Les dones regnen en la nit del Primavera Sound

La paritat que aquest any mostra el cartell del Primavera Sound es va traduir durant la jornada de divendres en la possibilitat de fer circuits de concerts on les dones eren protagonistes. I no era necess¨¤ria cap opci¨® ideol¨°gica per enfilar aquests concerts, filats al marge de la condici¨® de les seves protagonistes, pel seu mer pes art¨ªstic, incontestable. Va ser aix¨ª com en un festival que atordeix per la seva oferta, entrar al Primavera s'assembla molt a la primera vegada que un es connecta a internet, l'opci¨® de navegar en femen¨ª va ser una opci¨® que podia comen?ar amb Julia Holter i acabar al m¨®n completament oposat de La Zowi. Com es proclama des de la pr¨°pia organitzaci¨®, no hi ha un festival, dins del Primavera hi ha tots els festivals que cada persona desitgi. O gaireb¨¦.

Cau la tarda i la primera sorpresa no ¨¦s art¨ªstica: l'enorme extensi¨® verd sint¨¨tic que fa de catifa del festival est¨¤ buida, no nom¨¦s de persones. Aix¨° de vendre gots als usuaris, al marge del seu discutible sentit ¨¨tic, t¨¦ un avantatge: no se'n veu cap per terra. Nom¨¦s costen un euro, com que cada got porta el cartell de diferents edicions del festival, es guarden com un souvenir que permet rememorar edicions pret¨¨rites, tocar-se el pit i dir, com Beyonc¨¦, ¡°I was here¡±, vaig estar aqu¨ª. Els gots, ¨¦s clar, poden entrar al recinte, no com la crema solar, que per motius de seguretat, una ampolla amb l¨ªquid i tap, est¨¤ tan prohibida com la ketamina.

Per accedir a l'Auditori la subst¨¤ncia perillosa es diu entrep¨¤, que cal dipositar a l'entrada per por que alg¨² ompli les butaques de molles. All¨¤ va desplegar Julia Holter un dels concerts de la jornada. Per gaudir-la no fa falta tenir dues llicenciatures, per¨° quan l'escoltes explicar la seva m¨²sica i, m¨¦s encara, fer-la, hi ha qui s'ho pot pensar. I no, tenint refer¨¨ncies aproximades com Laurie Anderson o Kate Bush, la californiana es mou en un pop que fuig de l'estructura convencional de can?¨®, aborda els acords m¨¦s insospitats, mai segueix la melodia que podria esperar-se i dona color a les seves composicions amb arranjaments imaginatius de trompeta, viol¨ª, contrabaix i sons digitals. La seva veu, excel¡¤lent, clara i definida, tampoc aborda l¨ªnies mel¨°diques conegudes, excepte en les can?ons per les quals val la pena pensar en l'innecessari de les llicenciatures com Words I Heard, I Shall Love o Feel You, petit bot¨® de mostra del brillant can?oner que va sostenir amb elements de m¨²sica de cambra, jazz, pop cinematogr¨¤fic i un talent que no precisa del reconeixement massiu per trobar el seu sentit.

Regal a la imaginaci¨® de Janelle Monae

Qui s¨ª que va aconseguir aquest reconeixement va ser una dama que s'ajusta perfectament a una dita catalana que diu que en el pot petit hi ha la bona confitura. Janelle Monae no ¨¦s gran ni rotunda com Beyonc¨¦ i el seu cos recorda per la mida al de Prince, un dels seus grans referents, a qui gaireb¨¦ gaireb¨¦ plagia en can?ons com Make Me Feel. El funk ¨¦s la base de Janelle Monae, que va desplegar un espectacle coreogr¨¤fic en qu¨¨ l'imaginatiu vestuari va jugar un vist¨®s paper alternant quadres vermells, blancs i negres en peces de resson¨¤ncies entre circenses i militars, que van desfilar per escena com en una passarel¡¤la de moda. Dominant, l'escenari estava concebut perqu¨¨ ella an¨¦s sempre a la seva, reivindicant l'exist¨¨ncia i sentit de totes les opcions sexuals, ella ¨¦s una icona ¡°queer¡±, i embolicant-ho tot en un concepte d'espectacle molt nord-americ¨¤, la seva ¨²ltima pe?a, ¡°Come alive¡± ja com a bis, va durar una eternitat en la seva successi¨® de cors i el seu posterior bany de masses. Janellle va posar la punci¨® ballable, el polsim de ritme prec¨ªs perqu¨¨ un concert surti de la introspecci¨® a l'espai compartit del ball i de les car¨ªcies amb la parella, suggerides per ella mateixa des de l'escenari. Pura pols en un bon i entretingut concert al qual nom¨¦s li va faltar m¨¦s profunditat, m¨¦s densitat, una car¨ªcia potser menys epid¨¨rmica.

