Albert Serra submergeix Canes en el sexe del segle XVIII

Albert Serra (Banyoles, 1975) es relaxa i somriu. Quan al febrer va presentar la seva instal¡¤laci¨® Personalien?al Reina Sofia, encara no havia encarat el muntatge de la seva nova pel¡¤l¨ªcula, Libert¨¦, i el seu productor franc¨¨s el collava amb les presses per arribar a Canes. Ho ha fet ¨Cuna vegada m¨¦s, ¨¦s un cineasta fill del certamen franc¨¨s¨C?i amb ¨¨xit: el seu nou llargmetratge concursa en la secci¨® Una certa mirada, i en la seva projecci¨® de gala dissabte hi va assistir el ministre de Cultura, Jos¨¦ Guirao, seguidor de la seva carrera. "Al final, el que semblava que m'havia de trencar el ritme [la instal¡¤laci¨® al Reina Sofia] em va il¡¤luminar en el muntatge. La idea de multiplicitat de punts de vista ve d'aqu¨ª. Qui mira, qu¨¨ est¨¤ mirant... Aix¨° va sortir de la instal¡¤laci¨® i ho he aplicat en una sola pantalla per a la pel¡¤l¨ªcula".

Libert¨¦?transcorre durant una nit en un bosc europeu, probablement a Alemanya, del segle XVIII, on els il¡¤lustrats expulsats de la cort de Llu¨ªs XVI es dediquen al cruising (sexe en llocs p¨²blics). "En realitat, ¨¦s m¨¦s transgressor el que diuen que no pas el que es veu", riu Serra, que tot i aix¨ª ha omplert la pantalla de pluges daurades, penis tous, fuetades... De tot, menys coprof¨¤gia, i per poc. "M'agrada m¨¦s la pel¡¤l¨ªcula que no pas la instal¡¤laci¨®, perqu¨¨ ¨¦s m¨¦s dura. Si a?Personalien hi havia plaer culpable per part de l'espectador, i hi participaves una mica, aqu¨ª a?Libert¨¦ la frontalitat de la pantalla porta a l'alteritat amb els personatges. I he pogut explicar alguna cosa m¨¦s d'aquesta evoluci¨® hist¨°rica, que jo he portat cap al trash", apunta.

Per¨° la pel¡¤l¨ªcula aporta alguna cosa m¨¦s, un missatge pol¨ªtic soterrat. "De la manera en qu¨¨ jo rodo, sense parar [ha filmat 300 hores], la l¨ªnia dram¨¤tica apareix en el muntatge, per la qual cosa construeixo un gui¨® ferri previ, no penso en significats, tot i que ¨¦s cert que el cruising t¨¦ una anivellaci¨® social clara. El film comen?a amb un llibertinatge t¨ªpic del XVIII, en el qual la classe privilegiada vol sotmetre els altres, amb petits plaers perversos, i acabem en una angoixa contempor¨¤nia, del malestar profund que explicava Freud i que ens afecta a tots", explica Serra, un cineasta qui li agrada enraonar i que t¨¦ una col¡¤lecci¨® de haters que s'acarnissaran en?Libert¨¦. "De la sessi¨® de gala van sortir unes 40 o 50 persones, el normal a Canes. La resta es va quedar i va gaudir d'un film que parla d'aquest moment conspirador prerevolucionari". Serra riu amb una seq¨¹¨¨ncia en la qual diversos personatges agafen un anci¨¤ que mataran perqu¨¨ s'ha tornat purit¨¤: el personatge l'encarna l'actor Helmut Berger, "el gran llibert¨ª del segle XX", com el defineix el director.

Serra sempre ha defensat un discurs radical sobre el cinema d'autor. I aix¨° implica que tingui una cura minuciosa per la imatge i el so ("M'encanta la p¨¤tina pl¨¤stica amb la qual es va dessaturant el color i com el so hi afegeix incertesa i arbitrarietat") o els seus atacs a les pel¡¤l¨ªcules mel¡¤l¨ªflues: "Jo lluito per defensar un car¨¤cter subversiu, tot i que penso que avui dia seria impossible, per exemple, una representaci¨® visual precisa del m¨®n de Sade". I per aix¨° agraeix la pres¨¨ncia del ministre: "Canes envia un senyal clar al cinema espanyol. Selecciona el que selecciona. Fa una radiografia clara de cap on ens hem d'encaminar. Per primera vegada, veu que al ministeri hi cap certa passi¨® cultural. I aix¨° m'agrada, perqu¨¨ en temps incerts per a la ind¨²stria cinematogr¨¤fica, aquesta il¡¤lusi¨® s'agraeix".

El seu treball previ, La mort de Llu¨ªs XIV, semblava presentar un Serra m¨¦s proper al p¨²blic generalista. "Vaig prometre que la tornaria a ballar, i ho he complert. Soc home de paraula. Em sap greu que la pel¡¤l¨ªcula tingu¨¦s tant d'¨¨xit entre la gent que li agrada el que ¨¦s sentimental, per¨° ja est¨¤":