Els reis del metal no s¡¯oxiden

M¨¦s que una cervesa venia de gust un caf¨¨ o un te ben calent, begudes en principi poc rockeres. La primavera, ja se sap, ¨¦s voluble, i diumenge a la nit va regalar un molest vent frescot que a l'Estadi Ol¨ªmpic movia les cabelleres dels 52.000 aficionats que es van aplegar per seguir l'actuaci¨® de Metallica. De fet, aix¨° de les cabelleres ja ¨¦s un t¨°pic, i ¨¦s que ser amant del metal avui dia ja no implica haver de dur els cabells llargs, a m¨¦s que la mitjana d'edat del concert tampoc permetia gaires alegries capil¡¤lars. Per¨° el cas ¨¦s que tot el p¨²blic, una gran taca negra ¨Cen aix¨° no hi ha mutacions¨C,?es va entregar a la desc¨¤rrega metalera del quartet de Calif¨°rnia en un concert que m¨¦s que mai va fer la guerra al fred. El rock va ser, a l'Ol¨ªmpic, millor que una estufa. O gaireb¨¦.

Va comen?ar la nit amb imatges del ¡°bo, el lleig i el dolent¡± i m¨²sica d'Ennio Morricone, per donar pas a Hardwired, tret de sortida del repertori. El so ja no mostrava la pres¨¨ncia i el ganxo que caldrien, potser el vent va ajudar a dissipar-los, per¨° la contund¨¨ncia f¨ªsica del quartet en escena va ajudar a situar l'actuaci¨® en el terreny f¨ªsic. Aquest fet i l'emoci¨® del p¨²blic, feli? en el retrobament amb la gran refer¨¨ncia del thrash metal, una banda que ha omplert d¨¨cades amb can?ons amb tant d'¨¨xit com s¨°lides i agressives, van fer trontollar tot l'estadi. Sonava The Memory Remains?i Metallica ja havien guanyat la partida. Era la segona can?¨®. Ni Juli C¨¦sar a Zela.

A partir d'aqu¨ª el grup va desplegar un repertori en qu¨¨ les peces del seu ¨²ltim disc no van colonitzar el can?oner, m¨¦s que res orientat a recuperar part de la mem¨°ria dels fans amb grans ¨¨xits. Probablement per no avorrir-se fins i tot d'ells mateixos, Metallica introdueix alguns canvis al programa de ciutat en ciutat, de manera que a Barcelona van sonar quatre temes diferents de Madrid (Ride the lightning, The thing that should not be, Fade to black?i Frantic), mantenint-se la columna vertebral que va explotar a la part final del concert, on es van acumular tots els grans ¨¨xits mentre les pantalles oferien imatges que no buscaven complaen?a o, m¨¦s ben dit la buscaven en clau metalera: mort, por, guerra i neguit. Una del¨ªcia amanida amb foc, molt d'agrair tenint en compte el fred que feia, i pirot¨¨cnia reservada per a l'apote¨°sic final d'Enter Sandman. Simple, senzill i efectiu.

Per la seva banda, l'escenari, descomunal com toca a l'Ol¨ªmpic, va servir fonamentalment per engrandir les figures dels quatre m¨²sics, aut¨¨ntics n¨¤ufrags a?llats per aquella quantitat industrial de metres quadrats, un somni humit immobiliari. Per aix¨° l'element central de l'escenografia van ser unes pantalles de mida aeroport que en bona mesura no servien tant per oferir projeccions imaginatives com la imatge dels quatre m¨²sics, centre i sentit de tot, esfor?ats obrers del metal aclaparant amb dobles bombos i guitarres accelerades. El p¨²blic, tot i que no s'hi deixava la veu entre tema i tema, no va perdre el fil del concert, aportant el seu particular treball instrumental en taral¡¤lejar el solo de guitarra de Master of Puppets, cosa que va recordar les par¨°dies de Gigatr¨®n en la seva particular versi¨® de The final countdown?de Europe. I parlant de par¨°dies, ¨¦s d'agrair que Metallica homenatgi a cada ciutat un m¨²sic que sigui popular all¨¤, per¨° probablement Peret es va regirar a la tomba en escoltar El muerto vivo?que van perpetrar Robert Trujillo al baix i Kirk Hammet a la guitarra, avantsala d'un solo de Trujillo en qu¨¨ semblava que volia optar a un lloc a l'orquestra del Cirque du Soleil. No ho necessita, Metallica passa per un dels millors moments de la seva carrera, tal com va demostrar escalfant un g¨¨lid estadi que es va posar als seus peus. De moment Metallica no s'oxida.