Una cultura fraccionada

Una cultura pot ser fraccionada, per¨° al final, si les coses es fessin b¨¦, tot suma. Eugeni d¡¯Ors no era partidari de Joan Maragall, ni Joan Sales apreciava D¡¯Ors, per no parlar dels entrebancs que la cultura resistencialista va posar a Josep Pla. A Fran?a, fins i tot els escriptors que despr¨¦s de la Segona Guerra Mundial ¡ªC¨¦line, Drieu, Morand¡ª van ser acusats de col¡¤laboracionisme ara tenen un valor cl¨¤ssic i consten al cat¨¤leg de La Pl¨¦iade. ?s simptom¨¤tic que l¡¯independentisme i els manifestos a favor del monoling¨¹isme avui neguin entitat i valor als escriptors de Catalunya que escriuen en castell¨¤, de la mateixa manera que es practica una antipatia excloent amb els escriptors en catal¨¤ que no s¨®n partidaris de deslligar-se d¡¯Espanya i d¡¯Europa. Aix¨° ja ha dut a una p¨¨rdua de glamur de la Barcelona cultural. Vivim entre tribus semiintel¡¤lectuals que pretenen imposar un c¨¤non fet per llicenciats en Filologia Catalana que s¨®n especialistes en la literatura dels segles sense literatura.

A hores d¡¯ara, i dep¨¨n en bona part de les eleccions municipals, o Barcelona recupera atractiu exigent o triomfa la intel¡¤lectualitat rupestre. Potser sembli ex¨°tic preferir una ciutat amb m¨¦s glamur a una ciutat de cada vegada m¨¦s freak, per¨° la car¨¨ncia actual ¨¦s tan grisa que fins i tot faria falta un ex¨¨rcit d¡¯esnobs, tan fr¨ªvols com es vulgui, que capgiressin la per ara imparable immersi¨® en la mediocritat. Si Barcelona opt¨¦s oficialment pel reduccionisme ling¨¹¨ªstic contra la realitat biling¨¹e, l¡¯error ja no tan sols ¨¦s pol¨ªtic. ?s hist¨°ric i moral. Afecta l¡¯¨¤nim creatiu d¡¯una Catalunya on han conviscut Josep Yxart i moss¨¨n Verdaguer, Bergnes de las Casas i la Revista de Catalunya, Antoni de Capmany i V¨ªctor Balaguer, Gabriel Ferrater i Jaime Gil de Biedma. Eren fases coherents, vitals, de qualitat i percepci¨®. Qu¨¨ poden afegir el Manifest Koin¨¦ o la diputada Laura Borr¨¤s als grans moments de la Barcelona moderna, amb la Renaixen?a, l¡¯impressionisme, el disseny de l¡¯Eixample, l¡¯impacte modernista, la r¨¨plica noucentista i tamb¨¦ amb aquella Barcelona dels anys seixanta ¡ªamb els seus diletants i els seus fr¨ªvols¡ª que tant contrasta amb aquest inici de segle descantellat, amb tant rovell? Farien falta m¨¦s flors del mal i, a la vegada, m¨¦s desodorant i menys xancletes.

Despr¨¦s del xaronisme postmodern dels anys vuitanta, ens trobem en ple domini descolorit i una mica llard¨®s del freak. A Barcelona li sobren p¨ªrcings, subcultura transgressora i els lletraferits tancabars del barri de Gr¨¤cia. En realitat, encara s¨®n m¨¦s seductors els personatges de Vida privada, les llargues nits amb un rastre de perfum i la promesa d¡¯altres nits glamuroses. Es tracta de voler ser una ciutat menys freak, ¨¦s a dir, m¨¦s il¡¤lustrada.