En el declivi de Catalunya, ERC pujoleja

Esquerra pujoleja. Pugna per substituir el pujolisme. Per¨° no el l¨ªder que almenys sabia idiomes, sin¨® l'eg¨°latra que es va col¡¤locar, ell i la seva?famiglia, per sobre i com a coartada de la p¨¤tria a la qual cisava mat¨ª, tarda i nit.

El 1996, Jordi Pujol va rebutjar el nomenament del democristi¨¤ d'Uni¨® Joan Rigol i Roig com a president del Senat. Tots els partits estatals veien b¨¦ la seva figura curial. Va adduir que no volia donar imatge d'entreguisme al PP de l'ultra Josemari Aznar, amb qui aprenia a ser inseparable. Una fal¡¤l¨¤cia colossal.

M¨¢s informaci¨®n

Iceta, term¨°metre per a una legislatura

Iceta, el corredor de fons

Tot era m¨¦s miserable. El molestava que el president de la Cambra alta, com a quarta autoritat de l'Estat, gaud¨ªs en les seves visites a Catalunya de prelaci¨® protocol¡¤l¨¤ria sobre el de la Generalitat. Sobre ell mateix. La ret¨°rica de la contribuci¨® nacionalista a la governabilitat, de l'aportaci¨® a transformar l'Estat, del catalanisme pactista, es trencava davant l'enveja.

La segona negativa nacionalista a portar al comandament del Senat una sensibilitat federal ¨¦s la d'Esquerra, negant-se a validar l'elecci¨® del socialista Miquel Iceta no ja per a la seva presid¨¨ncia, sin¨® com a senador que pogu¨¦s optar-hi.

L'argument que el l¨ªder del PSC va avalar l'aplicaci¨® del 155 ¨¦s tan idiota com el que Rigol simbolitzava el vincle amb el PP. Inconsistent, ja que trenca el lema del partit republic¨¤ segons el qual el gran repte indepe ¨¦s avui ampliar la base social: ho intentar¨¤ nom¨¦s entre la gaireb¨¦ mitja?Catalunya que va votar els fallits refer¨¨ndums?

I no entre la m¨¦s de mitja?Catalunya que va donar suport al retorn a la legalitat, inclosos, de facto, tots els independentistes que es van presentar a les eleccions del 21-D del 2017, convocades sota l'imperatiu d'aquell article?

Passaran 300 anys m¨¦s (com des del fiasco del 1714) recreant-se en la inoper¨¤ncia dels dirigents locals a compte dels falsos enemics exteriors?

El motiu d'ERC no ¨¦s el 155. ?s el terror infantil al fet que els radicals de Waterloo (als qui va emp¨¨nyer) li guanyin la m¨¤ acusant-la de tra?dora. Aix¨ª que la credibilitat de la seva aposta pragm¨¤tica capota.

Aquesta Esquerra s'apunta al declivi del talent en la dirig¨¨ncia catalana. Iceta era una passarel¡¤la per a algun retrobament, que aix¨ª es menysprea. Perill¨®s pel seu pol¨¨mic talent: fora! Fora les seus socials de les empreses, cervell de la naci¨®. Fora la primogenitura de Catalunya com a locomotora econ¨°mica espanyola, ja declinant davant de Madrid. Fora el lideratge de la publi, del cinema, dels congressos, de l'europeisme. Benvingut el maldestre carlisme de l'antic partit de la ma?oneria.