La llengua ens importa, Varsavsky!

Potser alg¨² t¨¦ dubtes que la llengua ¨¦s cosa que importa a la gent. Aquesta setmana se¡¯ns ha fet fam¨®s Martin Varsavsky, fundador de l¡¯empresa Jazztel i d¡¯altres, que via Twitter ha tingut l¡¯ocurr¨¨ncia de beneir les bondats d¡¯una ciutat com Barcelona per emprendre i invertir en tecnologia... llevat que tinguis fills, cas en qu¨¨ ¨¦s millor Madrid, perqu¨¨ aqu¨ª et fan aprendre una llengua que no et servir¨¤ per a res i all¨¤, en canvi, et podr¨¤s comunicar amb cinc-cents milions de persones. I ¨¦s clar, a la vista de les respostes rebudes (no li han dit guapo, precisament), va tirar de sup¨¨rbia tot ironitzant sobre l¡¯inter¨¨s que els gurus de la tecnologia tenen per les lleng¨¹es petites: ¡°Romanticismo de los que creen que en Silicon Valley hacen cola para aprender catal¨¢n. Parecen sorprendidos que los extranjeros prefieran aprender castellano y vean el catal¨¢n como una pega a la hora de decidir Barcelona vs Madrid. Hola desde el planeta Tierra¡±.

Resulta que aqu¨ª a la gent la llengua li importa pel que t¨¦ de factor constructor de la pr¨°pia identitat, identitat que si b¨¦ per a molts pot ser grupal (tribal, nacional, posem-hi el prisma que vulguem), tamb¨¦ ho ¨¦s estrictament personal, en constituir la llengua un tret hum¨¤ essencial al costat d¡¯altres sobre els quals no tenim dubtes de la seva defensa. Aix¨ª, de la mateixa manera que Varsavsky mostra una imp¨²dica banalitzaci¨® de la diversitat ling¨¹¨ªstica d¡¯acord amb el que presumeix que valen els idiomes, segur que es contindria prou de fer afirmacions semblants relatives a races, ¨¨tnies o religions, per petites que siguin. No per ser m¨¦s practicada una religi¨® mereix m¨¦s respecte que una de seguida per quatre gats.

I en aquest rac¨® de m¨®n sembla que a la gent li importa la llengua que parla, i els resultats de les dues darreres convocat¨°ries electorals no deixen de ser-ne una mostra. Hem vist el PP fent gala d¡¯una malaptesa maj¨²scula enviant a l¡¯escorxador una candidata que no parlava catal¨¤ i que amb prou feines l¡¯entenia; hem vist Ciutadans experimentar una reculada en el seu feu fundador despr¨¦s d¡¯haver prom¨¨s que tancaria TV3 i que posaria fi a l¡¯escola en catal¨¤; hem vist Manuel Valls recollint uns resultats moderats despr¨¦s de fer un discurs en qu¨¨ el catal¨¤ era entranyable i prou; i hem vist perdre Ada Colau despr¨¦s d¡¯haver renunciat a la llengua catalana en alguns dels seus actes de campanya perqu¨¨ ja no li valia la pena ni tan sols ser biling¨¹e. ?s ingenu pensar que aquests resultats electorals obeeixen en exclusiva als respectius posicionaments ling¨¹¨ªstics, per¨° no es pot ignorar que aquests posicionaments hi s¨®n, i que s¨®n expl¨ªcits en alguns dels seus programes. I la gent ha dit que la llengua li importa.

La ciutat de Barcelona no pot estar ling¨¹¨ªsticament a merc¨¨ dels capricis del liberalisme econ¨°mic, ni pot acomodar-se als prejudicis que sobre les lleng¨¹es campen pel m¨®n, per molt que vinguin de Palo Alto. Com tampoc pot esperar a veure com la llengua catalana es difumina en un context socioling¨¹¨ªstic en el qual la compet¨¨ncia entre lleng¨¹es, algunes de les quals s¨®n de les m¨¦s parlades del m¨®n, oferir¨¤ sempre una lluita desigual. Que som oberts a altres lleng¨¹es, s¨ª. Que som cosmopolites, tamb¨¦. Per¨° que la llengua catalana hi ¨¦s i que la poblaci¨® de la ciutat no li ha donat (encara) l¡¯esquena, d¡¯aix¨° no n¡¯hi ha cap mena de dubte.

Sigui quina sigui la composici¨® del nou consistori barcelon¨ª, no es pot deixar la vitalitat de la llengua als peus del mercat d¡¯una economia globalitzada, ni tampoc es pot subsumir en la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica catalana general, deutora d¡¯uns principis i d¡¯unes estad¨ªstiques globals que tenen poc a veure amb l¡¯impacte que, sobre la llengua, t¨¦ el dinamisme industrial, tur¨ªstic i tecnol¨°gic de Barcelona. Cal que l¡¯Ajuntament de Barcelona es doti d¡¯una vegada d¡¯una pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica pr¨°pia, i que doni a la llengua la mateixa import¨¤ncia que li atorga la ciutadania. Perqu¨¨ si la gent encara no ha donat l¡¯esquena al catal¨¤, esperem que no ho facin els pol¨ªtics.