La funci¨® pol¨ªtica de Ciutadans

Ciutadans (Cs) es va crear com a partit el 2006 amb la finalitat principal d¡¯enfrontar-se sense complexos a la transversalitat del nacionalisme catal¨¤ que estava a punt d¡¯aprovar un nou Estatut de Catalunya, un greu error que ens ha portat on som ara. De naturalesa centrista, no s¡¯ha situat mai als extrems de l¡¯arc pol¨ªtic, el seu programa enfonsava les arrels en el liberalisme i la socialdemocr¨¤cia, les dues ideologies preponderants a Europa des del 1945. De fet, pretenia ocupar a Catalunya un espai electoral buit, ali¨¨ al nacionalisme identitari que per raons diferents no ocupaven ni el PSC ni el PP.

Uns anys m¨¦s tard, cap al 2012, Cs va optar per estendre¡¯s a la resta d¡¯Espanya i, des de les eleccions europees del 2014, va comen?ar a agafar rellev¨¤ncia en l¡¯¨¤mbit nacional. Amb Podem, que va tenir molt m¨¦s impacte, es va passar de l¡¯anomenat bipartidisme imperfecte a un quadripartidisme al qual fa uns mesos es va afegir Vox. La culminaci¨® de l¡¯¨¨xit Cs va ser resultar el partit m¨¦s votat en les eleccions catalanes del 21 de desembre del 2017.

La funci¨® pol¨ªtica de Cs era, per tant, diferent a Catalunya que a la resta d¡¯Espanya. A Catalunya hi havia fonaments per aspirar a encap?alar el Govern de la Generalitat, amb un PP molt feble, un PSOE absent per incompareixen?a i un PSC des de sempre acomplexat per la por que el qualifiquessin de partit anticatal¨¤.

Cs ha de ser humil per la seva inferioritat en vots i escons, el PSOE ha de ser gener¨®s per girar full arran de les desavinences recents

A Espanya, en canvi, la funci¨® pol¨ªtica de Cs havia de ser diferent. Els dos grans partits poden entrar en crisis sobtades, abans ja li va passar al PSOE i ara al PP, per¨° tenen una implantaci¨® territorial i una robustesa dif¨ªcil de tombar a curt termini. Per¨° el paper de Cs era molt interessant: constituir-se en partit frontissa entre aquestes velles i encara poderoses formacions amb la finalitat de, com ja havia passat en tantes ocasions, formar majories parlament¨¤ries de govern que no depenguessin dels partits nacionalistes bascos i catalans, ni tampoc dels nous populistes situats als extrems, Podem i Vox.

Aquesta funci¨® Cs la va comen?ar a exercir el 2016, primer amb el PSOE en una investidura fallida, despr¨¦s amb el PP en l¡¯¨²ltim i feble Govern Rajoy, aix¨ª com a comunitats com Andalusia i Madrid. Tenint en compte el relatiu ¨¨xit obtingut, era previsible que en les tandes actuals d¡¯eleccions hagu¨¦s seguit en aquesta posici¨® de partit centrista i frontissa, tan efica? per al sistema en conjunt.

No obstant aix¨°, inesperadament, en els ¨²ltims sis mesos Cs ha abandonat aquesta merit¨°ria tasca i ha optat per sumar-se a la dreta pretenent en va, com era d¡¯esperar, encap?alar-la per accedir a presidir el Govern de l¡¯Estat. Un canvi d¡¯estrat¨¨gia equivocat i contrari, a m¨¦s, amb els principis que identifiquen el partit. Es va deixar encaixar en les anomenades ¡°tres dretes¡± sense replicar, va convocar el vergony¨®s acte de Col¨®n i va excloure pactar amb el PSOE si els resultats electorals ho propiciaven.

I, pitjor encara, va contribuir a dividir els partits espanyols en esquerres i dretes en lloc de partits constitucionalistes i populistes, ja siguin de car¨¤cter nacionalista o social. En definitiva, va canviar la seva funci¨® en el sistema de partits sense obtenir, despr¨¦s de les eleccions, ni de bon tros, la possibilitat d¡¯encap?alar el bloc de dretes, tal com pretenia.

Hi ha marge per rectificar? Sens dubte, encara queden unes setmanes per formar governs, primer municipals i auton¨°mics, despr¨¦s el Govern nacional. En tot cas, malgrat tots els errors, Cs ¨¦s clau per arribar a pactes de govern a municipis importants, tamb¨¦ en algunes comunitats aut¨°nomes i, sobretot, al Govern nacional. En els propers quatre anys Espanya afronta desafiaments complexos i necessita, al meu parer, un Govern estable i s¨°lid. L¡¯¨²nica possibilitat de tenir un Govern d¡¯aquesta naturalesa ¨¦s arribar a algun tipus de pacte amb el PSOE ja que sumen en conjunt 180 diputats, la resta de f¨®rmules ¨Csocialistes amb Podem i nacionalistes¨C nom¨¦s generarien inestabilitat i, probablement, desgovern.

?s el moment que els interessos generals se situ?n per sobre dels interessos de partit i que Cs recuperi la seva antiga funci¨® de partit frontissa. Hi ha moltes f¨®rmules per a l¡¯acord. Cs ha de ser humil per la seva inferioritat en vots i escons, el PSOE ha de ser gener¨®s per girar full arran de les desavinences recents. Segurament molts votants de tots dos partits agrairan que comencin a aproximar-se mostrant aquestes actituds. Tamb¨¦ a la UE es veur¨¤ amb bons ulls.

Francesc de Carreras ¨¦s professor de Dret Constitucional.