Llums i ombres

Tenint en compte el nivell de passi¨® i de fe de molts independentistes, potser ¨¦s nom¨¦s una mica m¨¦s exagerat del compte dir que molts d¡¯ells veien la independ¨¨ncia com la llum destinada a il¡¤luminar la foscor en qu¨¨ s¡¯havia submergit Espanya. Enlluernats per la resplendor d¡¯aquesta idea improbable, no es van adonar que quan la llum irromp, a m¨¦s de contrarestar la nit m¨¦s negra, produeix una s¨¨rie d¡¯ombres que no existien abans d¡¯aquesta resplendor.

Benet Salellas, exdiputat de la CUP i advocat de Jordi Cuixart, sembla sospitar de la pres¨¨ncia d¡¯una d¡¯aquestes ombres. En una interessant entrevista amb Guillem Mart¨ªnez de fa unes setmanes, va dir que des de l¡¯independentisme calia preguntar-se qu¨¨ s¡¯havia fet malament perqu¨¨ hi hagu¨¦s ¡°persones que s¡¯han sentit [tan] atacades per respondre amb aquesta falta d¡¯empatia cap als independentistes [presos]¡±.

Una de les coses que el gruix de l¡¯independentisme ha obviat ha estat que, la tardor del 2017, van espantar bona part dels catalans no independentistes. I no era q¨¹esti¨® que aquests ¨²ltims no volguessin separar-se d¡¯Espanya, o no nom¨¦s: era espant per com s¡¯estaven fent les coses.

Imbu?t per l¡¯euf¨°ria il¡¤luminant, l¡¯independentisme en cap moment va deixar entreveure que conceb¨¦s la possibilitat que aquell somni que semblava que s¡¯estigu¨¦s materialitzant aquelles setmanes pogu¨¦s ser un malson per a molts altres catalans. Era una cosa simplement impensable. Captivat per la seva pr¨°pia ret¨°rica, bona part de l¡¯independentisme encara no ent¨¦n avui que imposar un refer¨¨ndum unilateral a l¡¯altra meitat de Catalunya pot ser viscut per aquesta, o per una part molt significativa d¡¯aquesta, com un acte de fustigaci¨®.

¡°Fins que l¡¯independentisme no assumeixi que la que va resultar m¨¦s danyada per l¡¯estrat¨¨gia unilateral no va ser ¡®Espanya¡¯, sin¨® la meitat de Catalunya no sobiranista, no podr¨¤ comen?ar a entendre qu¨¨ va fer malament¡±

¡°Per¨° si podien votar tots en el refer¨¨ndum!¡±, em replicaran alguns independentistes. Tot i aix¨°, si fos tan evident i tan democr¨¤tic que aquell refer¨¨ndum era tan pulcre i bo, per qu¨¨ va persistir el malestar entre l¡¯altra meitat de Catalunya? De deb¨° creuen que els altres catalans eren ¨Cs¨®n¨C furibunds espanyolistes antidem¨°crates? Tan dif¨ªcil ¨¦s entendre que tenir una cultura democr¨¤tica mitjanament exigent no es redueix a posar urnes per decidir sobre el que jo vulgui, com jo vulgui i quan a mi em vagui? No els diu res preocupant que d¡¯aquell suposat 80% a favor d¡¯aquell vestigi anomenat ¡°dret a decidir¡± nom¨¦s la meitat an¨¦s a ¡°votar¡± aquell primer diumenge d¡¯octubre?

L¡¯independentisme es pot refugiar una vegada m¨¦s en la narrativa maniquea en la qual en el fons est¨¤ c¨°modament instal¡¤lat des de fa anys, encara m¨¦s ara amb els l¨ªders independentistes en pres¨® preventiva: som pac¨ªfics, som dem¨°crates, etc. Al rev¨¦s del que fa Saturn amb el seu fill, l¡¯independentisme es va veure devorat per la narrativa que ell mateix havia engendrat i, d¡¯aquesta manera, va quedar blindat davant de la possibilitat d¡¯entendre les duplicitats i les complexitats de la vida pol¨ªtica. I, de manera particular, va quedar inhabilitat per entendre que bona part de l¡¯altra meitat de Catalunya se sent¨ªs atacada el 2017. ?s m¨¦s, no nom¨¦s va quedar blindat, sin¨® que, per definici¨®, l¡¯altra part no es podia sentir fustigada: com es podria sentir fustigada i atacada si nosaltres som pac¨ªfics i dem¨°crates i bones persones? La veritat ¨¦s que per al que l¡¯independentisme va ser un inapel¡¤lable i irrefutable exercici de pacifisme i democr¨¤cia, per a molts catalans va ser un acte d¡¯hostilitat.

?s possible que m¡¯equivoqui, i que estigui sobreinterpretant les paraules de Salellas, o pot ser, simplement, que estigui fent un infundat judici d¡¯intencions, per¨° diria que Salellas est¨¤ fent una crida en veu baixa a l¡¯independentisme a fer-se c¨¤rrec d¡¯aquella sensaci¨® de greuge de l¡¯altra meitat de Catalunya (encara que no tinc clar que estigui disposat a acceptar que no nom¨¦s hi va haver una percepci¨® de fustigaci¨®, sin¨® una fustigaci¨® real cap a aquesta altra meitat).

No cal fer-se gaires il¡¤lusions respecte a l¡¯exercici d¡¯autocr¨ªtica que reclama Salellas, perqu¨¨ preguntar-se qu¨¨ es va fer malament en el proc¨¦s obligaria l¡¯independentisme a renunciar a l¡¯¨²nic al que, almenys l¡¯independentisme m¨¦s vociferant, no sembla que estigui disposat a renunciar: la sacralitat de l¡¯1-O. Fins que l¡¯independentisme no reconsideri l¡¯acte de fe segons el qual rebre cops de porra l¡¯1-O el converteix a un en un escrupol¨®s dem¨°crata, i fins que no assumeixi que la que va resultar m¨¦s danyada per l¡¯estrat¨¨gia unilateral no va ser ¡°Espanya¡±, sin¨® aquesta altra meitat de Catalunya, no podr¨¤ comen?ar a entendre qu¨¨ va fer malament.

Pau Luque ¨¦s investigador a l'Institut d'Investigacions Filos¨°fiques de la Universitat Nacional Aut¨°noma de M¨¨xic.