Mor Jaume Mir, el bigoti m¨¦s fam¨®s del ciclisme

Jaume Mir ha mort a Barcelona als 90 anys. Mir era una enciclop¨¨dia de la vida i un exemple que la popularitat tamb¨¦ pot ser an¨°nima. ?s probable que la majoria de la gent desconegui el nom i cognoms d'aquell home que, sota un bigoti ufan¨®s, unes ulleres fosques i una gorra, apareixia sempre al costat del vencedor d'una etapa a les voltes ciclistes. Sabia col¡¤locar-se al lloc que tocava en el moment oport¨² i, gr¨¤cies a aquesta habilitat, algunes marques ciclistes el van contractar perqu¨¨, com que sortia a la foto, almenys que ho fes duent el nom d'un patrocinador. Els capitalistes, aquells escarrassos que s'encarreguen de traginar un torero sobre les espatlles quan surt per la porta gran, compleixen una missi¨® publicit¨¤ria similar i els paguen entre 100 i 150 euros per bolo.

M¨¦s discreci¨® hi havia sobre la remuneraci¨® que s'emportava Jaume Mir per donar aigua i una tovallola seca al ciclista exhaust que arribava a la meta, per¨° Mir, que van rebatejar com a Taxi Key pel seu passat com a taxista, tenia assegurat l'afecte de la caravana ciclista. Es va passar 50 anys entre escapades, esprints i ports de muntanya i va viure de primera m¨¤ els grans ¨¨xits del ciclisme espanyol, des de Bahamontes fins a Perico i Indurain. A Secundario de lujo (Cultura Ciclista), el llibre que tracta de les seves perip¨¨cies vitals, Iv¨¢n Vega evoca aquell primer viatge de Jaume Mir al Tour amb un Seat 600, l'any 1959, per veure com l'?guila de Toledo s'enduia el mallot groc.

A banda del ciclisme, l'home del bigoti devia la seva popularitat al cinema. Va intervenir en m¨¦s de 100 pel¡¤l¨ªcules, curtmetratges i anuncis, des de Los Bingueros d'Esteso i Pajares fins a La Ciutat cremada i Perros callejeros i altres joies de la nissaga del cine quinqui de Jos¨¦ Antonio de la Loma. Sempre en segon pla, sempre com a actor secundari.