni¨® es troba bona part de l'ordre. I en declaracions posteriors, Franco i Serrano Su?er insisteixen que no hi ha espanyols fora d'Espanya, ¨¦s a dir, no els consideren espanyols", explica Lisbona.

Un altre dels informes que assenyala la conniv¨¨ncia de la dictadura es troba a l'Arxiu General de l'Administraci¨®, a Alcal¨¢ de Henares. ?s una consulta de l'ambaixada alemanya a Madrid sobre el comboi dels 927, l'enviament el 20 d'agost del 1940 d'un miler d'espanyols, entre els quals hi havia homes, dones, persones grans i nens, d'Angulema a Mauthausen. "Berl¨ªn pregunta qu¨¨ cal fer amb els menors que tenen m¨¦s de 14 anys i que s'han quedat al camp, i no hi ha resposta oficial. No s'han trobat documents ni als arxius espanyols ni als alemanys. I no es va respondre perqu¨¨ hi havia una falta d'inter¨¨s", apunta Lisbona. Com ell, l'historiador alemany Bernd Rother, autor de Franco y el Holocausto, assenyala la dictadura: "El desinter¨¨s va ser for?a simple per al Govern franquista. No es va plantejar com havia de protegir els seus ciutadans perqu¨¨ no els considerava espanyols".

La superviv¨¨ncia del franquisme fins a finals dels setanta va fer la resta per contribuir a l'oblit dels deportats: van quedar durant d¨¨cades a l'ombra, amb una vida a l'exili i ignorats per una dictadura que va fabricar mites falsos, com el de Franco salvador de jueus. La literatura i els treballs documentals van trigar a apar¨¨ixer: despr¨¦s d'un desert de gaireb¨¦ 20 anys, el 1963 va arribar el primer llibre, de l'escriptor supervivent de Mauthausen Joaqu¨ªm Amat-Piniella, que va aconseguir esquivar la censura i publicar K. L. Reich, en el qual documenta l'horror nazi en forma de novel¡¤la. El 1970 va apar¨¨ixer el segon treball quan la revista?Cuadernos para el Di¨¢logo?va apostar per un suplement dels espanyols als camps de concentraci¨®. I en els seg¨¹ents 15 anys nom¨¦s hi va haver dues grans obres: el 1977 l'escriptora Montserrat Roig va escriure Els catalans als camps nazis i el 1984 es van imprimir?les mem¨°ries de Neus Catal¨¤, De la resistencia y la deportaci¨®n.

¡°Ha costat molt¨ªssim que aquest tema surti a la llum i es divulgui per l'esc¨¤s inter¨¨s que hi va haver durant el franquisme, per la dificultat d'acc¨¦s als arxius i per la propaganda del r¨¨gim¡±, opina l'historiador Josep Calvet. Tot i que en aquests ¨²ltims 15 anys s'han multiplicat els treballs documentals, la majoria dels experts consultats considera que la deportaci¨® ¨¦s una hist¨°ria desconeguda per als joves. Rosa Tor¨¢n, historiadora i expresidenta de l'Amical de Mauthausen, creu que el principal motiu ¨¦s pol¨ªtic: ¡°El problema ¨¦s com s'integra la deportaci¨® en la hist¨°ria d'Espanya. ?s un tema pol¨ªtic, perqu¨¨ la deportaci¨® dels republicans no va ser per atzar: s¨®n els combatents derrotats, exiliats i deportats amb la conniv¨¨ncia de la dictadura. ?s no haver assumit i reconegut el passat del feixisme a Espanya¡±.