S¨°lid, l¨ªquid i gas¨®s

Tot es f¨²til i res no sembla consistent. No nom¨¦s la societat, tamb¨¦ l¡¯amor, la moral i fins i tot la maldat s¨®n l¨ªquids, segons Zygmunt Bauman. Vivim de la seva her¨¨ncia reflexiva, ens la repartim com si fos un bot¨ª, per¨° no actuem en conseq¨¹¨¨ncia i aix¨ª li continuem donant la ra¨®. Carpe diem.

Un any despr¨¦s que Trump arxiv¨¦s els acords nuclears amb l¡¯Iran, Teheran tamb¨¦ s¡¯allunya del pacte at¨°mic. Els aiatol¡¤l¨¤s tornen a la unilateralitat, igual que ho fan tots els nord-americans que pensen que els Estats Units poden ser l¨ªders en solitari. Avui la promesa de trencar amb el llegat d¡¯Obama pot m¨¦s al Despatx Oval que no pas la necessitat de bastir ponts. Una cosa semblant a les pr¨¨diques dels qui no volen una Europa sumada per¨° que han apr¨¨s que la millor manera de mutilar-la ¨¦s torpedinar-la des de dins. Ho intentaran Le Pen i Salvini.

Nigel Farage, per la seva banda, tornar¨¤ a agafar de la m¨¤ els brit¨¤nics per portar-los de nou a un altre desastre col¡¤lectiu, ara que ja sabem que el Brexit no est¨¤ a tocar i que el Regne Unit tamb¨¦ anir¨¤ a les urnes el 26 de maig. Ja es veur¨¤ si despr¨¦s pot o li deixen fer la seva feina. De moment fa el que coneix b¨¦. Va convertir Brussel¡¤les en objecte de desig pertorbador durant la campanya del refer¨¨ndum per treure el seu pa¨ªs de la Uni¨®. I ho va aconseguir, encara que fos a c¨°pia de mentides que va admetre l¡¯endem¨¤ al mat¨ª d'un resultat exultant per a ell. Va ser una fake news en tota regla abans de la gran eclosi¨® d¡¯aquest moviment emulat internacionalment tot i els molts esfor?osper acotar-lo. Fins a 10.000 ha comptabilitzat The Washington Post en el llistat de falsedats o mitges veritats proferides per l¡¯actual inquil¨ª de la Casa Blanca. La pol¨ªtica com a for?a de xoc, com a mostra del pitjor. Per¨° no est¨¤ tot perdut. Contrastem la mirada global amb l¡¯efecte local. Mirem el nostre ¨²ltim recompte electoral.

La ciutadania espanyola ha demostrat als seus representants que sap votar. Ha castigat els excessos i ha optat per la moderaci¨®. La prova la tenim en les primeres conseq¨¹¨¨ncies en la doble dreta, que ara discuteix pel centre simb¨°lic de tenir el t¨ªtol de principal for?a de l¡¯oposici¨®. Un altre disbarat. Quan tot era s¨°lid, les discussions eren per la vict¨°ria i no per la derrota. Doncs tampoc. I aix¨ª, mentre el PP es debat entre tornar al centre o enviar Casado a casa si d¡¯aqu¨ª a 15 dies repeteix davallada, Rivera treu pit i pret¨¦n mantenir la pugna fins a aconseguir l¡¯hegemonia ideol¨°gica que els fundadors del partit deploren. La dreta espanyola, m¨¦s que reflex del moment l¨ªquid que ens envaeix, sembla desitjar que els seus postulats entrin en un estat gas¨®s on tot ja es dilueix fins a arribar a la intangibilitat. Fa comptes per a hisenda i no li surten, proposa mesures socials que o b¨¦ ja existeixen o no responen a les inquietuds actuals, s¡¯inventa par¨¤metres jur¨ªdics inadequats en el marc actual que diu que defensa i busca fer hist¨°ria en nom d¡¯una Espanya de la qual no n'ha llegit el passat o b¨¦ l¡¯ha interpretat malament.

Els temps s¨®n tan esquis que, posats a desconfiar, les maquin¨¤ries electorals ja no poden oferir garanties que el vot del 28 d¡¯abril es pugui repetir el 26 de maig. Per a desolaci¨® d¡¯uns i esperan?a d¡¯altres. Ni tan sols aquella Catalunya que havia estat exemple d'un comportament digne d¡¯an¨¤lisis sociol¨°giques ¨¦s avui res m¨¦s que una altra mesura de com ¨¦s la trencadissa del moment. L¡¯indepentisme fratricida s¡¯ha imposat a la voluntat unit¨¤ria dels seus fidels, mentre Jordi Graupera corre solitari per la banda presentant-se a l¡¯alcaldia de Barcelona com un rebel amb causa sense ser anticapitalista ni pert¨¤nyer a cap moviment alternatiu que no sigui el de la den¨²ncia de l¡¯¨²s fraudulent de la voluntat popular de separar-se d¡¯Espanya.

No queda cap m¨¦s solidesa que l¡¯esperan?a. Encara que sembli un absurd que no ¨¦s. Esperan?a en els joves que han comen?at a entendre que no tot est¨¤ perm¨¨s. Greta Thunberg amb 16 anys ha trencat motlles i ha portat fins a les Nacions Unides el seu crit desesperat a favor del medi ambient. L¡¯ONU avala ara el seu clamor a trav¨¦s de l¡¯informe m¨¦s complet que s¡¯ha fet mai sobre l¡¯amena?a que tenim a sobre. Un mili¨® d¡¯esp¨¨cies en vies d¡¯extinci¨® que adverteixen del perill de la reducci¨® de la biodiversitat que, alhora, posa en risc 125 bilions d¡¯euros que aporta la natura cada any a l¡¯economia mundial. Qu¨¨ ens diran els candidats durant la campanya que tot just comen?a? El mateix que vam escoltar en la que va acabar ara fa 15 dies? Ni pol¨ªtica internacional, ni Europa, ni canvi clim¨¤tic. Van parlar de cultura, s¨ª. 80 segons un dia a la televisi¨® per deixar anar quatre t¨°pics. Un per candidat.