Caps buits

El debat sobre l¡¯espai p¨²blic i la seva fragilitat inherent ¨¦s una capsa de Pandora que els artistes van destapar ja fa unes quantes d¨¨cades, b¨¦ sigui com a c¨°mplices (decoradors en la revaloritzaci¨® de barris) o com a antagonistes. Fil¨°sofs i soci¨°legs (Richard Sennett, Saskia Sassen, Marina Garc¨¦s) ofereixen tamb¨¦ arguments en contra de la fal¡¤l¨¤cia impl¨ªcita al discurs optimista de la usurpaci¨® i privatitzaci¨® d¡¯all¨° p¨²blic a la ciutat global. La col¡¤locaci¨® d¡¯un cap gegant (J¨²lia), de Jaume Plensa, a la pla?a Col¨®n de Madrid (lloc de recent exaltaci¨® del nacionalisme d¡¯alt voltatge), ¨¦s la imatge perfecta de la docilitat que els pol¨ªtics esperen de la ciutadania. Aquests caps immaculats que semblen levitar es multipliquen com un virus mutant a Nova York, Barcelona, Rio o Bordeus, i malgrat elles mateixes, il¡¤lustren el feble pols contestatari i la precarietat als carrers, on viuen cada vegada m¨¦s persones sense feina ni casa.

La iconocl¨¤stia moderna s¡¯interpreta com a negacionisme o com a oposici¨® al col¡¤laboracionisme en un determinant moment pol¨ªtic. Els poders p¨²blics tamb¨¦ saben practicar-la per la censura. Un exemple ¨¦s l¡¯escap?ament m¨²ltiple d¡¯un dels treballs m¨¦s radicals d¡¯Andy Warhol, una pintura mural que havia de cobrir la fa?ana del New York State Pavillion com a reclam decoratiu de la inauguraci¨® de la Fira Mundial, el 1964. Per a l¡¯enc¨¤rrec, es va apropiar dels retrats de 13 criminals que la policia acabava d¡¯imprimir en p¨°sters i els va ampliar sobre el mural tal com apareixien a la foto original, de cara i de perfil. La pe?a, The Thirteen Most Wanted Men ¡ªuna clara al¡¤lusi¨® gai (wanted com ¡®buscat¡¯ i tamb¨¦ com ¡®desitjat¡¯)¡ª, va treure de polleguera Robert Moses, el totpoder¨®s cap d¡¯urbanisme que va construir i va destruir Nova York entre 1924 i 1968. Moses va pressionar l¡¯alcalde perqu¨¨ l¡¯obra fos retirada argumentant que l¡¯enaltiment de fugitius de la just¨ªcia, que segons ell mantenien en suspens el seu domini i control dels carrers, danyava la imatge p¨²blica que la ciutat volia mostrar a l¡¯exterior. Abans de l¡¯obertura de la fira, el mural va ser ocultat darrere d¡¯una capa de pintura pl¨¤stica.

La iconocl¨¤stia t¨¦ moltes derives i dona per endolcir la m¨¤quina promocional de l¡¯art. Perdre el cap (?dols), ideat per Pedro Azara per al pavell¨® catal¨¤ de la 58a edici¨® de la Biennal de Ven¨¨cia, s¡¯articula sobre quatre monuments que en algun moment van fer aflorar les passions de qui els contemplaven: el pas de Setmana Santa del Sant Enterrament, del Gremi de Marejants de Tarragona, ¨¦s un conjunt del XVIII, cremat i reconstru?t el 1942; el Monument als Caiguts, creat per Genaro Esgl¨¦sies el 1963 i emmagatzemat en els dip¨°sits de l¡¯Ajuntament de Balaguer, t¨¦ una simbologia comunista encoberta malgrat haver estat encarregat pel govern de Franco; el Record d¡¯un malson, de Joan Brossa, dedicat a l¡¯alcalde Porcioles, s¡¯exposa al Museu d¡¯Hist¨°ria de la Immigraci¨® despr¨¦s d¡¯haver tingut diverses vides ef¨ªmeres a l¡¯aire lliure; i el Monument a Llu¨ªs Companys, de Francisco L¨®pez, ubicat al passeig de Sant Joan de Barcelona des de 1998, va patir dos actes de vandalisme, el dibuix d¡¯una esv¨¤stica i la pintura que un grup d¡¯artistes hi va abocar al damunt per considerar-la ¡°massa cl¨¤ssica¡±. Les obres, que van viatjar per mar des de Barcelona fins als Cantieri Navali de l¡¯illa de Sant Pietro, al veneci¨¤ barri de Castello, s¡¯exhibeixen ara com a ¡°antimonumentos¡± al costat dels seus embalatges de fusta, una forma d¡¯estetitzar-los i de ressaltar encara m¨¦s el seu evident pelegrinatge. En un altre espai del pavell¨®, es presenta documentaci¨® d¡¯11 escultures m¨¦s venerades o ultratjades, i fins hi ha una m¨¤quina expenedora on el visitant pot comprar objectes com ous, pintura, flors, senyeres i pots d¡¯orina (!) i llan?ar-los puerilment contra els ¨ªdols representats en una performance.

L¡¯exposici¨® ¨¦s did¨¤ctica i dom¨¨stica. Podria donar m¨¦s de si, ja que evita el contradiscurs sobre la condici¨® falsament aut¨°noma del monument a la ciutat del tardocapitalisme, un motiu que s¨ª que travessen els assajos dels artistes inclosos en el cat¨¤leg: Perejaume, L¨²a Coderch, David Bestu¨¦, Lola Lasurt, Daniela Ortiz i Francesc Torres. Encara gr¨¤cies!