La seguretat com a arma pol¨ªtica

Quan es parla de seguretat en pol¨ªtica, sempre recordo les eleccions presidencials franceses del 2002. Durant els mesos previs a la primera volta semblava que Fran?a s¡¯enfonsava en la inseguretat. Per¨° Jean Marie Le Pen va avan?ar Jospin i va ser el president del Front Nacional qui finalment va disputar la segona volta a Jacques Chirac. I miracle: l¡¯endem¨¤ la seguretat havia deixat de ser not¨ªcia.

Aquesta an¨¨cdota serveix per situar un debat que sempre ¨¦s una mica tramp¨®s perqu¨¨ es basa en la confusi¨® d¡¯un concepte amb mil cares. Sota l¡¯ep¨ªgraf seguretat hi caben coses molt diverses: de la petita delinq¨¹¨¨ncia a la brut¨ªcia o la il¡¤luminaci¨® dels carrers, de les situacions de marginaci¨® i pobresa a les formes d¡¯ocupaci¨® mafiosa organitzada, del soroll i les picabaralles de zones d¡¯especial concentraci¨® tur¨ªstica als joves marginals, de la criminalitzaci¨® de la immigraci¨® als traficants urbans, i moltes coses m¨¦s. Un xivarri que no ¨¦s innocent perqu¨¨ redueix problemes complexos a una forma simple que sempre desperta aplaudiments: m¨¤ dura. I afavoreix les propostes demag¨°giques com les que afirma amb veu estrident i sense immutar-se que en 90 dies eliminar¨¤ el top manta. Populisme en estat pur.

El debat de la seguretat ¨¦s simplificador ¨Ci, per tant, empobridor¨C perqu¨¨ la paraula va associada a una sola idea: llei i ordre. I perqu¨¨ la seva efic¨¤cia electoral es funda en la seva capacitat de generar climes d¡¯opini¨® molt reactius a partir d¡¯unes poques xifres i not¨ªcies, at¨¨s que la fragilitat ¨¦s condici¨® humana i la por ¨¦s el sentiment m¨¦s est¨¨s.

No hi ha cap mena de dubte que la seguretat ser¨¤ un tema recurrent de les eleccions municipals a Barcelona. Tenim l¡¯escenari ¨°ptim. Tradicionalment s¡¯ha dit que la dreta ¨Cgent d¡¯ordre- ¨¦s sensible a la seguretat i l¡¯esquerra la menysprea. ?s veritat que a l¡¯esquerra li ha costat entendre la gesti¨® de les pors en unes societats amb ¨¤mplies capes mitjanes benestants. Uns sectors que la crisi ha col¡¤locat davant de situacions de vulnerabilitat que ja creien superades, alhora que l¡¯austeritat disminu?a la capacitat de protecci¨® tant per la p¨¨rdua de posici¨® de bona part de la ciutadania com per la reducci¨® dels recursos p¨²blics. Quan molts ciutadans viuen amb l¡¯angoixa al cos, el discurs de la seguretat fa forat i ¨¦s ¨²til com a tapadora de les causes profundes del malestar, les que deriven d¡¯una situaci¨® econ¨°mica i social greu. I al mateix temps serveix per construir bocs expiatoris per carregar-los les nostres desgr¨¤cies: com els immigrants i els perdedors com a principals objectius.

Les campanyes sempre venen marcades pel candidat sortint. En el cas de l¡¯alcaldessa Ada Colau, que provenint dels moviments socials va arribar a l¡¯alcaldia agafant per sorpresa els poders establerts, la pluja de dards acusadors de deixadesa caur¨¤ implacablement sobre ella. Deia l¡¯entranyable Josep Mar¨ªa Ainaud de Lasarte que havia viscut la dictadura de Primo de Rivera, la Rep¨²blica, el franquisme i la democr¨¤cia, i que sempre havien governat amics i coneguts de casa. Amb l¡¯arribada dels Comuns es va trencar la cadena: ning¨² dels acostumats a manar els havia saludat mai. I la desconfian?a ¨¦s estructural.

Que la dreta es llanci per la via de la visi¨® reduccionista de la seguretat ¨¦s el m¨¦s normal del m¨®n. Sempre ho ha fet i ara encara m¨¦s, en la mesura que les seves receptes econ¨°miques actuals, el mal anomenat neoliberalisme, tenen ben poc a oferir per a una seguretat en sentit integral (econ¨°mica, social i legal). L¡¯esquerra, amb ra¨®, no voldr¨¤ regalar-li el tema de la seguretat. El risc ¨¦s que en el simplisme de la batalla pol¨ªtica no ho s¨¤piga matisar i complicar. Des de l¡¯esquerra la seguretat no nom¨¦s pot ser m¨¦s policia, m¨¦s repressi¨®. La seguretat s¡¯ha d¡¯entendre globalment, i aix¨° comen?a per la feina, per l¡¯habitatge, per l¡¯ensenyament, per l¡¯atenci¨®, pel transport, per la lluita contra la precarietat i la marginaci¨®. En definitiva, pels grans problemes de ciutat. Per¨° malauradament ¨¦s in¨²til demanar que s¡¯afronti el debat de la seguretat amb rigor i sense demag¨°gia. Per a alguns ¨¦s l¡¯arma m¨¦s barata per crear un clima contra els seus adversaris. I amb un ress¨° f¨¤cil als mitjans.