Trap amb desgana

Just al costat oposat del recinte, all¨¤ on sobreviu el trap comissariat per Yung Beef, el vestuari va ser tamb¨¦ not¨ªcia en el cas de Somadamantina, encara que per omissi¨®. L'esquiva del trap va actuar nom¨¦s amb botes altes de lluentons i unes minses calcetes, amb el cabell que cobria, ara s¨ª, ara no, els seus pits. Davant d'una escass¨ªssima concurr¨¨ncia va despatxar temes com Olv¨ªdate de mi, Margarita o Punto G, amb aquesta dicci¨® a c¨¤mera lenta que recorda Hal 9.000 a mesura que era desconnectat. Paraules arrossegades dites amb aparent desgana i aire absent, en el fons ariet del trap, doncs no hi ha res que molesti m¨¦s al m¨®n adult que aquest aparent desinter¨¨s i des¨ªdia dels m¨¦s joves, intolerable en una societat competitiva i arribista com la contempor¨¤nia.

Encara m¨¦s enll¨¤, a la frontera amb el m¨®n ali¨¨ al festival, en plena platja del Bes¨®s, al peu de la central t¨¨rmica Blade Runner i amb la sorra entre els mitjons del p¨²blic, va actuar la reina del reggaeton, Iyy Queen. Aquesta barreja impossible entre Paquita la del Barrio i Cher va emfatitzar el paper de la dona i la conducta elemental i bene?da dels homes, pilotats per ¡°la bestiola¡±, tamb¨¦ denominada ¡°ou¡±, va explicar Ivy, que per si no quedava clar va apuntar que es referia al penis. El seu ¨¦s un reggaeton de llibre, sense subtileses, encara que basat en aquest discurs cr¨ªtic sobre la masculinitat que converteix la dona en subjecte actiu i no en un decorat. Precisament la part m¨¦s activa del p¨²blic, una aclaparadora majoria local, i en aquesta majoria s'inclouen els llatinoamericans, van ser les dones m¨¦s joves amb peces com ¡°Que lloren¡±, ¡°Te he querido, te he llorado¡± o ¡°Qu¨ªtate tu para ponerme yo¡±. I tot molt a la brava, tant, que ella mateixa es va definir sense ambig¨¹itat com ¡°la diva, la potra y la caballota".

Altre cop a l'escenari del trap, aquesta vegada molt m¨¦s concorregut i amb aquesta olor a goma urbana procedent del terra de pl¨¤stic instal¡¤lat, La Zowi va dominar un terreny que aprofitant els t¨°pics sexuals del trap i els seus valors patriarcals imposa la figura femenina. A for?a d'autoproclamar-se una puta, acaba restant c¨¤rrega sem¨¤ntica a la paraula, de la mateixa manera que l'obvietat de les seves ballarines, filles directes del carrer, neutralitza l'estilitzaci¨® sexual proposant un joc de miralls en qu¨¨, al final, l'espectador, home, pot veure's reflectit. Aqu¨ª van estar Obra d'art, Puta, Pussy Poppin que va cantar amb La Goony Chonga o Trust No Bitch per marcar perfil en una nit en qu¨¨ la dona, cadascuna a la seva manera, va ser protagonista.