Colau i els falsos dilemes morals

Les eleccions municipals han donat una majoria d¡¯esquerres incontestable a la ciutat de Barcelona: ERC, Barcelona en Com¨² i el PSC sumen 28 dels 41 regidors. Majories molt m¨¦s prec¨¤ries van fer possibles els dos governs tripartits de la Generalitat, per¨° l¡¯estrat¨¨gia unilateral de l¡¯independentisme ha provocat esquerdes tan profundes en la pol¨ªtica catalana que aquest pacte resulta ara impossible: socialistes i independentistes es veten m¨²tuament. En abs¨¨ncia d¡¯una majoria alternativa, Ernest Maragall podia aspirar a l¡¯alcaldia i, fins i tot, a governar en solitari per ser la llista m¨¦s votada. Aix¨ª era la nit electoral. Per¨° la decisi¨® de Manuel Valls de donar suport a Ada Colau com a alcaldessa en un govern de coalici¨® amb els socialistes sense exigir cap contrapartida ha canviat radicalment l¡¯escenari. Ara hi ha una possible majoria alternativa i Ernest Maragall no pot reaccionar com si no exist¨ªs, mantenint la seva oferta de pacte preferent amb Junts per Catalunya i col¡¤locant el programa independentista per sobre de tot.

Si vol governar Barcelona ha de canviar d¡¯estrat¨¨gia, per¨° la situaci¨® pol¨ªtica no l¡¯hi facilita. ERC continua presonera de Junts per Catalunya: l¡¯en¨¨sima batalla per l¡¯hegemonia de l¡¯independentisme est¨¤ per caure i els republicans no volen anar a les eleccions auton¨°miques perqu¨¨ poden ser acusats de tra?ci¨® per haver pactat amb Colau i el PSC. D¡¯altra banda, la possibilitat d¡¯un pacte en solitari amb els comuns tampoc sembla probable perqu¨¨, per ser triat alcalde, Maragall necessitaria els vots de Junts per Catalunya i aquesta no sembla disposada a donar-los-hi sense entrar al govern. Per¨°, fins i tot si ho fes, tampoc ¨¦s clar que aquesta fos la millor opci¨® per a Ada Colau.

L¡¯alcaldessa insisteix en un pacte d¡¯esquerres a tres, per¨° si ERC el rebutja, pot pactar amb els socialistes una majoria de govern de 18 regidors i ser triada alcaldessa amb el suport de Valls. Aix¨ª doncs, Colau t¨¦ al seu abast l¡¯oportunitat de continuar governant i acabar la tasca que va comen?ar fa quatre anys, quan, procedent de l¡¯activisme social, es va convertir en la primera alcaldessa de Barcelona. Ara disposa de l¡¯experi¨¨ncia de quatre anys d¡¯una gesti¨® dura en solitari i un nou equip pensat per governar. Mantenir o no l¡¯alcaldia ¨¦s la difer¨¨ncia entre pactar amb Maragall o fer-ho amb Collboni, i tots saben que, en un govern municipal, no ¨¦s el mateix tenir l¡¯alcaldia que no tenir-la. En totes dues opcions corre el risc de patir l¡¯abra?ada de l¡¯os, per¨°, en la primera, t¨¦ tots els n¨²meros de perdre, i en la segona, molt a guanyar. Perdre l¡¯alcaldia pot ser, d¡¯altra banda, una greu reculada per a l¡¯espai i les pol¨ªtiques que representa.

Aix¨ª doncs, l¡¯independentisme intenta alterar la l¨°gica de la situaci¨®. Pret¨¦n fer prevaler els seus interessos ¡ªaconseguir l¡¯alcaldia de Barcelona¡ª sobre la base que les conviccions de Colau li impedeixin a ella defensar els seus. Pressionen amb tots els mitjans que tenen al seu abast perqu¨¨ renunci? a un acord amb els socialistes, i, per tant, a l¡¯alcaldia, al¡¤legant que un partit d¡¯esquerra no pot acceptar el regal d¡¯un representant de les elits econ¨°miques com Manuel Valls. Creuen, en canvi, que Maragall s¨ª que pot pactar amb un partit de dretes com Junts per Catalunya, perqu¨¨ la causa de la independ¨¨ncia ho justifica tot. D¡¯aquesta manera, intenten situar el debat en un terreny moral que no s¡¯apliquen a ells mateixos. Saben que aquest ¨¦s el punt vulnerable de la cultura d¡¯esquerra en la qual milita Colau.

Per¨° en aquest cas no hi ha un conflicte entre conviccions i interessos. No estem parlant de la defensa d¡¯una ambici¨® personal o d¡¯una simple lluita pel poder, sin¨® de la possibilitat que els comuns puguin dur a terme el programa pol¨ªtic que defensen per a Barcelona. Les conseq¨¹¨¨ncies del fals dilema entre conviccions i possibilisme pol¨ªtic est¨¤ molt ben explicat en el llibre d¡¯Ignacio S¨¢nchez Conca La superioritat moral de l¡¯esquerra. A difer¨¨ncia de la dreta, que considera leg¨ªtim defensar interessos, i per aix¨° t¨¦ m¨¦s facilitat per transaccionar i aconseguir acords pol¨ªtics, l¡¯esquerra tendeix a anteposar els principis als interessos, per b¨¦ que aquests siguin leg¨ªtims. I quan una negociaci¨® pol¨ªtica se centra en els principis, qualsevol cessi¨® pot ser interpretada com una tra?ci¨®. L¡¯exc¨¦s d¡¯idealisme moral ¨¦s el que explica la tend¨¨ncia su?cida de l¡¯esquerra al conflicte intern i a l¡¯escissi¨®. I ¨¦s el que, fet i fet, impedeix moltes vegades que el seu projecte pol¨ªtic avanci. Per¨° la pol¨ªtica i la moral obeeixen a l¨°giques diferents que no tenen per qu¨¨ ser incompatibles. Que Barcelona en Com¨² provi de tirar endavant el seu projecte pol¨ªtic amb els vots de Valls, que ni tan sols exigeix contrapartides, ¨¦s tan leg¨ªtim com que ERC intenti salvar-ne el seu amb el suport de Junts per Catalunya.