Tornar despr¨¦s de l¡¯¨¨xit: Rafa Lahuerta i la seua Val¨¨ncia

1 Seria f¨¤cil comen?ar per ac¨ª: que Rafa Lahuerta (Val¨¨ncia, 1971) no t¨¦ targeta de cr¨¨dit perqu¨¨ vol els bancs ben lluny. Que no t¨¦ smartphone ni Whatsapp perqu¨¨ li porten soroll. Que no t¨¦ xarxes socials perqu¨¨ ja les va avorrir. Que no s¡¯ha casat ni ha tingut fills perqu¨¨ en t¨¦ prou amb estar amb Eva mitja vida ja. Que no t¨¦ cotxe perqu¨¨ amb la moto li sobra per moure¡¯s pel seu ¨²nic i infinit planeta: Val¨¨ncia.

Seria morb¨®s comen?ar per ac¨ª: hi havia una vegada un animador de Mestalla que amb el meg¨¤fon iniciava els c¨¤ntics de suport al Val¨¨ncia CF. Aquell xic, d¡¯ulls clars i mirada tendra i melanconiosa, se sabia de mem¨°ria mil partits i alineacions i havia escrit un llibre tendre i melanconi¨®s en castell¨¤ amb dos mil exemplars venuts: La balada del bar Torino (Drassana), una can?¨® d¡¯amor feta de fam¨ªlia, futbol, mem¨°ria: passi¨®. Eixe xic, ja un adult que havia deixat el meg¨¤fon i es guanyava la vida treballant com a dependent d¡¯una papereria perduda en un carrer perdut de Val¨¨ncia, va escriure despr¨¦s la seua primera novel¡¤la en valenci¨¤, Noruega (Drassana), i de sobte es va convertir en un boom: premi Lletraferit, 22.000 exemplars venuts, traducci¨® al castell¨¤, ruta liter¨¤ria i un fenomen valenci¨¤ sense precedents des dels ¨¨xits de Ferran Torrent. I aleshores, quan tot el m¨®n xicotet que l¡¯envoltava ¡ªi aix¨° ¨¦s, al remat, el m¨®n¡ª aplaudia Rafa Lahuerta, Rafa Lahuerta es va fartar. Potser es va vore sobrepassat per l¡¯¨¨xit, el prestigi, les vendes, les presentacions, els elogis, les falses palmades a l¡¯esquena, la necess¨¤ria m¨¤scara i la sobreexposici¨®. Potser es va fartar del personatge rafalahuerta i del temps que li furtava. I es va anar retirant de l¡¯escena mentre madurava una idea: no tornar a publicar. Desapar¨¦ixer. Callar. Fer un Bartleby. Somiar amb un Rulfo: dos llibres i prou. Quedar com el Salinger valenci¨¤.

Hi hauria moltes maneres de comen?ar, per¨° una m¨¦s liter¨¤ria seria aquesta.

Un diumenge de juliol, a l¡¯hora de la becadeta que abans era l¡¯hora dels partits, Lahuerta va rebre una telefonada que li anunciava una mala not¨ªcia:

¡ªHa muerto Jose, Rafa.

Les quatre paraules anunciaven la mort de qui servia a la barra del bar Mestalla des dels 14 anys. Quatre paraules que, de sobte, van desfer els fantasmes, les quimeres, les pressions i els bloquejos literaris ¡ªarrere Rulfo, Bartleby, Salinger; arrere tots els qui van decidir callar¡ª. Perqu¨¨ eixes quatre paraules el van abocar a l¡¯ordinador per escriure dos frases rotundes que per a ell obrien tot un m¨®n amagat:

¡ªEns vam con¨¦ixer a la porta del bar Mestalla, en el carrer Misser Masc¨®. Ella portava uns Levi¡¯s desgastats pel lleixiu i jo una bomber negra amb l¡¯escut del Val¨¨ncia a l¡¯altura del cor.

