Plensa toca el cel a Montserrat

?s clar que l'obra de Jaume Plensa (Barcelona, 1955) adquireix un determinat valor en funci¨® del context en el qual s'exposi, sigui la porta d'un museu, un centre financer, enmig d'una muntanya, dins de l'aigua o al costat d'una esgl¨¦sia. ?s el que li ocorre a Anna, l'obra que aquest divendres va inaugurar aquest reconegut escultor a la porta de la bas¨ªlica de Santa Maria de Montserrat, al centre de l'enorme mosaic multicolor de marbre (c¨°pia del que el gran Miquel ?ngel va fer al Capitoli de Roma) situat a l'atri que dona acc¨¦s al temple on pot contemplar-se La Moreneta, la patrona de Catalunya. Una imatge i un conjunt carregat d'una enorme c¨¤rrega simb¨°lica religiosa i pol¨ªtica. En aquest espai pel on creuen diversos milions de persones cada any l'escultor ha situat, amb el benepl¨¤cit de la comunitat de monjos benedictins, un dels seus caracter¨ªstics caps de nenes i adolescents d'ulls tancats carregats d'espiritualitat que mediten i conviden a meditar.

Anna, de quatre metres d'alt i tres d'ample, est¨¤ realitzada amb malla d'acer inoxidable i romandr¨¤ aqu¨ª, en principi, fins al mes de novembre. La seva estructura permet veure per complet aquest atri columnat i les persones que hi passegen per darrere. ¡°?s una reflexi¨® de la relaci¨® de l'individu terrenal amb l'espiritual. Potser el m¨¦s important de la nostra vida ¨¦s tot l'invisible, all¨° que no es veu. El nostre cos ¨¦s material, per¨° el que fa que ens moguem, el que ens angoixa, ens alegra, l'amor i l'odi, tot ¨¦s invisible. L'interior d'aquesta pe?a ¨¦s tot exterior, que l'abra?a i sempre hi ha alguna cosa al mig que l'est¨¤ pertorbant. La vida ¨¦s una mica aix¨ª¡±, va explicar l'artista despr¨¦s d'inaugurar la seva instal¡¤laci¨® enmig de centenars de turistes / pelegrins que no paraven de fer-se fotos al costat de l'obra, mentre feien cua per entrar al temple. La majoria van entendre qui n'era l'autor despr¨¦s de veure el n¨²vol de fot¨°grafs de premsa que l'envoltaven i no van dubtar a encaixar-li la m¨¤ i demanar-li aut¨°grafs.

La vinculaci¨® de Plensa amb Montserrat ve des de lluny. Des que hi pujava amb els seus pares i durant la nit obria la finestra de la cel¡¤la on dormia i veia el cel estrellat enmig d'un silenci absolut, va explicar l'escultor. Per aix¨°, quan se li va proposar el 2015 instal¡¤lar una de les seves escultures en aquest lloc no s'ho va pensar dues vegades. ¡°Fa quatre anys vaig instal¡¤lar el cap Mist i la m¨¤ Together realitzades amb malla d'acer inoxidable, a l'interior de l'esgl¨¦sia de Sant Giorgio Maggiore [obra d'Andrea Palladio] durant la Biennal de Ven¨¨cia, cosa que va fer que el pare Laplana [director del Museu de Montserrat en els ¨²ltims 40 anys] em digu¨¦s que volia una obra semblant per instal¡¤lar a Montserrat. ¡°Aquest ¨¦s un lloc m¨¤gic i on¨ªric, que despr¨¨n, com altres pocs llocs del m¨®n, una energia estranya sorgida de la barreja de naturalesa i espiritualitat dels monjos. Aqu¨ª hi ha alguna cosa que et subjuga i t'atrapa, sense importar de quina religi¨® siguis o de quin lloc del m¨®n vinguis¡±, va explicar Plensa amb el to pl¨¤cid i amable que el caracteritza.

¡°Anna t¨¦ una bellesa molt mediterr¨¤nia i cl¨¤ssica, que combina molt b¨¦ amb la forma dels arcs de l'atri, en un espai que encara barreja el m¨¦s hum¨¤ i el m¨¦s sagrat¡±. Per la seva banda, Laplana, que va qualificar Plensa com ¡°el top del top de l'art contemporani¡± i ¡°l'estel que m¨¦s brilla al firmament art¨ªstic¡±, va explicar que va haver de conv¨¨ncer la comunitat de monjos de la idone?tat de la proposta. Plensa no ha cobrat pel seu treball ni per l'obra i l'abadia nom¨¦s ha corregut amb les despeses de l'asseguran?a i el transport.

Anna, com totes les obres de Plensa, est¨¤ creada per ¡°ser acariciada¡±, segons l'artista. No obstant aix¨°, aquest divendres, un vigilant jurat es cuidava que ning¨² toqu¨¦s els fils met¨¤l¡¤lics del rostre d'aquesta nena immortalitzada per l'artista. ¡°Els que millor coneixen les meves obres s¨®n els vigilants dels museus. M'agradaria que un dia escrivissin un llibre, sobre com la gent s'apropa i percep les obres. Seria fonamental per a la hist¨°ria de l'art¡±, explicava somrient.

Acompanya l'escultura una exposici¨® retrospectiva al Museu de Montserrat que complementa i ajuda el p¨²blic a entendre la seva obra a trav¨¦s de 18 gravats, ¡°tots relacionats amb el buit i el ple i la invisibilitat¡±.