Colau i el poder de la Meridiana

Ada Colau aspira a obtenir diumenge un segon mandat com a alcaldessa de Barcelona sense que els poders tradicionals de la ciutat hagin digerit encara l¡¯immens disgust que els va provocar l¡¯inesperat inici del primer. D¡¯aquella vict¨°ria contra pron¨°stic de Barcelona en Com¨² es va dir amb encert que marcava un canvi sociopol¨ªtic a la ciutat: quatre d¨¨cades de governs municipals encap?alats per representants significatius de les classes mitjanes catalanistes donaven pas a una alcaldessa i una coalici¨® formada per activistes i pol¨ªtics d¡¯extracci¨® n¨ªtidament popular. El canvi es va expressar mitjan?ant una met¨¤fora territorial il¡¤lustrativa: el poder municipal havia passat de la Diagonal a la Meridiana. ?s a dir, de l¡¯eix urb¨¤ mesocr¨¤tic a l¡¯eix dels barris m¨¦s populars.

Durant aquest per¨ªode, l¡¯alcaldessa i el seu equip de govern han hagut d¡¯afrontar l¡¯hostilitat oberta dels qui han considerat que la direcci¨® de l¡¯Ajuntament de Barcelona els pertany gaireb¨¦ per dret natural. O, dit d¡¯una altra manera, com a expressi¨® de l¡¯hegemonia sociocecon¨°mica de les classes mitjanes i altes sobre les classes populars i treballadores. L¡¯han considerat una okupa al despatx de la pla?a de Sant Jaume i han fet tot el que han pogut per boicotejar les seves pol¨ªtiques, per¨° tamb¨¦, conscients de la seva popularitat, per destruir la seva imatge personal. No ho han aconseguit, per¨° no ¨¦s perqu¨¨ no s¡¯hagin entestat a fer-ho. En s¨®n exemples alguns esl¨°gans d¡¯aquests ¨²ltims dies: Colau no s¡¯ha connectat a l¡¯empresa municipal d¡¯electricitat que promou. Colau va ocupar una casa quan era jove. Colau ¨¦s la responsable de l¡¯atemptat de la Rambla.

L¡¯animadversi¨® dels seus adversaris ve d¡¯aqu¨ª, per¨° no nom¨¦s. Quan Colau i el seu equip de govern van decidir que les prioritats de l¡¯Ajuntament de Barcelona fossin la despesa social i la municipalitzaci¨® de serveis p¨²blics b¨¤sics, com l¡¯aigua i l¡¯electricitat, o pol¨ªtiques de fort impacte en els segments m¨¦s pobres de la poblaci¨®, com la promoci¨® d¡¯habitatge p¨²blic, les escoles bressol o els serveis funeraris, van descobrir que xocaven contra tots. Contra els partits de la dreta, perqu¨¨ tenien altres prioritats. Per¨° tamb¨¦ contra els partits de l¡¯esquerra que podien compartir part del seu programa, perqu¨¨ no s¡¯havien atrevit o no havien volgut enfrontar-se als poders econ¨°mics, als lobbies dels sectors que veuen aquestes pol¨ªtiques com un atac i una intromissi¨®.

Aquesta situaci¨® pol¨ªtica va tenir no fa tants anys un antecedent molt semblant en les dues legislatures de governs de coalici¨® de les esquerres a la Generalitat entre el 2003 i el 2010. Els presidents Pasqual Maragall i Jos¨¦ Montilla tamb¨¦ van ser considerats okupes pel centredreta nacionalista, que es considerava poc menys que propietari de la instituci¨®. Ada Colau ha estat ara objecte del mateix tipus de successives i ferotges campanyes de pressi¨® pol¨ªtica, desprestigi personal i assetjament medi¨¤tic.

Igual que els Governs de Maragall i Montilla en el seu moment, l¡¯equip de Colau ha aconseguit tirar endavant una infinitat de projectes amb una incid¨¨ncia social positiva. Els seus adversaris, no obstant aix¨°, no paren de sentenciar en tot moment que la gesti¨® municipal ¨¦s un desastre. En aquest concert d¡¯opositors, en el qual participen tant els adversaris de la dreta com els rivals de l¡¯esquerra, resulta particularment estrany l¡¯argument que ha escollit Ernest Maragall, ara candidat d¡¯ERC, despr¨¦s de llargues d¨¨cades com a dirigent del PSC. Es tracta de la idea que Barcelona necessita i es mereix ser governada perqu¨¨ fa quatre anys que no ho est¨¤. O sigui, que ERC primer fa tot el possible per entorpir l¡¯acci¨® de Colau, votant una vegada i una altra al ple de l¡¯Ajuntament contra els seus projectes, inclosos alguns que apareixien al seu propi programa, i despr¨¦s l¡¯acusa de no governar.

Tan sorprenent com aix¨° ¨¦s tamb¨¦ que qui ho predica ¨¦s precisament el candidat d¡¯un partit com ERC, que ¨¦s al Govern catal¨¤ des del 2012 sense dedicar-se a pr¨¤cticament res m¨¦s que no sigui impulsar i acompanyar la dreta nacionalista en una esbojarrada i temer¨¤ria aventura que ha tingut com a resultat la intervenci¨® de la Generalitat per part del Govern d¡¯Espanya, la dissoluci¨® del Parlament, la destituci¨® del president i del seu Govern, i l¡¯empresonament i judici dels seus components. Obstinats per l¡¯animadversi¨® cap a Colau, ERC i Maragall li atribueixen un no-govern de la ciutat que en realitat ¨¦s el que millor defineix la seva pr¨°pia actuaci¨® aquests ¨²ltims anys al capdavant de la Generalitat de Catalunya. I a aquesta aventura proposen sumar-hi ara l¡¯Ajuntament de Barcelona.

Aix¨ª tenim la batalla per la capital.