Aix¨ª comen?a la nova novel¡¤la de Rafa Lahuerta, La promesa dels divendres (Drassana). Un viatge a la Val¨¨ncia dels vuitanta feta de carrers sense asfaltar, jerseis Privata, ca?adores vaqueres amb pell de corder, cabelleres l¨¤cies perfumades, litrones i gregarisme juvenil, hores mortes en billars i futbolins, solars enfangats i velles alqueries a punt de ser engolides per una idea de progr¨¦s expandint-se entre les vies del tren i els camps de cebes. ?s un viatge, sobretot, a la vida secreta de Lahuerta. A una obsessiva relaci¨® d¡¯amor adolescent transmutada en una altra relaci¨® d¡¯amor misteriosa. A la llarga malaltia d¡¯un pare adorat que li enquistar¨¤ una nost¨¤lgia prematura. A la seua mort, d¡¯efectes devastadors. ?s un viatge, essencialment, a la vida interior del narrador, que ¨¦s l¡¯autor, que ¨¦s m¨¦s Rafa que Lahuerta.

?s la novel¡¤la que mitja Val¨¨ncia esperava llegir despr¨¦s de Noruega. La novel¡¤la que ell temia escriure despr¨¦s de Noruega.

Vinc nom¨¦s amb una pregunta: com escriure quan espera la dalla de la decepci¨®? Com publicar quan pots pressentir la frase est¨¤-b¨¦-per¨°-Noruega-era-millor. I sobretot: per qu¨¨? Per quina ra¨® fer-ho si et molesta la fama i els drets d¡¯autor els donar¨¤s a fins ben¨¨fics?

?s la novel¡¤la que mitja Val¨¨ncia esperava llegir despr¨¦s de Noruega. La novel¡¤la que ell temia escriure despr¨¦s de Noruega

2 Hem quedat damunt del riu, sobre la pedra del pont de la Trinitat: principis del XV, segle d¡¯or valenci¨¤, el del Tirant i Ausi¨¤s March, el pont m¨¦s antic de la ciutat. La silueta ¨¦s la cl¨¤ssica: Lahuerta, amb el casc a la m¨¤ i l¡¯altra m¨¤ en la butxaca de la ca?adora, camina per Val¨¨ncia amb una estranya mescla d¡¯aplom, carisma i vocaci¨® creixent d¡¯home subterrani.

?s potser all¨° que m¨¦s ha fet: caminar la ciutat, somiar-la, imaginar-la. Al llibre explica l¡¯origen d¡¯eixa obsessi¨®. Conta que va desenvolupar amb la ciutat una relaci¨® de depend¨¨ncia emocional en un moment decisiu. Son pare s¡¯estava morint. Son pare, el pare forner a qui ajudava a fer el pa en el forn de la fam¨ªlia quan a les dos i mitja de la matinada posaven la primera cafetera a l¡¯obrador i connectaven la r¨¤dio; el pare que agafava la gorra del Val¨¨ncia CF i un Farias per anar a Mestalla amb el seu Rafa i fer-se abans un carajillo en el bar Los Checas; eixe pare estimat fins a la idolatria es moria de c¨¤ncer en un llit ass¨¨ptic d¡¯hospital. I en aquelles setmanes trenades per les pors i el silenci, Rafa Lahuerta, un jove de dihuit anys perdut en un laberint mental, caminava per Val¨¨ncia. Els seus carrers li donaven pau i serenitat. Com m¨¦s estrets i antics, m¨¦s recer sentia. Era l¡¯abra? que necessitava entre la pena i totes les seues propietats. Val¨¨ncia es convertia en eixes hores de plom en una ciutat confessora. Un sac de boxa. M¨¦s novel¡¤la que realitat, m¨¦s exili que certesa, m¨¦s metaf¨ªsica que arquitectura. Aix¨ª dibuixa Lahuerta la seua Val¨¨ncia. Res d¡¯identitats col¡¤lectives. Potser deplore ¡ªi aix¨ª ho fa¡ª la Val¨¨ncia agenollada i exhausta d¡¯ofrenar noves gl¨°ries a Espanya; la Val¨¨ncia ofegada en el seu propi v¨°mit; la Val¨¨ncia republicana que fou massacrada pels qui despr¨¦s escriurien el seu relat fet de flors i de violes; el vell regne desdentat a base de martellades i claudicacions. Hi ¨¦s, tot aix¨°. I batega en les p¨¤gines de la seua novel¡¤la. Per¨° la seua Val¨¨ncia ¨¦s una cartografia mental ¨ªntima, on¨ªrica, deslligada de la realitat. Una ciutat mitol¨°gica. La Val¨¨ncia de Lahuerta.

