Pavlovsky, una vida en l¡¯art

Veig el documental i penso que en poc m¨¦s de mig any, Albert de la Torre va complir la seva doble promesa: fer tornar ?ngel Pavlovsky, que s'havia retirat, a l'escena (al teatre de la Gleva, a Barcelona) i aconseguir ¡ªencara m¨¦s dif¨ªcil¡ª que es pos¨¦s davant de la c¨¤mera. I el m¨¦s essencial: mostrar el treball d'un artista obsessiu i minuci¨®s, que continua explicant de meravella, i plasmar la pan¨°plia de les seves moltes vides, dels seus 50 anys als escenaris. ¡°Un retrat robat¡±, diu amb broma De la Torre, que ha dirigit la pel¡¤l¨ªcula, produ?da per EGB (Estudio B¨¢rbara Granados, el seu pianista de cap?alera) i el t¨¤ndem TVC-TVE: ha rastrejat imatges d'arxiu, ha filmat les noves actuacions del seu retorn, les seves confid¨¨ncies, i els testimonis d'alguns dels seus amics. Veig Pavlovsky (aquest ¨¦s el t¨ªtol del documental: el seu cognom a seques) amb americana i corbata, cap patrici i maneres d'un professor de teatre de barri jueu d'El Once, a Buenos Aires. Li he vist incomptables cares per¨°, als 78 anys i amb aquest aspecte, em resulta sorprenentment semblant a Alan Arkin. Amb un toc, que sempre ha tingut, de la picardia maliciosa d'Alan Cumming.

En el documental explica moltes hist¨°ries que jo ignorava, com el seu ins¨°lit debut com a mim a l'?pera de Cambra de Buenos Aires, a les ordres de Mart¨ªn Eissler, i despr¨¦s al Col¨®n i a l'Argentino de la Plata. Quan les coses no li podien anar millor (a ell, a la seva germana Alicia i a la petita Martina), va tornar Per¨®n, i la massacre d'Ezeiza els va fer decidir traslladar-se a Espanya, on no els coneixia ning¨². ¡°Vam arribar el novembre del 1973 i ens van tancar a tots al vaixell. Vam entendre que havien matat Franco, per¨° no: el que va volar era Carrero Blanco¡±. A Madrid els van fitxar a TVE: l'Alicia i ell es van presentar com Los Mimos Rusos. Van alternar els platons, de la m¨¤ del seu pais¨¤ ?scar Banegas, el creador de Los Chiripitifl¨¢uticos, i el teatre Alfil, en un escenari buit ¡°amb un paravent i 70 barrets¡±. Tampoc sabia que havia ballat a?Aplausos, el musical de Strouse i Adams a partir d'Eva al desnudo, que es va muntar el 1975 al Barcel¨® de Madrid, amb Conchita Montes, Conchita M¨¢rquez, Margot Cottens, Vicente Parra, Alfredo Mayo¡­ ¡°Tots s¨®n morts¡±, diu Pavlovsky, no s¨¦ si amb malenconia o pura i simple constataci¨®.

El 1977 va comen?ar una nova vida al Barcelona de Noche, el cabaret m¨¦s pujat de to del barri Xino, on es va establir fent els millors mon¨°legs de la ciutat. Per¨° aix¨° va ser nom¨¦s el principi. Acabava de n¨¦ixer La Pavlovsky, una criatura nocturna, sard¨°nica, amb una eleg¨¤ncia sublim, amb frases esmolades com talons d'agulla. Intento definir-lo amb quatre frases: clown august¨ªssim, gran dama follet, mai monologuista, sempre dialoguista.

Pavlovsky es va estrenar el 19 de maig al festival DocsBarcelona,?al teatre del CCCB. Avui li donen el Premi Oca?a als cinemes Texas, i des de dem¨¤ la pel¡¤l¨ªcula es podr¨¤ veure en aquesta sala de la capital catalana.