Temps de premis

Els premis d¡¯arquitectura, atorgats per les diferents delegacions del COAC, tornen amb la coincid¨¨ncia temporal que els caracteritza. En poc temps s¡¯hauran fallat Tarragona, Lleida i Girona ¡ªen pocs dies coneixerem aquests darrers¡ª, mostrant la millor arquitectura del pa¨ªs, representada per aquest conjunt d¡¯obres seleccionades i premiades. Els XI Premis d¡¯Arquitectura de Tarragona Biennal Alejandro de la Sota ¡ªels primers d¡¯atorgar-se¡ª permeten fer almenys dues consideracions. La primera ¨¦s sobre les categories establertes dels premis, de les quals caldria obrir un debat per considerar-les. Distingir entre obres d¡¯habitatges p¨²blics o privats o entre obres ef¨ªmeres, interiors, paisatg¨ªstiques... m¨¦s aviat fa pensar que es tracta d¡¯especialitats de l¡¯ofici de l¡¯arquitectura. Que es vulgui fer veure l¨ªcitament que existeix un ventall ampl¨ªssim de tipus d¡¯obres que poden fer els arquitectes no vol dir que h¨¤gim de distingir tamb¨¦ a l¡¯hora de premiar-les.

Premiem l¡¯arquitectura, es manifesti com es manifesti. Aix¨° ¨¦s prou important, i m¨¦s en temps en qu¨¨ es pensa en l¡¯arquitectura com alguna cosa m¨¦s que una construcci¨®. Haur¨ªem d¡¯imaginar-ho m¨¦s aviat com les diferents encarnacions de l¡¯arquitectura, en edificis, per¨° tamb¨¦ en obres d¡¯urbanitzaci¨®, en intervencions que operen a l¡¯interior dels edificis o en les reparacions o transformacions de construccions existents, en espais p¨²blics, en jardins o en instal¡¤lacions en els cada cop m¨¦s nombrosos festivals. L¡¯acta del jurat dels XI Premis de Tarragona expressa aquesta reclamaci¨® i fa veure la dificultat d¡¯encasellar les obres en les categories, alguns cops establertes r¨ªgidament. Si hem fugit sempre de les especialitzacions, per qu¨¨ especialitzar i fragmentar els premis?

Una altra cosa que fan aflorar els premis ¨¦s la relaci¨® entre el vell i el nou. Una de les obres premiades a Tarragona, l¡¯adequaci¨® de les restes arqueol¨°giques de l¡¯antic teatre rom¨¤ de T¨¤rraco, exemplifica ella sola aquesta relaci¨® complexa. Atesa la naturalesa de la seva formalitzaci¨®, es podria considerar una instal¡¤laci¨®, o un replantejament provisional de car¨¤cter pr¨¤ctic, com ara els executats per verificar l¡¯impacte d¡¯una construcci¨® abans d¡¯executar-se. Per¨° tamb¨¦ pot ser vista com un exercici de pura sensibilitat, que sembla dibuixar a l¡¯espai una interpretaci¨® de les grades de l¡¯antic amfiteatre feta amb rodons d¡¯acer corrugat, que associem inconscientment als lleugers dibuixos tridimensionals amb filferros de l¡¯artista desapareguda Gertrud Goldschmidt. En qualsevol cas, aquesta obra no seria probablement premiada si no fos per on est¨¤ constru?da: ¨¦s el lloc per al qual est¨¤ pensada el que li atorga el valor, l¡¯inspira i l¡¯ancora a la realitat, malgrat que sembli no voler tocar-la i passar de puntetes. Les grades i els seus suports estan col¡¤locats de manera lleu, sense comprom¨ªs, sense gaire convicci¨® en romandre, dibuixant una arquitectura que sembla confiar m¨¦s en el divorci que en el matrimoni amb el lloc que ocupa, com si aspir¨¦s a ser provisional. Per¨° no es pot evitar pensar, en veure-les, si no ¨¦s ja hora de repensar la Carta del Restauro de Roma.

Aquestes grades permeten una reflexi¨® sobre all¨° reparat i all¨° per estrenar, deixant veure la import¨¤ncia que t¨¦ en arquitectura no partir d¡¯un full en blanc. Les obres de nova planta reunides pels premis a Tarragona, Lleida o Girona deixen veure certa predilecci¨® pels volums purs i la ret¨°rica geom¨¨trica de les seves estructures. N¡¯hi ha prou de comparar-les amb les que parteixen d¡¯alguna construcci¨® pr¨¨via. A Girona, la reforma d¡¯una casa a Palau Sator o la reforma del Cementiri Vell de l¡¯Escala; a Lleida, l¡¯esgl¨¦sia vella de Vilanova de la Barca, o a Tarragona, les grades esmentades. L¡¯arquitectura ha d¡¯estar subjectada i no ser independent: l¡¯arquitectura ¨¦s clarament dependent, i els edificis amb parts existents ho posen de manifest. En les obres aix¨ª hi ha alguna cosa que expressa certa continu?tat amb el temps, amb all¨° constru?t, amb el teixit i amb la vida.

L¡¯arquitectura moderna t¨¦ en aix¨° una assignatura pendent i hauria de cercar una connexi¨® argumental millor, tal com fa la sofisticada continu?tat (no prevista a la Carta de Roma) de la r¨¨plica premiada ex aequo d¡¯un m¨°dul de quatre habitatges al Poblat Hifrensa, a Vandell¨°s.?