Caminem-la pel riu. Pel que un dia fou riu d¡¯aigua i ara ho ¨¦s d¡¯herba: el riu verd. Caminem-la, al sol del migdia, per davall dels set ponts.

3 Passarem pel pont de la Trinitat, davant del monestir on Isabel de Villena va escriure el Vita Christi, i Lahuerta parlar¨¤ de les expectatives i la seua particular vacuna.

¡ªNo fer-se il¡¤lusions: d¡¯ac¨ª naixen totes les il¡¤lusions. La gran melancolia de la gent naix de les expectatives no acomplides. Els somnis d¡¯adolesc¨¨ncia i joventut rarament s¡¯acompleixen. En canvi jo, en l¡¯¨¨poca de fer-me expectatives, no me les podia permetre. No podia aspirar a una altra cosa que a la rutina amable. Que no passara res. Per aix¨°, tot el que ha vingut despr¨¦s ha estat molt b¨¦, perqu¨¨ no esperava res. Mai he tingut grans objectius. La meua ambici¨® no t¨¦ projecci¨® social o econ¨°mica. ?s un combat personal. Sempre m¡¯estic desafiant a mi mateix, sense que el joc social ho contamine. Com en una contrarellotge: jo contra mi.

Passarem despr¨¦s pel pont del Reial, sota la mirada p¨¨tria de sant Vicent Ferrer i sant Vicent M¨¤rtir, i Lahuerta parlar¨¤ de l¡¯home-tortuga. De quan es va tancar al m¨®n per tal que els altres el deixaren en pau. Engreix¨¤, baix¨¤ la mirada, busc¨¤ passar desapercebut, aprengu¨¦ l¡¯art de la ren¨²ncia i trob¨¤ refugi en la literatura. Abans havia sigut Mestalla; el nou refugi eren els llibres.

¡ªI s¡¯hi est¨¤ b¨¦, en el subsol?

¡ªNo ¨Crespon¡ª. S¡¯est¨¤ b¨¦ amagat; per¨° amagat entre la llum. Jo vaig decidir amagar-me. Per¨° en el subsol no s¡¯est¨¤ b¨¦. El subsol ¨¦s dur. Per a la literatura est¨¤ b¨¦; no en la realitat.

A continuaci¨® passarem pel pont de l¡¯Exposici¨®, constru?t en 1909, destru?t per la riuada i reconstru?t en acer per Calatrava, i Lahuerta parlar¨¤ de l¡¯esfor? dels seus pares i d¡¯un trauma callat.

¡ªSempre he tingut la pena de no haver estat a l¡¯altura de l¡¯esfor? dels meus pares. Mon pare es qued¨¤ orfe de pare i mare amb set anys. Ma mare ¨¦s filla de mare fadrina i es pass¨¤ la infantesa de pensi¨® en pensi¨®; fins als deu anys no va tindre una casa. La seua obra fou el seu forn i la seua fam¨ªlia, amb un fill discapacitat, el meu germ¨¤. Jo, en canvi, qu¨¨ he fet? Dedicar-se a l¡¯escriptura ¨¦s una cosa un poc banal, rid¨ªcula. No salves vides, no ensenyes, no fas pa, no aportes res de profit. En eixe sentit, sempre he arrossegat una certa frustraci¨® personal. Soc el producte d¡¯eixa inseguretat.

El passeig conversat avan?ar¨¤ i passarem pel pont de les Flors, que condueix a una Albereda amb mem¨°ria de tants diumenges de passejos amorosos, i Lahuerta parlar¨¤ contra la nost¨¤lgia. I dir¨¤ que ell, entronitzat com el cantor nost¨¤lgic de la Val¨¨ncia que fou o pogu¨¦ ser, no ¨¦s un homo nostalgicus. Dir¨¤ que el mercat ha convertit la nost¨¤lgia en una trampa comercial de remembers i egeb¨¦s, per¨° que ell, en tot cas, ¨¦s una persona memoriosa. Que li agrada evocar el seu m¨®n i projectar-lo; jugar amb els paranys de la mem¨°ria i reconvertir-los en hams literaris. Per¨° que en la vida se sent deixeble d¡¯Onetti quan diu que s¡¯ha de viure sense mem¨°ria ni previsi¨®.

