¡®Les de l¡¯hoquei¡¯, del ¡®crowdfunding¡¯ a TV3

L¡¯hoquei t¨¦ poca televisi¨® no solament perqu¨¨ no mobilitza gaire audi¨¨ncia. En t¨¦ poca perqu¨¨ ¨¦s un esport que, per televisi¨®, la pilota no es veu. Aix¨ª m¡¯ho justificava un t¨¨cnic. Particularment els tirs a porta i si ha entrat o no ha entrat. ?s a dir, et perds el cl¨ªmax el gol. A Les de l¡¯hoquei el primer partit que s¡¯ha vist, al segon cap¨ªtol, no s¡¯ha aprofitat per vigoritzar visualment aquest esport. Surten molt millor els entrenaments. Per¨° no ¨¦s en la millora televisiva del seguiment de les jugades on aquesta s¨¨rie s¡¯ha de guanyar les garrofes.

Les de l¡¯hoquei t¨¦ moltes circumst¨¤ncies a favor. D¡¯entrada, que l¡¯esport femen¨ª va aconseguint una atenci¨® medi¨¤tica impensable fa dos anys, una justa, i encara petita, visibilitat. Es tracta d¡¯una ficci¨® que neix del treball de quatre estudiants de Comunicaci¨® Audiovisual de la Pompeu Fabra (Ona Anglada, Laura Azemar, Marta Vivet i Nat¨¤lia Boadas). Les coordinadores de gui¨® s¨®n Marta Grau i N¨²ria Parera. El punt de vista femen¨ª sembla, doncs, garantit.

Van comen?ar finan?ant amb crowdfunding el pilot acad¨¨mic a Verkami i han acabat amb la productora Brutal Media i TV3. Aquest salt, han explicat, va comportar eixamplar l¡¯univers de la s¨¨rie introduint personatges adults i ampliant les trames de l¡¯equip mascul¨ª del club.

En el tractament del m¨®n adult i la seva relaci¨® amb el jovent ¨¦s on van donar-se, per exemple al segon cap¨ªtol, les millors escenes. La tensi¨® dom¨¨stica a casa d¡¯una de les jugadores i de l¡¯entrenadora ocasional va ser encertadament retratada, tot i que s¡¯enceta amb una fortu?ta, molt fortu?ta, circumst¨¤ncia que fa que la filla descobreixi l¡¯adulteri de la mare. El dilema entre el silenci o la delaci¨® al pare i l¡¯efecte quasi terap¨¨utic que t¨¦ aquesta delaci¨® estan molt ben resolts.

En canvi, la figura del president del club respon als arquetips previsibles i aix¨ª tamb¨¦ el veuen els altres personatges, fins al punt d¡¯aixafar-li una cita. ¡°Soc el dolent de la pel¡¤l¨ªcula¡±, diu en una escena de la s¨¨rie, en un joc de cine dins del cine. I ser el dolent t¨¦ un preu en la densitat del personatge, ara per ara, que no hauria de pagar.

Als primers dos cap¨ªtols s¡¯han vist apostes positives, com ara un nou planter d¡¯actrius joves que resolen b¨¦ el seu paper. La s¨¨rie t¨¦ una voluntat combativa que s¡¯enuncia clarament a la banda sonora, el lema de careta. Es diu Juntes i parla d¡¯anar sempre endavant, que tenen les de guanyar, que s¨®n com una fera i que juntes no tenen barreres. Les seves versions (instrumental, cantada..) s¨®n consultables a Spotify. Per¨° amb aquest esperit no n¡¯hi ha prou. Les bones intencions (millorar la visibilitat de la dona, una narraci¨® que fuig d¡¯una perspectiva de g¨¨nere dominant...) no fan per si mateixes que una ficci¨® sigui satisfact¨°ria. La construcci¨® argumental no admet manifestos. De moment, essent molt clara la voluntat de la s¨¨rie, el sermoneig no afoga. I, en contra de les previsions, no ¨¦s tan merlinesca com podria ser. Les trames amb personatges adults resulten fins i tot millors que les gresques del grup, encara que tot apunta que aquestes gresques s¡¯aniran acabant. Es couen els problemes per a algunes d¡¯elles.

Els dos primers cap¨ªtols ens diuen que som davant d¡¯una s¨¨rie que t¨¦ la correcci¨® de la factoria dom¨¨stica de ficci¨®. Per anar millor, hauria de cr¨¦ixer.