Set peces del puzle Pla

Deia que l'havia conegut en un bar de cambreres de Matar¨® i hi va conviure en la socialment escanyada Escala del 1940 al 1945. Tampoc ho va amagar mai. Quan ella va tenir la certesa que no es casaria mai, se'n va anar a Barcelona, on ell la va continuar visitant, especialment a les nits. El 1948, la jove va marxar, sempre en precari, a Buenos Aires. Amb el temps, ell es va adonar que aquesta dona s'havia convertit en l'eix de la seva obsessi¨® per l'amor, pur i id¨ªl¡¤lic, per¨° tamb¨¦ el carnal. Va anar a visitar-la quatre vegades a la capital argentina i va passar a ser la persona a qui li va dedicar m¨¦s cartes en la seva llarga i il¡¤lustre llista de corresponsals.

A?Notes per a un diari, que compr¨¨n els anys 1967 i 1968, el seu nom, Aurora o A., apareix 300 vegades... S¨ª, Aurora Perea va marcar m¨¦s del que cap dona ho havia fet? el suposadament misogin, c¨ªnic, antirom¨¤ntic?Josep Pla. I igual que ella, hi va haver tot just mitja dotzena m¨¦s de persones que van determinar el complex puzle que va ser l'autor d'El quadern gris. El retrat d'aquestes tessel¡¤les i el seu encaix en el mosaic plani¨¤?¨¦s el que conforma l'assaig Josep Pla: sis amics i una amant (Emp¨²ries), del periodista Xavier Febr¨¦s.

¡°Aquesta correspond¨¨ncia apareixer¨¤ un dia o altre, aix¨° segur; Pla t¨¦ escrit: ¡®Al calaix on tinc les cartes de l'Aurora¡­¡¯; ell guardava tots els papers¡±, diu Febr¨¦s, que ja ha visitat abans Pla (Josep Pla: biografia de l¡¯homenot; Les dones de Josep Pla¡­). Tamb¨¦ apunta en el llibre que les d'ell a ella en principi les t¨¦ un antic empresari del suro de Palafrugell, Miquel Bigas, que ja hauria fet de noi dels enc¨¤rrecs entre els dos quan l'escriptor passava ajudes econ¨°miques al seu gran amor.

In¨¨dita ¨¦s tamb¨¦ la correspond¨¨ncia que Pla va mantenir amb el cr¨ªtic literari i periodista Alexandre Plana, ¡°el seu Pigmali¨®¡±, com el bateja Febr¨¦s. Plana, prestigi¨®s cr¨ªtic i secretari de l'Ateneu Barcelon¨¨s, el va introduir a l'entitat, en el periodisme i el va ajudar tant a l'hora d'escollir la roba i els barrets m¨¦s fins com a canviar el seu estil literari, despullant-lo d'un inicial modernisme un xic ampul¡¤l¨®s i carregat, al plani¨¤, rigor¨®s i prec¨ªs en la concisa descripci¨®. Pla va arribar a estripar molt del que havia escrit per adoptar aquest nou to. ¡°L'estil plani¨¤?va ser idea de Plana i obra de Pla¡±, resumeix Febr¨¦s.

Pla i Plana van ser molt amics, tant que aquest va arribar a fer-li els articles quan l'altre no ho aconseguia; ¡°no tindria res d'estrany que m¨¦s endavant ens f¨¦ssim una casa a l'Empord¨¤, prop del mar, per viure junts¡±, va arribar a escriure l'autor d'El carrer estret. Per¨° no va ser aix¨ª: es van separar per gaireb¨¦ no parlar-se m¨¦s. De nou el sexe hi va jugar el seu paper: ¡°Pla se sentia inc¨°mode amb l'homosexualitat de Plana¡±, diu Febr¨¦s. ¡°I va arribar un moment que tampoc el necessitava¡±.

Aquest prejudici l'havia apuntat qui va ser el millor amic que va tenir Pla, Josep Martinell, un altre dels perfilats: malgrat el seu vot de silenci fruit de 40 anys de relaci¨® (tot un r¨¨cord davant d'un home ¡°molt inconstant en les seves relacions personals¡±), va ser dels primers que va revelar alguns secrets i piruetes liter¨¤ries de Pla, com que despr¨¦s de la Guerra Civil es va amagar en actitud robinsoniana a la platja de Fornells (Begur). ¡°La veritat ¨¦s que all¨¤ hi havia Joan Ventosa Clavell, home fort de Francesc Camb¨®, de qui cobrava¡±, fixa Febr¨¦s.

Quan el franquisme va rebutjar Camb¨®, el mecenes de postguerra va passar a ser l'industrial t¨¨xtil Alberto Puig Palau, de cartera abundant i despr¨¨s, que li va encarregar llibres per a una projectada per¨° tardana Editorial Barna, com la Gu¨ªa de la costa Brava, que al final va acabar a Destino.

Puig Palau va donar el relleu al tamb¨¦ influent i benestant empresari tamb¨¦ del t¨¨xtil Manuel Ort¨ªnez, que va portar l'escriptor a descobrir el, per a ell, fascinant m¨®n de l'alta burgesia del franquisme i del grupuscle de catalans influents a Madrid. L'home dels cotoners el va portar a ampliar les seves col¡¤laboracions period¨ªstiques a El Correo Catal¨¢n?(pagant-li el triple de la mis¨¨ria que cobrava a la revista Destino), per¨° no va haver-hi qu¨ªmica: aquella burgesia li va semblar de baix nivell cultural, hum¨¤ i social i ells el van trobar groller i vulgar, aspectes que Pla accentuava davant de la seva pres¨¨ncia.

A m¨¦s de Sebasti¨¤ Puig, l¡¯Herm¨®s, el pescador protagonista d'algunes de les narracions de Pla i que li va proporcionar ¡°la mirada sobre el paisatge¡±, segons Febr¨¦s, aquest tanca el llibre retratant Josep Verg¨¦s, l'editor de l'obra completa de Pla a Destino i que va fer d'ell el que va ser en una interessada simbiosi: un necessitava els diners i l'altre sabia que era una mina comercial, que va explotar a fons. Febr¨¦s lamenta el ¡°caos¡± amb qu¨¨ Verg¨¦s va publicar l'obra de Pla i la seva obsessi¨® per allargar-la. Per¨° gr¨¤cies a aix¨° (l'editor va trobar uns quadernets de notes que Pla no pensava publicar, per¨° finalment hi va accedir), es va filtrar la hist¨°ria de l'Aurora.