A la novel¡¤la ho resol amb tres frases:

¡ªEl ver¨ª de l¡¯evocaci¨® ja em tenia presoner de mons irreals que nom¨¦s existien al meu cap. Evocava per damunt de les meues possibilitats. Evocava contra mi mateix.

Passarem a continuaci¨® pel pont de la Mar, del segle XVI, amb les escalinates ondulades de l¡¯arquitecte racionalista G?erlich, i Lahuerta parlar¨¤ d¡¯aquell projecte lahuerti¨¤ que un dia va idear: visitaria cada dia un carrer de Val¨¨ncia, i en acabant, a casa, escriuria sobre ell. Fou en la pand¨¨mia quan tingu¨¦ l¡¯epifania. Estava al carrer Cavite, paral¡¤lel a l¡¯avinguda de la Malva-rosa, i va sentir la flama de la il¡¤lusi¨®. Aniria cada dia a un carrer, seguint l¡¯ordre alfab¨¨tic. La moto, el casc, la mirada tendra i melanc¨°lica tants anys despr¨¦s. I aix¨ª ho va fer. Porta 1.100 carrers dels 3.200 que t¨¦ Val¨¨ncia.

¡ªM¡¯he quedat en Guillem Despuig. Perqu¨¨ un dia vaig perdre la il¡¤lusi¨® i vaig dir: a fer la m¨¤.

?s silvestre, amb meg¨¤fon o no, Rafa Lahuerta.

Dedicar-se a l¡¯escriptura ¨¦s una cosa un poc banal, rid¨ªcula. No salves vides, no ensenyes, no fas pa, no aportes res de profit. En eixe sentit, sempre he arrossegat una certa frustraci¨® personal. Soc el producte d¡¯eixa inseguretat

Mentre al nostre voltant les persones fan esport, lligen o passegen el gos per l¡¯antic llit del T¨²ria, des?viat despr¨¦s de la riuada del 57, passarem junts pel pont republic¨¤ d¡¯Arag¨®, amb est¨¤tues dedicades a la savie?sa, el llaurador, el pescador i la dona, i a Lahuerta li demanar¨¦ una alineaci¨® d¡¯escriptors de refer¨¨ncia que ell construir¨¤ sobre la marxa.

¡ªEn la porteria, Camus; en la defensa, Abelardo Mu?oz, Chirbes, Mars¨¦ i Ferran Torrent; al mig del camp, Estell¨¦s, Fuster, Richard Ford i Borges; i dalt, Dostoievski i Emmanuel Carr¨¨re.

Finalment passarem pel pont de l¡¯?ngel Custodi, bastit en formig¨® armat i aire franquista, i ja asseguts cara a cara en una taula de fusta del jard¨ª per anar acabant la conversa, Rafa Lahuerta se somriur¨¤ quan m¡¯escolte dir que hi ha molts llibres de matar el pare, per¨° que esta novel¡¤la tracta de ressuscitar-lo. I aleshores contar¨¤ coses un poc estranyes. Que de xiquet tenia la sensaci¨® que ell cuidava son pare. Quan anaven a Mestalla, patia per si la policia detenia aquell aficio?nat amb gorra i puro tan vehement amb el linier o amb l¡¯afici¨® rival. Quan baixava al forn en la fosca de la nit, patia per si la gent cr¨¤pula de la matinada li feia alguna cosa. Quan tardava en arribar a casa, es preocupava fins que travessava la porta. Sempre, de xiquet, sentia com el perill sobrevolava son pare. Olorava eixe perill amb una intu?ci¨® de fatalitat, que moriria jove, com aix¨ª acab¨¤ sent un 4 d¡¯abril del 1990. I asseguts enmig del llit que fou riu blau i que ara ¨¦s verd, del cor de Lahuerta brollaran dos confessions.

Una: que mai li va dir a son pare et vull.

I dos: que eixe pare, un dia, li va dir a la seua dona: Lo peor que me podr¨ªa pasar en la vida ser¨ªa decepcionar a mi hijo.

Rafa Lahuerta contar¨¤ aix¨° i plorar¨¤.

