Misog¨ªnia hist¨°rica

La misog¨ªnia ¨¦s una constant a la hist¨°ria de lletrats i d¡¯illetrats, des dels or¨ªgens mateixos de la nostra civilitzaci¨®. La B¨ªblia ¨¦s mis¨°gina ¡ªperqu¨¨ pertany a una societat patriarcal¡ª i Val¨¦ry tamb¨¦ ho ¨¦s, al segle XX, encara que fos molt intel¡¤ligent i form¨¦s part d¡¯una cultura amb m¨¦s igualtat entre homes i dones. La gran misog¨ªnia, a banda tota la que llegim en textos medievals (vegeu el llibre d¡¯Isabel de Riquer i Robert Archer Contra las mujeres, Barcelona, Quaderns Crema, 1998), va produir-se al continent als segles XIX i XX, pel fet que s¨®n els segles en qu¨¨ les dones van conquerir quasi tots els drets i el respecte que mereixen. Nom¨¦s hi ha dos moments en la hist¨°ria de la cultura europea en qu¨¨ les dones hagin estat motiu d¡¯una lloan?a exquisida: el temps de l¡¯amor cort¨¨s, que va dels trobadors proven?als a Petrarca; tamb¨¦ una part del XVIII, amb excepcions, quan la dona, com hem vist en articles recents d¡¯aquesta mateixa secci¨®, van ser les protagonistes de la vida social i de les opinions cultes.

Per¨° el m¨¦s permanent, en aquesta hist¨°ria de la nostra Europa, ¨¦s la maldi¨¨ncia i els penjaments contra les dones, fins a l¡¯extrem d¡¯enormes barroeries. Vegeu-ne uns quants exemples, exposats sense ordre ni concert.

¡°La dona ¨¦s natural i, doncs, abominable¡± (Baudelaire); ¡°Per a la major part de les dones, estimar un home ¨¦s enganyar-ne un altre¡± (?tienne Rey); ¡°Als trenta anys, una dona ha de triar entre el cul i la cara¡± (Coco Chanel); ¡°No es podria inventar l¡¯art de fer-se estimar per la dona pr¨°pia?¡± (La Bruy¨¨re); ¡°Quan s¡¯ha vist un munt de dones alemanyes, quin enorme plaer us produeix veure una vaca!¡± (Claudel); ¡°Un gran fil¨°sof situava l¡¯¨¤nima dels homes a la gl¨¤ndula pineal. Si jo pogu¨¦s atorgar una ¨¤nima a les dones, s¨¦ molt b¨¦ on la situaria¡± (Diderot); ¡°L¡¯amistat entre dues dones ¨¦s tan impossible com entre dos establiments de queviures l¡¯un davant de l¡¯altre¡± (Alphonse Karr); ¡°Llur esperit ¨¦s dolent, l¡¯¨¤nima n¡¯¨¦s fr¨¤gil: / no hi ha res de m¨¦s feble ni de m¨¦s toixarrut, / res de m¨¦s infidel; per¨° dic, car soc tossut: / per aquest animal farem sempre el que calgui¡± (Moli¨¨re); ¡°Sempre hi ha un mico gald¨®s en la m¨¦s bella i m¨¦s ang¨¨lica de les dones¡± (Balzac); ¡°Gates; aix¨° s¨®n sempre les dones. O ocells. I, en el millor dels casos, vaques!¡± (Nietzsche); ¡°Fa dos anys que no parlo amb la meva dona: ha estat per no interrompre-la¡± (Jules Renard); ¡°Quan una dona t¨¦ la virtut de callar / ¨¦s que t¨¦ qualitats per damunt del com¨²¡± (Corneille); ¡°La felicitat perfecta no existeix, com va dir aquell home quan es va morir la seva sogra i van presentar-li la factura de les pompes f¨²nebres¡± (J. K. Jer?me); ¡°Qui ¨¦s aquella que apareix com l¡¯aurora, que ¨¦s bella com la lluna i resplendent com el sol, per¨° temible com els batallons?¡± (B¨ªblia, C¨¤ntic dels C¨¤ntics); ¡°No hi ha llit m¨¦s confortable que el del solter¡± (Cicer¨®); ¡°Fer l¡¯amor ¨¦s un acte que s¡¯assembla molt a una tortura o a una operaci¨® quir¨²rgica¡± (Baudelaire); ¡°Un ministeri de la Condici¨® femenina? I per qu¨¨ no una secretaria d¡¯Estat del ganxet?¡± (De Gaulle); ¡°D¨¦u va crear l¡¯home i, veient que no estava prou sol, li va donar una companya¡± (Val¨¦ry); ¡°La dona sempre ser¨¤ dona, ¨¦s a dir, ximple, es posi la m¨¤scara que es posi¡± (Erasme de Rotterdam); ¡°Tens nom de dona, fragilitat!¡± (Shakespeare); ¡°Hi ha dones amb talent; per¨° cap que posseeixi aquesta follia del talent que anomenem geni¡± (Simone de Beauvoir); ¡°Les dones s¡¯assemblen als penells: deixen de bellugar-se quan es rovellen¡± (Votaire); ¡°Estic molt contenta de no ser un home perqu¨¨, si ho fos, estaria obligada a casar-me amb una dona¡± (Madame de Sta?l); ¡°Les dones tenen tanta imaginaci¨® i sensibilitat que no poden estar dotades per la l¨°gica¡± (Madame du Deffand); ¡°L¡¯home ¨¦s una m¨¤quina tan complicada, que sovint costa entendre-hi res, sobretot si aquest home ¨¦s una dona¡± (Dostoievski); ¡°El matrimoni ve de l¡¯amor com el vinagre del vi¡± (Lord Byron); ¡°La ci¨¨ncia o l¡¯ocupaci¨® m¨¦s honorable per a una dona ¨¦s la ci¨¨ncia de portar la casa¡± (Montaigne); ¡°Vet aqu¨ª el millor consell per a un home raonable: no et creguis mai una dona, encara que digui la veritat¡± (Eur¨ªpides); ¡°Les dones s¨®n instruments intercanviables per a un plaer sempre id¨¨ntic¡± (Proust); ¡°A Fran?a, els homes que han perdut la seva dona estan tristos; les viudes, la mar de felices¡± (Stendhal); ¡°Quan ens fem vells, els homes ens fem un rostre; les dones se¡¯l desfan¡± (Goethe).

Tot aix¨° s¨®n afirmacions escrites per dones i per homes de qualssevol temps, i de cultures diverses. Preguntem-nos: eren totes i tots imb¨¨cils i masclistes? Aturar¨¤ l¡¯actual moviment feminista aquestes flastomies? Durar¨¤ per sempre aquesta lacra per la qual, amb independ¨¨ncia de l¡¯ordre social, el sexe, la cultura i la just¨ªcia, les dones s¨®n v¨ªctimes de tals penjaments? Caldr¨¤ convertir l¡¯etern debat entre homes i dones en una branca de la dial¨¨ctica universit¨¤ria? Hi ha cap cosa en els gens masculins i femenins que expliqui per qu¨¨ ha estat tan constant la cr¨ªtica de les dones, ad¨¦s per part dels homes, ad¨¦s per part de les dones mateixes? Qu¨¨ hi ha d¡¯hist¨°ria i qu¨¨ de naturalesa en tota la q¨¹esti¨®?