El cas Iceta en el seu context

El voto negatiu a Iceta per part d¡¯ERC i els altres partits independentistes em sembla ben argumentat. No s¨¦, naturalment, si per sota de les explicacions p¨²bliques per justificar aquesta negativa hi ha, com es comenta amb veu baixa, altres motius m¨¦s espuris i partidistes. Per¨°, en tot cas, l¡¯explicaci¨® oficial d¡¯ERC pel que fa al procediment em sembla plenament encertada.

Anem a pams. Que el president del Govern espanyol ja doni per designat un president del Senat que ni tan sols ¨¦s candidat a senador i que, a m¨¦s, qui l¡¯ha de nomenar sigui el Parlament de Catalunya, sobre el qual el president del Govern espanyol no t¨¦ cap compet¨¨ncia, va contra el m¨ªnim respecte institucional a la instituci¨® aut¨°noma catalana i, per descomptat, contrav¨¦ el principi d¡¯autonomia. Per tant, el vot contra la designaci¨® de Miquel Iceta com a senador auton¨°mic em sembla justificat. Les normes i els procediments hi s¨®n per complir-los.

A m¨¦s, aquest cas pren encara m¨¦s rellev¨¤ncia si s¡¯analitza en el seu context perqu¨¨, en efecte, una de les caracter¨ªstiques del Govern de Pedro S¨¢nchez ¨¦s l¡¯incompliment de la Constituci¨® i les lleis amb impunitat i ab¨²s de dret. Segur que es diu que per evitar-ho ja hi ha els controls judicials, i ¨¦s veritat. Per¨° tamb¨¦ ¨¦s veritat que les resolucions judicials en molts casos arriben tard, quan les conseq¨¹¨¨ncies s¡¯han consumat i ja han tingut efectes. S¨¢nchez s¡¯ha revelat com un mestre en aquests abusos de poder. Posem-ne alguns exemples.

Una de les caracter¨ªstiques del Govern de S¨¢nchez ¨¦s l¡¯incompliment de la Constituci¨® i les lleis

La mateixa moci¨® de censura per la qual va ser investit president ¨¦s jur¨ªdicament q¨¹estionable. En el sistema espanyol la moci¨® de censura no nom¨¦s comporta obligar el president censurat a dimitir, sin¨® que, en el mateix acte, el candidat president ha d¡¯exposar un programa de govern perqu¨¨ sigui debatut i, si escau, aprovat per una majoria absoluta dels diputats. Ara b¨¦, en la moci¨® de censura del juny passat, no es va debatre cap programa, tot i que potser, en un intent de comprensi¨®, podr¨ªem admetre que es redu¨ªs a un, ¡°fer fora Rajoy¡±. Per¨° llavors, una vegada complert, s¡¯havien de dissoldre les Corts Generals i convocar noves eleccions. Per¨° aix¨° no es va fer i tot plegat estableix un precedent que pot canviar les formes de destituir i constituir governs.

Per¨° hi ha hagut molts m¨¦s casos, i fins i tot m¨¦s flagrants, d¡¯incompliments constitucionals i legals o de simples abusos. El primer que se m¡¯acut ¨¦s la legislaci¨® sistem¨¤tica per decret llei en casos que no responen, ni de bon tros, al sup¨°sit constitucionalment habilitant per fer-ho: el de ¡°necess¨¤ria i urgent necessitat¡±. Gaireb¨¦ una trentena de decrets d¡¯aquesta mena, la majoria sense aquest condicionant, han estat aprovats de manera descarada pel Congr¨¦s, amb el que aix¨° suposa de desafiament a la posici¨® de la llei en l¡¯ordenament, a la divisi¨® de poders i a les facultats legislatives de les cambres.

Era urgent un decret llei regulador de TVE i RNE quan encara no s¡¯ha arribat a aplicar excepte en les disposicions provisionals que consistien a substituir una direcci¨® per una altra de m¨¦s fidel i addicta? Potser no era urgent, per¨° s¨ª necessari, per al Govern!, ocupar els mitjans p¨²blics de comunicaci¨®. I aix¨ª amb molts m¨¦s, aprovats en els anomenats divendres socials, que amb m¨¦s propietat s¡¯haurien d¡¯haver anomenat divendres electoralistes.

Tampoc ha estat exemplar convocar eleccions perqu¨¨ es facin un mes abans d¡¯uns altres comicis, aquesta campanya electoral cont¨ªnua no contribueix precisament a asserenar els ¨¤nims perqu¨¨ els ciutadans dipositin el vot a les urnes. Tampoc va ser exemplar l¡¯actitud de S¨¢nchez a l¡¯hora de fixar la data per als debats de televisi¨®, que va fer que es desenvolupessin, de manera ins¨°lita, dos dies seguits durant l¡¯¨²ltima setmana de la campanya. S¨®n nom¨¦s alguns exemples.

El cas Iceta. Un ab¨²s m¨¦s, una falta de consideraci¨® per les formes, pels procediments, ignorant que en democr¨¤cia la forma tamb¨¦ ¨¦s el fons. Que sigui ERC ¡ªun partit que no es caracteritza pel seu respecte a la Constituci¨® i les lleis espanyoles, sin¨® per tot el contrari, que fins i tot fa molt poc va intentar un cop d¡¯Estat a Catalunya¡ª el que precisament doni lli?ons de democr¨¤cia a S¨¢nchez, potser hauria de fer-lo meditar. La democr¨¤cia ¨¦s una cosa que mor si no es cuida dia a dia. Anem cap a un pendent perill¨®s, ¡°per aqu¨ª no anem ve¡±, que diria el gran jutge Marchena.

Francesc de Carreras ¨¦s professor de Dret Constitucional.