4 La promesa dels divendres despr¨¦n l¡¯aroma d¡¯?ltimas tardes con Teresa: l¡¯amarg confeti de l¡¯adeu, l¡¯estranyesa que dona la matinada, el buit que deixa l¡¯orquestra quan acaba i plega, la desolaci¨® que precedeix l¡¯alba. Tot en aquestes p¨¤gines sembla un tractat de la p¨¨rdua; un llibre de les abs¨¨ncies inscrites en la fina pell d¡¯un esperit ultrasensible.

Atrapa la no hist¨°ria d¡¯amor entre la xica dels Levi¡¯s desgastats i el xic de la bomber negra i tot el que vindr¨¤ despr¨¦s. Sorpr¨¦n el grau de despullament emocional, pura confessi¨®, en un home-tortuga. Emociona la mirada sobre el pare malalt, desvalgut, moribund, mort. Enlluerna la reflexi¨® sobre una ciutat ven?uda feta de perif¨¨ries desarrelades i intemp¨¨rie emocional. L¡¯escriptura traspua estil i veritat; molta m¨¦s de l¡¯habitual a les novel¡¤les. Una estructura hiperfragment¨¤ria ¡ª96 fragments en 240 p¨¤gines¡ª contribueix a provocar l¡¯efecte trencad¨ªs que ¨¦s tota una vida. Aix¨ª tamb¨¦ era el riu entretallat que partia en dos Val¨¨ncia fins que el van desviar i que Lahuerta ha ressuscitat.

Aquest detall ¨¦s important. M¡¯ho explica Vicent Baydal, historiador, assagista, cronista oficial de Val¨¨ncia i un dels editors de Drassana.

Diu que Rafa Lahuerta ha fet que el T¨²ria ¡ªel riu navegable que connectava Val¨¨ncia amb la mar, d¡¯on naix la seua riquesa i la seua destrucci¨® des dels temps de la Valentia romana¡ª vibre amb una for?a tel¡¤l¨²rica en el relat de la ciutat que ell ha constru?t, cosa que no passava en l¡¯obra d¡¯altres autors que han contat Val¨¨ncia com Joan Francesc Mira, Ferran Torrent o Manuel Vicent. Lahuerta basteix un relat m¨ªtic on el Micalet serveix de far fluvial i el carrer Sant Bult ¨¦s un lloc de tavernes portu¨¤ries per a pescadors de canya i navegants. ?s la Val¨¨ncia literaturitzada, la Val¨¨ncia ja impossible, que flueix en el rerefons d¡¯aquesta novel¡¤la.

Lahuerta creu que, dels tres, aquest ¨¦s el seu millor llibre: el m¨¦s honest, el que m¨¦s necessitava escriure. Compartim l¡¯opini¨®.

5 Abans de desfer junts el cam¨ª dels set ponts i acomia?dar-nos, poc abans de vore¡¯l marxar d¡¯esquenes amb el casc al colze i com sempre massa abrigat, em vindr¨¤ al cap preguntar-li per un detall desconcertant. ?s la foto d¡¯autor que hi ha a la solapa de la novel¡¤la. Mai havia vist res similar.

?s la imatge de Lahuerta, s¨ª. Per¨° ¨¦s una imatge seua capturada a l¡¯abril del 90. La mirada trista, lleugerament absorta, com desenfocada. Era la foto per al perm¨ªs de conduir. Se la va fer la setmana seg¨¹ent a la mort de son pare. Es veu en ella un jove trist, creixent en la seua mirada l¡¯embri¨® de la r¨¤bia i els complexos que engendren la por. ?s un jove arrossegat per una riuada emocional. ?s ell, em dir¨¤ Lahuerta, qui escriu aquesta novel¡¤la.

En La promesa dels divendres torna aquell xic de mirada trista; l¡¯orfe de dihuit anys que continuava perdut en les entreteles de la seua mem¨°ria. O potser no torna. Perqu¨¨ en el cam¨ª de regr¨¦s, passant per davall dels set ponts sense remor d¡¯aigua, el de la Trinitat, el del Reial, el de l¡¯Exposici¨®, el de les Flors, el de la Mar, el d¡¯Arag¨® i el de l¡¯?ngel Custodi, Rafa Lahuerta Y¨²fera, Lahuerta el memori¨®s, dir¨¤ que la literatura t¡¯obliga a recordar i a reviure, per¨° que el passat no torna. En els llibres s¨ª, dir¨¤, per¨° en la vida mai.