Pas a pas amb els reaccionaris d¡¯esquerra

En les eleccions generals de diumenge, els partits separatistes van obtenir a Catalunya 1.600.000 vots, un 39,2% del total, un resultat excel¡¤lent, el millor en aquest tipus de comicis des dels inicis de la nostra democr¨¤cia. Ha estat, a m¨¦s, especialment bo per a ERC, que ha desbancat clarament el PDeCAT, el partit de Puigdemont i de Torra (i d¡¯Artur Mas), cosa que afebleix clarament el Govern de la Generalitat, tant el de Waterloo com el de la pla?a de Sant Jaume. Potser els mateixos indepes ja estan una mica farts de les pallassades de Puigdemont i la seva cort dels miracles, els sembla m¨¦s consistent l¡¯impassible esfinx de Junqueras en el judici que es fa a Las Salesas.

No obstant aix¨°, aquest bon resultat est¨¤ molt i molt lluny d¡¯haver-se convertit en aquella aclaparadora voluntat popular, posem-hi dues terceres parts de l¡¯electorat, un 66%, que comen?aria a demanar solucions dr¨¤stiques i excepcionals, dins de la Constituci¨®, per solucionar-ho. Pensem que han anat a votar al voltant d¡¯un total de 4.150.000 ciutadans catalans: del mili¨® sis-cents mil independentistes a aquests quatre milions llargs queda un bon tram per rec¨®rrer. En definitiva, l¡¯independentisme t¨¦ for?a, molta for?a, per¨° ni de bon tros en t¨¦ prou per assolir immediatament els seus objectius ¨²ltims ni per exigir un di¨¤leg sobre aquesta q¨¹esti¨®. Malgrat tot, tal com van les coses, pas a pas tot es far¨¤.

A m¨¦s, aquesta for?a prov¨¦ de diversos factors, no tots causats per la ideologia nacionalista, ¨¦s a dir, la consci¨¨ncia de ser una naci¨® identit¨¤ria que s¡¯ha de constituir en Estat. En efecte, el separatisme ha anat augmentant per capes superposades de naturalesa molt diversa. Al principi era el nacionalisme identitari en sentit pur, tan misteriosament explicat per Jordi Pujol: ¡°Som una naci¨®, som un sol poble, som el que som, tenim voluntat de ser¡­¡± Metaf¨ªsica nacional.

El nacionalisme catal¨¤ estava llavors en construcci¨® i els que no participaven en aquesta magna obra arquitect¨°nica, principalment els partits d¡¯esquerres, es mostraven miops i fins i tot cecs en no veure-ho. Pujol, molt m¨¦s intel¡¤ligent, seguia amb la seva idea, fixa i prof¨¨tica: utilitzava la televisi¨®, els diaris, l¡¯escola; creava associacions per controlar-les; tamb¨¦ controlava els altres, ho sabia tot de tothom. A la burgesia catalana se li queia la baba davant d¡¯un pol¨ªtic tan gran, a Madrid lloaven la seva altura d¡¯home d¡¯Estat i quedaven perplexes quan els responies amb ironia: ¡°Home destructor de l¡¯Estat, deus voler dir¡±.

Per¨° aquest nacionalisme ideol¨°gic tot just s¡¯enlairava, el vol no arribava a agafar altura. De fet, va comen?ar a remuntar durant els preparatius del canvi d¡¯Estatut, poc despr¨¦s de l¡¯any 2000, amb la inestimable col¡¤laboraci¨® del PSC i d¡¯Iniciativa, sempre acomplexats en la q¨¹esti¨® catalana i amb moltes ganes de tocar poder. El missatge que es va transmetre era que l¡¯autonomia catalana era insuficient i calia anar m¨¦s enll¨¤: no sabien com fer-ho, tal com es va demostrar, per¨° s¡¯estava plantant la llavor de la disc¨°rdia, la llavor del diable.

All¨¤ va comen?ar l¡¯estrat¨¨gia per augmentar el nombre d¡¯independentistes: Espanya ens roba; el TC est¨¤ democr¨¤ticament deslegitimat per anul¡¤lar preceptes d¡¯un Estatut; el dret a decidir, b¨¤sic i fonamental, s¡¯exerceix mitjan?ant un refer¨¨ndum convocat per la Generalitat; els mesos negres de setembre i octubre del 2017; l¡¯1 d¡¯octubre com a mostra del car¨¤cter repressiu de l¡¯Estat espanyol; el judici dels presos pol¨ªtics¡­ Mentides, mentides i m¨¦s mentides. Totes grans mentides, per¨° que han anat afegint capes a l¡¯independentisme, sumant vots per raons molt diverses al nacionalisme en sentit estricte. Els ¡°victimistes¡± tenen ara moltes m¨¦s ¡°raons¡± per votar l¡¯independentisme que no pas fa 20 anys. I continuaran, perqu¨¨ aviat arribar¨¤ la sent¨¨ncia i es convocaran immediatament eleccions auton¨°miques.

En definitiva, l¡¯independentisme ¨¦s fort per¨° no prou, l¡¯unionisme ¨¦s encara fort per¨° la seva feblesa consisteix que va reculant i encara recular¨¤ m¨¦s quan els socialistes catalans, en la seva funci¨® de col¡¤laboradors necessaris, s¡¯avinguin, com sempre han fet, a col¡¤laborar amb els independentistes sota l¡¯excusa que cal formar un Govern d¡¯esquerres amb ERC i els comuns. ?s el cl¨¤ssic exemple del que tan b¨¦ ens explica F¨¦lix Ovejero en el seu recent llibre La deriva reaccionaria de la izquierda, un ¨¨xit de vendes. Reaccionaris d¡¯esquerra, revolucionaris de dreta. La confusi¨® nacional i universal.