La nena que ha derrotat Trump

La nit del 12 de juny del 2018 el fot¨°graf nord-americ¨¤ John Moore viatjava amb agents fronterers dels Estats Units per la vall del R¨ªo Grande, a la frontera entre aquest pa¨ªs i M¨¨xic, quan es van topar amb una dotzena de persones entre les quals hi havia una mare amb la seva filla de tot just dos anys que acabaven de travessar el riu en barca. Feia un mes que caminaven, des que van sortir d'Hondures, travessant Am¨¨rica Central i M¨¨xic. Van arribar en el pitjor moment a la frontera, despr¨¦s que l'administraci¨® de Trump anunci¨¦s una pol¨ªtica de ¡°toler¨¤ncia zero¡± en la qual els immigrants que intentessin entrar serien processats penalment. Aix¨ª doncs, en comptes d'un parad¨ªs es trobaven amb un centre de detenci¨®.

¡°En el moment en qu¨¨ els funcionaris van comen?ar a escorcollar Sandra S¨¢nchez, la dona va deixar la seva filla Yanela a terra i aquesta va comen?ar a plorar desconsoladament. Jo em vaig ajupir per capturar la mirada de la nena per fer les fotos. Per aix¨° surten tallats els caps de la mare i dels agents. Van ser 10 segons, per¨° tothom que ¨¦s pare sap qu¨¨ vol dir aquest plor de terror. Despr¨¦s les van ficar a totes dues en una camioneta i van desapar¨¨ixer¡±, explica Moore, 10 mesos despr¨¦s que aquesta instant¨¤nia, Crying girl on the border (Nena que plora a la frontera), hagi guanyat el primer premi del prestigi¨®s World Press Photo 2019 (WPP). La imatge es pot veure, amb la resta de premiades i finalistes, fins al 26 de maig al?CCCB de Barcelona, una de les 100 ciutats de 45 pa?sos en les quals s'exposaran, gr¨¤cies a l'inter¨¨s de la Photographic Social Vision.

La imatge va ser enviada a Getty Images, la seva ag¨¨ncia, que la va difondre. L'endem¨¤ va ser portada a?The New York Times, i la revista Time?va utilitzar una altra imatge de la mateixa s¨¨rie ¨Cuna en la qual la Yanela mira, plorant, cap al policia¨C per fer un fotomuntatge en el qual la petita era davant de Trump amb la llegenda Welcome to America sobre un fons vermell. La imatge va c¨®rrer per les xarxes. El 20 de juny el president nord-americ¨¤ va revertir la pol¨¨mica mesura antiimmigrants en les quals se separaven pares i fills que tantes protestes havia generat. ¡°Les nostres fotografies nom¨¦s intenten mostrar la realitat d'una manera directa, per¨° aquesta va aconseguir influir en la pol¨ªtica nord-americana, una cosa que passa molt poques vegades. Ni tan sols sabia si la nena i la seva mare havien estat separades¡±, explica el fot¨°graf en un castell¨¤ perfecte, despr¨¦s de viure sis anys a M¨¨xic i dos a Nicaragua.

¡°Em vaig sentir alleujat quan vaig saber, una setmana despr¨¦s, que no van separar la Yanela de la seva mare. Al cap d'un mes, per mediaci¨® de la seva advocada, les vaig visitar a l'estat de Virg¨ªnia, on s¨®n ara despr¨¦s de sol¡¤licitar l'asil, un proc¨¦s lent i frustrant per a la majoria de migrants que intenten quedar-se als Estats Units¡±, explica el fot¨°graf, que assegura que continua documentant aquesta hist¨°ria. ¡°Encara que l'objectivitat pura ¨¦s dif¨ªcil en el fotoperiodisme, podem ser justos i explicar hist¨°ries d'una forma veritable, que ¨¦s el que intento fer. Per aix¨° crec que tinc acc¨¦s als dos costats de la hist¨°ria. El Govern dels Estats Units i els migrants¡±, afegeix.

La imatge de Moore no ¨¦s l'¨²nica relacionada amb la immigraci¨® guardonada amb els premis de l'edici¨® d'aquest any, que t¨¦ com a esl¨°gan ¡°Les hist¨°ries que importen¡±, en la qual es poden veure 140 fotografies exposades, segons la coordinadora d'exposicions del WPP, Babette Warendorf que ha destacat el fet que el nombre de fot¨°grafes ha augmentat. Tot i aix¨ª, representen el 19% dels gaireb¨¦ 5.000 professionals que hi han participat, 213 d'espanyols. Les imatges presentades en total han estat 78.801 de 130 pa?sos.

Aquest any hi ha un nou guard¨®: Hist¨°ria fotogr¨¤fica de l'any, que ha guanyat l'holand¨¨s Pieter ten Hoopen per Caravana de migrants, una s¨¨rie d'imatges en qu¨¨ es pot veure el dia a dia de les 7.000 persones que, com la Yanela i la seva mare, viatgen des d'Hondures, El Salvador i Guatemala als Estats Units a la recerca d'una nova vida. Tamb¨¦ es poden veure les imatges de la francoespanyola Catalina Martin Chico, que narra l'embar¨¤s de les exguerrilleres de les FARC de Col¨°mbia, la impactant imatge d'un n¨²vol de fot¨°grafs a la porta de l'ambaixada d'Ar¨¤bia Saudita d'Istanbul despr¨¦s de la desaparici¨® del periodista Jamal Khashoggi o la commovedora imatge d'un nen dormint sobre un matal¨¤s envoltat de deixalles urbanes a Manila, Filipines, obra del portugu¨¨s M¨¢rio Cruz.