El dol no se¡¯n va amb diners, tampoc al Camp Nou

Al barcelonisme li costar¨¤ arribar a la final de Copa despr¨¦s de la caiguda a Liverpool. El dol culer durar¨¤ molt de temps perqu¨¨ la gent s¡¯havia fet pagues de guanyar la Champions. Hi havia m¨¦s arguments a favor que no pas l¡¯any passat, quan es va caure a Roma. Qui m¨¦s qui menys pensava que l¡¯equip estava escarmentat i sabria com sortir viu d¡¯Anfield. I a m¨¦s, ning¨² no dubtava de la paraula de Messi. L¡¯argent¨ª s¡¯havia estrenat com a capit¨¤ a la pretemporada amb la promesa que l¡¯equip competiria per aquesta copa tan bonica i desitjada com ¨¦s la d¡¯Europa.

Al cap i a la fi, el problema va ser el mateix que el de la temporada passada, i que no ¨¦s cap d¡¯altre que no saber interpretar ni gestionar l¡¯avantatge del partit d¡¯anada jugat al Camp Nou. La majoria d¡¯analistes havien convingut que l¡¯eliminat¨°ria amb el Liverpool seria molt disputada, tant que s¡¯apostava al 50% per cada equip i, fins i tot, es convenia que els reds eren el pitjor rival que podia tenir el Bar?a. El 3-0 de l¡¯estadi va confondre tothom i l¡¯equip de Valverde va tornar a fer figa, aquesta vegada a les semifinals, a un pas de la final de Madrid.

No hauria passat res de tan greu segurament si els dos partits haguessin estat igualats com es preveia i l¡¯eliminat¨°ria s¡¯hagu¨¦s decidit per petits detalls i no per dos marcadors sorprenents: 3-0 i 4-0. El resultat final convida a fer lectures molt derrotistes, mentre que la duresa del rival demana conclusions m¨¦s serenes i tal vegada comprensibles a partir del fet, evident des de fa temps, que al Bar?a li costa molt jugar b¨¦ en camp contrari a les rondes definitives de la Champions. Tampoc hi ajuda un t¨¨cnic com Valverde, que des de sempre sembla renyit amb Europa.

No es pot defugir en qualsevol cas l¡¯autocr¨ªtica a partir de la traject¨°ria blaugrana des que es va guanyar a Wembley el 1992. Per un moment va semblar que el Bar?a de Valverde podia tenir un resultat semblant al Bar?a de Rijkaard que va conquerir Par¨ªs el 2006. La clau de volta d¡¯ambd¨®s equips s¨®n les seves figures: Ronaldinho i Messi. El brasiler no va estar gaire fi a la final i en canvi el Bar?a va ser campi¨®, mentre que la sensaci¨® d¡¯ara ¨¦s que no n¡¯hi ha hagut prou amb l¡¯argent¨ª per arribar a Madrid. Messi va ser cabdal en canvi en els dos t¨ªtols de l¡¯etapa de Guardiola.

Un cop se¡¯n va haver anat l¡¯avui entrenador del City, es va considerar que seria dif¨ªcil mantenir el nivell de joc i resultats fins que va arribar Luis Enrique. El trident va fer fortuna a Berl¨ªn el 2015. La fugida de Neymar va obligar a repensar en qualsevol cas un equip que ha anat perdent peces ¨²niques com Puyol, Xavi i Iniesta. La sort va ser que Messi encara continuava en plena forma i va assumir a m¨¦s la condici¨® de capit¨¤ del Bar?a. Aquesta semblava la Champions de Messi i, com a tal, la m¨¦s segura, justa i volguda pel barcelonisme; no pas per al Liverpool.

Anfield obliga el Bar?a a recapitular i pensar, una feina que nom¨¦s es pot fer des del coneixement i la passi¨®, no tan sols amb la gesti¨® i delegant el futbol en Messi. El futbol exigeix dedicaci¨®, i darrerament els que manen s¡¯han dedicat m¨¦s a vendre la marca que a cuidar el contingut, ¨¦s a dir, la pilota que van portar Cruyff i l¡¯equip de les Cinc Copes i, naturalment, el fundador Gamper. No n¡¯hi ha prou amb organitzar, administrar i capitalitzar el club com una bona empresa sin¨® que cal talent futbol¨ªstic; nom¨¦s cal recordar els temps de N¨²?ez.

No cal posar el nom de Johan Cruyff a un estadi si no se sap qu¨¨ ¨¦s el seu futbol, i costa molt demostrar cada dia que el Bar?a ¨¦s m¨¦s que un club si no s¡¯ent¨¦n qu¨¨ vol dir m¨¦s enll¨¤ de donar volada a la Fundaci¨®. El futbol s¡¯ha de sentir perqu¨¨ un equip funcioni, i ara com ara es demanen resultats que justifiquin la inversi¨®; cap dels clubs m¨¦s rics del m¨®n jugar¨¤ les finals de les Copes d¡¯Europa. El dol no se¡¯n va amb diners; la pilota vol amor, i m¨¦s al Camp Nou.