Rosal¨ªa, una diva c¨¤ndida al Primavera Sound

El que passa amb Rosal¨ªa ¨¦s semblant al que passa amb la gastronomia espanyola. Per a uns, Ferran Adri¨¤ ¨¦s un tipus genial i ¨²nic que, a partir dels principis del que som i mengem, va arribar al futur i all¨¤ es va trobar a la resta del planeta aplaudint. Per a d'altres, ¨¦s Jamie Oliver, un tipus que va posar xori? a la paella i va aconseguir irritar els pares de les ess¨¨ncies. La de Sant Esteve Ses Rovires (Baix Llobregat) va pujar a l'escenari per fer-se'l seu amb gent arribada tant de Barcelona, com de Val¨¨ncia o de Newcastle, cap a les 22.00 d'ahir a la nit per veure-la d'aprop en un dels moments m¨¦s esperats de l'¨²ltima jornada del festival Primavera Sound, que avui tanca les portes. Sense pensar en els dubtes ni en les certeses que desperta. Ni duels ni p¨¨rdues.

Va arrencar amb Pienso en tu mir¨¢ i el p¨²blic es va fondre. A difer¨¨ncia de les artistes que ja porten temps jugant a la lliga de les grans produccions, els grans muntatges, les grans intencions, Rosal¨ªa encara mant¨¦ un punt de candidesa que la separa de l'automatisme, que fa que es deixi anar a xerrar entre tema i tema, ja sigui en catal¨¤, en castell¨¤ o en el que faci falta. Transmet autenticitat i espontane?tat, alentint un espectacle que podria funcionar com un Ferrari, per¨° ¨¦s m¨¦s feli? sent un 600 acabat de pintar.

I aix¨° passa perqu¨¨ ella no ¨¦s una diva, quan dona les gr¨¤cies, les dona de deb¨°, i quan s'abra?a al cantant brit¨¤nic de soul digital James Blake, despr¨¦s d'acabar d'interpretar Barefoot in The Park, s'abra?a amb ell de deb¨°. Sobre aquest escenari enorme, sota uns visuals ambiciosos, envoltant les seves ballarines i el seu cor gitano, Rosal¨ªa aconsegueix semblar molt menys del que ¨¦s, i aix¨° la fa ser molt m¨¦s del que altres mai aconseguiran ser.

Abans de l'hurac¨¤ Rosal¨ªa, el festival va registrar un altre esdeveniment meteorol¨°gic amb Kate Tempest. Poeta, novel¡¤lista i rapsode, presentava el que ser¨¤ el seu nou disc, The Book Of Traps And Lessons, produ?t amb Rick Rubin, mestre ressuscitat zombi del rock, que, despr¨¦s d'un intent fallit de col¡¤laboraci¨® amb l'anglesa, ha tornat a cridar-la per acabar la feina. Tempest es va mostrar relaxada. Recitava, de vegades cridava, i sempre agra?a. L'escenari, com passa aquests dies, es va anar buidant a poc a poc. ?s molt complicat en aquest Primavera trobar alg¨² que hagi vist un concert sencer, cosa que no hauria de ser necess¨¤riament dolenta.

Robyn, estrella global

Just despr¨¦s de Tempest va arribar la sueca Robyn, qui va assaltar l'escenari. Fins fa uns anys era m¨¦s compositora que int¨¨rpret, m¨¦s cervell a l'ombra que cos sota els focus. Per¨° la seva mutaci¨® en estrella global ha estat tan merescuda com fulminant i emocionant. Robyn s'assembla a Tempest en qu¨¨ ent¨¦n una m¨²sica que fa d'una altra forma totalment contracultural. De la mateixa manera que aquella porta el hip-hop als clubs de lectura, Robyn arrossega la m¨²sica de ball fins a les classes de semi¨°tica i les ter¨¤pies de parella.

Amb una expressi¨® corporal fascinant i acompanyada molt d'aprop, molt, d'un ballar¨ª negre, la sueca es va menjar l'escenari aprofundint en aquest paradigma del nou ball: m¨¦s flexible que aer¨°bic. Les cortines, els tons blaus i malves i la forma de jugar amb els silencis i el buit, van resultar en un espectacle notable, que va arribar al seu zenit amb Dancing On My Own. Avui saps que tocar¨¤un tema gran, quan el p¨²blic enc¨¦n el m¨°bil. I aix¨ª va ser. Veure la gent quedar-se sense veu cridant sense so la primera tornada del tema va ser realment emocionant. Fins i tot un festival tan f¨ªsic com aquest Primavera requereix moments tan sentimentals com el que es va viure amb aquella can?¨® que ballava sola Lena Dunham a la seva habitaci¨® a Girls i que ¨¦s avui, per dret propi, himne generacional.