Hist¨°ries de llimones

Una primavera, una cuinera civil, na Catalina Doctora que no cerca la fama i que cuina als entorns de Vilafranca, prop des d¡¯on el pintor Rafel Joan recerca els colors, paisatges, peixos, bitxos i embulls fabulosos de la mar antiga, un pla de Mallorca, va fer un present final a la seva taula d¡¯una senzillesa sup¨¨rbia: una palangana de fulles de llimonera, un arrebossat fi de pasta fregida, sobre els ap¨¨ndixs verds de l¡¯arbre oriental arrelat a la Mediterr¨¤nia. Tamb¨¦ tragu¨¦ una crema de llimona, a cullera.

Aquesta delicadesa sols era a la llista de llibres vells o copsada en una vista r¨¤pida un dia a una madona de foravila de Felanitx que la feia a IB3 i semblava que adesava una pella calenta. Les fulles frites perfumen, es casen amb la farina dol?a i suporten l¡¯humil i excel¡¤lent, lleuger, plat de postres auster. El verd no es menja, emper¨°, hi ha atrevits o rars. Un altre dia, una periodista arrib¨¤ a la redacci¨® amb un present per a repartir: llimones del seu corral familiar. Obsequi natural, negoci social d¡¯intercanvi, teu i meu. Solidaritat ve?nal dels detalls.

Res no ¨¦s banal sobre quasi res i menys sobre la llimona. Arbre i fruits s¨®n hist¨°ria ¨²til, simb¨°lica i necess¨¤ria perqu¨¨ creen, un a un, un redol harm¨°nic i ¨²til al cel privat, al jard¨ª clos, o el del ve?nat i als camins i espais llunyans. Els llimoners, musculats, enfilats o menuts tamb¨¦ (o els tarongers nans i ordenats), detallen el paisatge immediat amb un verd fosc o brillant, permanent, marcat de flors i fruits daurats gran part de l¡¯any.

La llimona ¨¦s l¡¯argument: perfuma, fa olor, ambienta, matisa, cura ¨¤nimes i transforma menjars: des de peixos i carns, fins a rostits o carxofes negres. N¡¯hi ha que no saben caminar sense un glop o un tass¨® de suc de llimona, ni menjar peix frit o cru, arr¨°s de peix (o arr¨°s sec o paella) si no plou al plat un raig o unes gotes de llimona. Un t¨¦ o una salsa maionesa ¨¦s orfe com passa amb els c¨°ctels i begudes massives que semblen nues sense un tall, un frec al got, del grell o la clovella groga del fruit.

Hi ha papers mitol¨°gics i doctrina religiosa sobre aquest arbre i els seus frits. Un motiu de gran negoci ¨¦s el conreu i l¡¯explotaci¨® dels grocs c¨ªtrics, objecte i t¨°tem pels vells creients, cristians de la norma o escindits. A Sic¨ªlia ¡ªi a N¨¤pols¡ª els cr¨ªtics s¨®n un capital que es conrea i es disputa al mercat global: la m¨¤fia va n¨¦ixer del control, l¡¯explotaci¨® i el monopoli de les llimones i les taronges. I grans peces liter¨¤ries i patrimonials (els jardins hist¨°rics) s¨®n deutors dels miratges i els detalls, dels paradisos retrobats, dels miratges dels paradisos perduts al nord fosc i fred. Des de Goethe fins a Lampedusa, des de Machado fins a los Medici.

Hi ha on triar: un bell llibre de la jardinera i viatgera Helena Attlee (El pa¨ªs donde florece el limonero) i sempre tot Josep Pla, el joier de mots i detalls, ara espigolat per Jes¨²s Revelles a Cabotatge mediterrani, o la mallorquina Aina S. (Serra) Erice als seus llibres i blogs, documenta i dissecciona les plantes. Emper¨°, s¨®n els instints i sentits de la persona curiosa els que determinen i trien els llibres, espais per a mirar, esplaiar-se o passar aviat, per a cavil¡¤lar o c¨®rrer.

El suc de llimona ajuda els adobs previs dels rostits o els finals dels peixos, basteix gelats, cremes, granissats, llimonades per beure, dur-ne grells amb pell per mossegades quan es corre o es neda. Treu l¡¯acidesa del cos, baixa la pressi¨®, deien, i carrega de vitamines. A la rebosteria nadiua, les ratlladures de les clovelles s¨®n inevitables per accentuar pastes, gelats o begudes l¨¤cties.

Els pobles de la Mediterr¨¤nia que habitaren els litorals poc assolats pel fred escandal¨®s i les ventades salades i/o gelades s¡¯encomanaren a aquesta esp¨¨cie, fixaren la seva possessi¨® a la terra amb un llimoner just devora. Des de Sic¨ªlia fins a Capdepera, des de Djerba fins a Sa Col¨°nia de sant Jordi, les velles cases d¡¯estiueig, pageses o marineres, servaven el m¨ªnim espai interior preservat per l¡¯ombra, l¡¯aroma i els fruits grocs.

El petit m¨®n cl¨¤ssic i vulgar: una llimonera, un nisprer, un magraner, una figuera cristiana, una de pic o de moro, un llorer, una palmera/fasser, un ametller, un ginjoler i un garrover per fer obre. Des del jard¨ª/corral m¨ªnim fins al mitj¨¤. El microcosmos de la classe mitjana i popular. Els jardins rom¨¤ntics i tropicals pels senyors grassos o rics nous.

Les llimones queden molt b¨¦ pintades¡­, s¨®n d¡¯un or net i gr¨¤fic, s¨®n fetes per a les natures, tamb¨¦. N¡¯hi ha d¡¯excel¡¤lents i de mediocres. S¨®n fruits decoratius i olorosos a les cases. Tan oblidats i amb els fruits tudats en terra, sense preu, ni pag¨¨s, a plantacions i jardins de S¨®ller, Fornalutx, Dei¨¤, mentre als mercats grans en venen de continentals i m¨¦s llunyans a preu de foc. A una pastisseria de luxe la tortada o el pastelet de llimona va a preu d¡¯or. I per fer matances, s¡¯empren quilos i quilos de pell i el suc de les llimones per a fer nets el contenidors de la sobrassada, els budells.

Aquests fruits grocs (germans de mandarins, porcins, taronges i llimes, tot ve de Xina, l¡¯Him¨¤laia o Ceilan, de Sic¨ªlia estant), donats com a penyora o present, duren molt. I qui ha fet navegacions equinoccials diuen que mai no en falten als vaixells transoce¨¤nics, perqu¨¨ juntament amb els carabassons ¨¦s el que menys es tuda entre les coses no refrigerats ni conservades. Anaven b¨¦ contra la mort. Deien que era un s¨ªmbol de l¡¯eternitat i de la vida que esta? lliure de l¡¯amena?a de tot. Era antis¨¨ptic i es creia que negava els verins.

La f¨¤brica La Menorquina, que era artesana, congel¨¤ llimones, les buid¨¤ i ompl¨ª de gelat; ara en mans multinacionals l¡¯ocurr¨¨ncia continua. El refresc mallorqu¨ª d¡¯oportunitat amb fruits de la terra, Pep Lemon, ja ¨¦s hist¨°ria, per¨° l¡¯aventura ideada per Verdaguer-Riutort va ser combatuda per la multinacional de nom semblant, malgrat que tenia el suport i el tam-tam period¨ªstic i pol¨ªtic c¨°mplice constants. El disseny de la marca era bo.