Petit exercici d¡¯ostracisme voluntari

?s l¡¯hora d¡¯esmorzar. La meva amiga menja alguna pasteta. I jo me la miro amb cobd¨ªcia, marejant la cullereta dins la meva tassa de te detox. Ara, passats els anys de repetir el ritual, est¨¤ prima com un clau i jo soc la fusi¨® de les tres gr¨¤cies, cosa que demostra que o b¨¦ la cobd¨ªcia engreixa o b¨¦ hi ha assumptes de la naturalesa humana que no entendrem mai. Com ara que la meva amiga no vulgui que l¡¯etiqueti al Facebook ni que pengi fotos seves enlloc. Perqu¨¨ ¨¦s t¨ªmida, en el fons. O sigui que no dir¨¦ com es diu, ella, que em va donar la idea per a aquest article: ¡°Sabies que a Patrick S¨¹skind, l¡¯autor d¡¯El perfum, ning¨² li ha fet cap foto des de fa m¨¦s de 25 anys?¡±, em comenta, tot clavant queixalada a un croissant botit de Nutella.

El perfum (1985). Vint milions d¡¯exemplars venuts, tradu?t a 53 idiomes, ¨¦s tamb¨¦ una pel¡¤l¨ªcula que no put i mil flagrants ressenyes. Un text que b¨¦ valdria un retrat a l¡¯oli de l¡¯autor. Seria un llen? de mides descomunals penjat en algun museu d¡¯aquests on pasturen turistes. I l¡¯admirarien: L¡¯home de la calba lluent damunt d¡¯un cavall rampant al?a els narius a l¡¯infinit, que ¨¦s on tendeix la fama dels cl¨¤ssics. Perqu¨¨ ell ¨¦s el pare que va fer n¨¦ixer Joan-Baptiste Grenouille enmig d¡¯una ¨¨poca en qu¨¨ el peix segur que feia m¨¦s pudor. El pare d¡¯aquell viatge olfactiu, sensual i sinistre per la Fran?a dels homes genials i abominables. L¡¯art¨ªfex d¡¯un final inoblidable, org¨ªac, convergent, integrador: la fam de l¡¯home per l¡¯ess¨¨ncia no podr¨¤ ser mai explicada de manera m¨¦s senzilla. Joan-Baptiste Grenouille va desapar¨¨ixer, engolit per la massa vora? d¡¯un home sol.

Potser amb aquesta intu?ci¨®, l¡¯autor d¡¯El perfum no vol ni que se li acostin. De fet, ning¨² sap on para des de fa molt temps. No vol que li facin entrevistes, ni es presta a cap mena de correspond¨¨ncia. D¡¯ell nom¨¦s hi ha dues fotos (una del 1985 i l¡¯altra, del 1992). Sabem on va n¨¦ixer, qui eren els seus pares i alguns dels seus amics. Per¨°, on ¨¦s? La seva editorial assegura que ¨¦s viu, per¨° podr¨ªem pensar que si no apareix ¨¦s perqu¨¨ ha passat a millor vida.

Jo tinc una teoria. A S¨¹skind li passa com al gat de Schr?dinger, fam¨®s per la seva pres¨¨ncia intermitent a la realitat. Tots dos, uns incompresos. I ¨¦s que de la mateixa manera que no s¡¯ent¨¦n la f¨ªsica qu¨¤ntica avui dia, que tot ha de poder ser explicat a trav¨¦s d¡¯un mem, tampoc s¡¯ent¨¦n l¡¯ostracisme voluntari. Qui voldria no ser-hi quan ser vol dir ser-hi per als altres? Doncs el gat dins el b¨²nquer, per exemple, que n¡¯est¨¤ tip que el mirin per veure si hi ¨¦s i decideix desapar¨¨ixer. I es pinta de blanc. I es camufla amb la paret. Obren la comporta, encenen el llum i ja no hi ha gat. Ni escriptor alemany. Voil¨¤! Ni rastre.