110 anys de l¡¯equip del barri

A la cru?lla de la Rambla del Poblenou amb el carrer del Joncar, hi ha una placa que ho explica: "En aquesta casa es fund¨¤ l¡¯any 1909 el Club Esportiu J¨²piter". Ara, ¨¦s la porta de l¡¯orxateria El T¨ªo Che, d¡¯origen alacant¨ª, com b¨¦ indica el seu nom. Fa 110 anys, era la Cerveseria Cebri¨¢n, on tres germans escocesos, els Mauchan, van fundar el Club Esportiu J¨²piter.

Era el 12 de maig del 1909 i el Poblenou respirava classe obrera arreu. Riuades de treballadors que es dirigien a les f¨¤briques de matinada, jaquetes tacades de polsim de cuir quan plovia... ¡°el Manchester catal¨¤¡±. Amb el mateix s¨ªmil ho resumeixen l¡¯historiador Joan B. Culla i el periodista Frederic Porta, per la semblan?a amb l¡¯ambient obrer de la ciutat anglesa.

El futbol al Poblenou, com en altres barris de Barcelona, el van portar, precisament, obrers de les illes brit¨¤niques que venien a treballar a les f¨¤briques barcelonines i dels voltants, majorit¨¤riament t¨¨xtils. ¡°Eren obrers qualificats, el que ara en dir¨ªem executius¡±, puntualitza Frederic Porta.

D¡¯origen estramb¨°tic, una cursa de globus aerost¨¤tics organitzada a la Mar Bella va donar la idea del J¨²piter als germans Mauchan, tant del nom com dels colors. Un dels globus participants es deia aix¨ª i era gris i grana, uns colors que, des de llavors, el CE J¨²piter duu a la samarreta. ¡°Em recorda el cas del Boca Juniors¡±, afegeix Frederic Porta. El club argent¨ª va agafar els colors blau i groc per la bandera d¡¯un vaixell suec que participava d¡¯una regata per la zona.

Curiosament, com Boca Juniors, el J¨²piter tamb¨¦ es va convertir en un equip de barri, de fort arrelament popular. El context del Poblenou aix¨ª ho facilitava. Un barri d¡¯obrers, on tant la CNT com el catalanisme progressista tenien un fort pes. No ¨¦s estrany, doncs, que molts dels aficionats que assistien al camp del J¨²piter ho fessin amb el carnet de la CNT a la butxaca. O tampoc ho ¨¦s que el partit Bar?a-J¨²piter d¡¯aquell 14 de juny del 1925 acab¨¦s amb la famosa xiulada a la Marxa Reial, i amb els dos clubs castigats per la dictadura de Primo de Rivera. Una xiulada que molts recorden pel Bar?a i molt pocs pel J¨²piter, ¡°tot i que segurament els seguidors del J¨²piter van ser els primers en xiular¡±, apunta Frederic Porta.

Per aquesta xiulada, el club del Poblenou es que va quedar sis mesos sense competir, per¨° no va ser ni el primer ni l¡¯¨²ltim c¨¤stig que va patir per part de les autoritats. ¡°Segurament, estem parlant del club m¨¦s perseguit de Catalunya¡±, destaca Porta. Un any abans, el r¨¨gim de Primo de Rivera ja els havia obligat a canviar d¡¯escut per la semblan?a de l¡¯original amb l¡¯estelada independentista catalana.

Amb la Segona Rep¨²blica, el J¨²piter va recuperar l¡¯escut, per¨° el va perdre, de nou, despr¨¦s de la Guerra Civil. La dictadura franquista, en aquesta ocasi¨®, va deixar el club sense escut, sense colors i sense nom. Va tornar a l¡¯escut amb corona de l'¨¨poca de Primo de Rivera, per¨° en aquest cas els colors eren blanc i verd i el nom va passar a ser ¡°H¨¦rcules¡±. La denominaci¨® la van recuperar un any m¨¦s tard, per¨° no va canviar l¡¯enemistat del r¨¨gim. Fins i tot, van voler convertir el J¨²piter en la filial de l¡¯Espanyol, sense ¨¨xit.

El que s¨ª que va imposar el Govern franquista va ser el canvi d¡¯ubicaci¨® de l¡¯estadi del club, lluny del Poblenou, aprofitant una reforma urban¨ªstica. Marxar del barri va ser un cop molt dur, especialment per als aficionats. El J¨²piter va passar de jugar al ¡°Manchester catal¨¤¡± a instal¡¤lar-se a la Verneda d¡¯aquella ¨¨poca. Era una zona de descampats, sense vida al carrer ni habitatges, a excepci¨® d¡¯alguns edificis de la dictadura. Per¨°, tot i les m¨²ltiples dificultats, el J¨²piter va trobar la f¨®rmula per sobreviure. Amb l¡¯arribada del desarrollismo, va recuperar els colors gris i grana, tot i que no va ser fins al 1990, 15 anys despr¨¦s de la mort de Franco, que va tornar a dur l¡¯escut original.

Arribats a aquest punt, el J¨²piter ja feia anys que era un modest del futbol catal¨¤, si ¨¦s que en algun moment no ho havia estat. El que s¨ª que sembla evident ¨¦s que totes aquestes traves van influir perqu¨¨ el club s¡¯estanqu¨¦s en l'¨¤mbit competitiu i econ¨°mic, com no ho van fer el Bar?a o l'Espanyol. Cal recordar que, als anys vint, el J¨²piter va arribar a ser campi¨® d¡¯Espanya del Grup B, el que equivaldria a la Segona Divisi¨® espanyola actual.

