Un lloc ¡®exemplar¡¯

Aquest diumenge conclour¨¤ la Setmana d¡¯Arquitectura. Durant aquests dies s¡¯han pogut visitar edificis i exposicions, participar en iniciatives educatives o assistir a espectacles de dansa en espais arquitect¨°nics especials. Entre les obres visitables n¡¯hi ha hagut de tota mena, i es poden descriure utilitzant dos extrems que conformen una visi¨® que oscil¡¤la entre el llibre que recull la hist¨°ria de l¡¯arquitectura m¨¦s o menys recent de la ciutat, i la del repertori de curiositats que es podrien batejar com a visites a l¡¯interior de la balena, com ara la font m¨¤gica de Montju?c. Ara que acaba, podria fer-se un exercici que serveixi per jutjar un espai urb¨¤ i el paper que l¡¯arquitectura t¨¦ en un lloc concret. Per exemple, la pla?a dels Pa?sos Catalans, tot aprofitant que s¡¯acaben les obres de la torre d¡¯una resid¨¨ncia d¡¯estudiants que completa les edificacions, per¨° que no millora el per¨ªmetre d¡¯aquesta dif¨ªcil pla?a.

Habitualment, els comentaris arquitect¨°nics sobre aquesta pla?a fan refer¨¨ncia a l¡¯aband¨® de les construccions met¨¤l¡¤liques del centre, especialment el baldaqu¨ª i les diferents p¨¨rgoles i peces met¨¤l¡¤liques que podr¨ªem imaginar com a elements d¡¯una peculiar topi¨¤ria artificial. Per¨° aquestes, tot i ser elements controvertits i dels quals es reclama la restauraci¨®, no s¨®n tota l¡¯arquitectura de la pla?a. A la pla?a es troben diversos edificis, en bona part a?llats, entre els quals abunden les torres. Entre aquests edificis es poden establir algunes comparacions que ajuden a formar-se¡¯n una opini¨® arquitect¨°nica, comen?ant pel perfil de la planta, la forma o l¡¯acabat. Observi¡¯s, per exemple, el modelat de les seves fa?anes i els materials, i afegeixi¡¯s l¡¯aspecte de les seves finestres, com per exemple els vidres d¡¯aspecte mirall, antip¨¤tics i sinistres. Es pot afegir que en un lloc com aquest, constru?t amb el pas dels anys, cada pe?a que arriba a l¡¯escena ¨¦s responsable de la relaci¨® que estableix amb all¨° que existia abans, i es podr¨¤ observar que conforme han passat els anys, els nouvinguts cada cop s¨®n m¨¦s antisocials.

La millor torre de la pla?a ¨¦s la m¨¦s antiga, la que forma la cantonada de Num¨¤ncia amb l¡¯avinguda de Josep Tarradellas: la planta, la composici¨® i l¡¯¨¤tic mirador aix¨ª ho determinen. La que es va fer a l¡¯altra banda de Num¨¤ncia, i que hi podria haver format una parella interessant, resulta hostil. La seva vulgaritat ¨¦s llisa i plana i els vidres de mirall s¨®n sinistres i antiurbans. Tamb¨¦ es pot observar que, m¨¦s enll¨¤ de l¡¯arquitectura, existeix la propietat, que pot o b¨¦ corregir el que l¡¯arquitectura no ha fet, o b¨¦ empitjorar-la ostensiblement: no sempre l¡¯arquitectura t¨¦ la culpa de tot. En aquest sentit, el pitjor edifici, atesa la seva posici¨® frontal en sortir de l¡¯estaci¨®, ¨¦s el del Departament de Territori i Sostenibilitat ¡ªtra?ant una corba a la cantonada de l¡¯avinguda Tarradellas amb Mallorca¡ª, que l¡¯ha modificat duent la porta fora del lloc que la civitas m¨¦s elemental reclamaria i la seva marquesina subratllava, tot arraconant-la a un paper secundari que diu ben poc d¡¯un departament amb aquest nom. L¡¯estaci¨® tampoc no ha fet cap esfor? per resoldre l¡¯aparcament de furgonetes de lloguer que ara forma un quart de la franja de la seva fa?ana, amb publicitat inclosa. Aquest aparcament no hauria de ser la fa?ana de l¡¯estaci¨®. Les garites sota la marquesina d¡¯autobusos, ja que hi havien de ser, alg¨² les hauria pogut pensar. Tamb¨¦ hi podem afegir la nova marquesina per als taxis, aliena absolutament al que est¨¤ passant. L¡¯Hotel Expo, que treu el cap per darrere la Torre Catalunya, ¨¦s tremend amb els seus balcons correguts dividits amb mampares, i ¨¦s impossible trobar-ne un d¡¯igual ni en el lloc m¨¦s esperp¨¨ntic de Lloret de Mar. Tampoc hi ajuden ni l¡¯avinguda de Roma ni la de Tarradellas, perqu¨¨ no arriben a la pla?a, ella mateixa els ho ha impedit...

No ¨¦s la disparitat de les torres (la pla?a Europa n¡¯¨¦s un exemple), ni la manca d¡¯un per¨ªmetre regular; ¨¦s tan sols la manca de capacitat per reunir peces diverses de qualitat dispar, amb la intel¡¤lig¨¨ncia i la sensibilitat amb qu¨¨ ho faria qualsevol jardiner o, si m¨¦s no, un bon client. No hi ha millor manera d¡¯adonar-se de la import¨¤ncia de l¡¯arquitectura que visitar la pla?a dels Pa?sos Catalans. Els llocs dolents poden donar-nos una bona lli?¨®. En un moment electoral t¨¦ un cert sentit reclamar que es comenci per un pla, per exemple, per a les plantes baixes d¡¯aquesta porta de la ciutat. Un lloc en el qual estar¨ªem tots d¡¯acord si diem que ara no sembla estimular cap anhel ni il¡¤lusi¨®.