Nost¨¤lgia i sentiment

Tot i aix¨°, a la vegada, aquest estancament en el futbol modest del J¨²piter, com tamb¨¦ va passar a altres clubs hist¨°rics com l¡¯Europa o el Sant Andreu, dona un valor afegit a aquests equips. No ¨¦s un valor afegit econ¨°mic, per¨° s¨ª sentimental i rom¨¤ntic. En un futbol actual tant globalitzat i fet negoci, ¨¦s reconfortant con¨¨ixer barcelonins que no siguin ni del Bar?a, ni de l¡¯Espanyol, ni del Reial Madrid... Dissabte passat, l¡¯auditori de Sant Mart¨ª va acollir l¡¯acte commemoratiu dels 110 anys del CE J¨²piter. Hi van parlar directius, entrenadors, jugadors... tant actuals com antics. Una de les frases m¨¦s repetides va ser: ¡°Per sobre de cap club professional, jo soc del J¨²piter¡±.

L¡¯acte, ple de nost¨¤lgia i sentiment, tamb¨¦ va servir per commemorar el 50¨¨ aniversari de l¡¯equip de veterans i el 10¨¨ aniversari dels equips femenins, que cada cop tenen m¨¦s protagonisme dins el club. Durant l¡¯acte, ple de nost¨¤lgia i sentiment, tamb¨¦ es va recordar jupiteristes que ja no hi s¨®n, com Joaquim Culla, soci del club durant gaireb¨¦ 100 anys, el primer. Directiu, president i historiador del J¨²piter, en va ser aficionat des de nen. ¡°Es ficava d¡¯amagat dins el camp per veure els partits amb l¡¯excusa que el seu pare era el sabater dels futbolistes¡±, recorda l¡¯historiador Joan B. Culla, el seu fill.

I igual que Joaquim Culla, molts altres infants del Poblenou, primer, i de la Verneda, despr¨¦s, van con¨¨ixer el futbol de color gris i grana. Com el Francesc, ara amb 73 anys, per¨° que ha anat a veure el J¨²piter ¡°des de tota la vida¡±. Com la Marisol, ara amb 48 anys, per¨° jupiterenca de sempre gr¨¤cies al seu pare, que la portava al camp, tota una tradici¨® dels diumenges: ¡°M¡¯encantava. Em comprava unes patates, un refresc i despr¨¦s veiem junts el Jupi. Per a mi ¨¦s un record molt especial, un record de tota la vida¡±. O com el Josep, ara amb 70 anys i acompanyat dels seus amics, tot i que la primera vegada que va anar al camp, amb 14, ho fes sol, per simple curiositat de nen.

Tots ells tenen en com¨² que diumenge de la setmana passada, 5 de maig, eren al Municipal de la Verneda, el camp del J¨²piter. I tots ells van celebrar amb alegria el gol de Ruy Gama que va donar tres punts que allunyaven el Jupi dels llocs de descens. Ara, a Primera Catalana, el president del club, Joan Rion, assegura que tornar a Tercera, ¡°¨¦s un objectiu clar i assumible de cara a l¡¯any que ve¡± i recorda que ¡°el J¨²piter ¨¦s el segon club que m¨¦s temporades ha jugat a Tercera, despr¨¦s de l¡¯Europa. Volem tornar-hi¡±.

Joan Rion encap?ala una directiva que tamb¨¦ t¨¦ com a objectiu ¡°refor?ar els signes i els s¨ªmbols hist¨°rics del club i implicar-se al m¨¤xim amb el barri¡±. Una simbologia que tamb¨¦ comparteixen i coneixen alguns dels jugadors, sobretot els que s¨®n ¡°nascuts¡± all¨¤, com el Dani Ortega, al J¨²piter des dels cinc anys. Va deixar el club en diverses ocasions per jugar primer per tot Catalunya, i despr¨¦s pel m¨®n fins la temporada passada, a Austr¨¤lia: ¡°Em van oferir tornar, i si et crida el J¨²piter, ¨¦s diferent de qualsevol altre. Comparteixo el sentiment de barri i els actes simb¨°lics del club, com el fet de vestir samarreta groga en alguns partits pels presos pol¨ªtics¡±.

Per una l¨ªnia molt semblant es mou el grup d¡¯animaci¨® del J¨²piter, nascut fa quatre anys. El Reducte Gris-Grana es defineix com a ¡°antifeixista i d¡¯esquerres, i la hist¨°ria del J¨²piter refor?a el nostre missatge¡±, explica Rion, sempre amb l¡¯objectiu de ¡°connectar amb la resta de l¡¯afici¨® i amb el barri¡±.

?s cert que el c¨°mput global de l¡¯afici¨® del J¨²piter acull diferents sensibilitats ideol¨°giques, per¨° el que ¨¦s palpable al Municipal de la Verneda ¨¦s que la majoria de la gent ¨¦s de classe popular, de classe humil. I tamb¨¦ que el camp s¡¯omple gaireb¨¦ cada cap de setmana, com no passa en molts dels altres de Primera Catalana o de Tercera Divisi¨®.

Al cap i a la fi, el J¨²piter ¨¦s un club de barri i t¨¦ una afici¨® de barri. I el trasllat obligat d¡¯ubicaci¨® del 1948 no va fer res m¨¦s que convertir el J¨²piter en l¡¯equip no nom¨¦s del Poblenou, sin¨® tamb¨¦ de la Verneda, de Sant Mart¨ª, del Bes¨®s... No va fer res m¨¦s que convertir-lo en l¡¯equip del barri.