La ciutat davant de la tribu

Els homes fan la hist¨°ria per¨° no saben la hist¨°ria que fan. Ho va dir Marx per¨° pertany a una saviesa tan antiga com la humanitat. Res del que fem col¡¤lectivament succeeix com havien previst els qui pretenen dirigir i governar les societats. El normal, fins i tot, ¨¦s que passi el contrari, que els alliberadors acabin tiranitzant-nos, que el cosmopolitisme enervi la reacci¨® encaparrada del nacionalisme i que l¡¯exaltaci¨® de les nacions condueixi a la seva ru?na.

El llarg i pen¨®s proc¨¦s secessionista catal¨¤ ens ha proporcionat diversos episodis que il¡¤lustren la paradoxal i arrogant afecci¨® que pateixen els que pretenen fer hist¨°ria. El m¨¦s recent, i verbalment el m¨¦s vigent, ¨¦s el cas de la construcci¨® de la rep¨²blica catalana, una operaci¨® que, a la vista dels resultats electorals, est¨¤ recollint no poca popularitat entre els electors, fins al punt que el partit m¨¦s votat i el m¨¦s prometedor pel que fa a expectatives porta el nom de republic¨¤ en la seva denominaci¨®.

Gaireb¨¦ la meitat dels votants catalans creu a ulls clucs que amb el seu vot i les seves mobilitzacions estan construint una rep¨²blica catalana. La superstici¨® nominalista els condueix a creure que el nom fa la cosa. En aquest cas, a m¨¦s, la consist¨¨ncia de la rep¨²blica catalana la proporciona el concepte al qual s¡¯enfronta i pret¨¦n substituir, un objecte amb una denominaci¨® tan ¨°bvia com la monarquia espanyola.

L¡¯operaci¨® t¨¦ abast estrat¨¨gic. Hi ha republicans catalans entre els que no s¨®n independentistes als quals aquest esquer els convencer¨¤ per tal de sumar-se al secessionisme. Fins i tot, pot servir com una explicaci¨® t¨¤ctica que nom¨¦s la constituci¨® d¡¯una rep¨²blica catalana permetr¨¤ despr¨¦s una rep¨²blica federal espanyola en la qual estiguin incloses totes les rep¨²bliques pr¨¨viament separades. El gest de complicitat es dirigeix incl¨²s al m¨®n socialista i de la tercera via.

Aquesta estrat¨¨gia no seria possible sense l¡¯afecci¨® de molta gent per les paraules i sense la dificultat per desentranyar i discutir el seu significat. Estan segurs, els republicans, que la rep¨²blica que propugnen ¨¦s efectivament una rep¨²blica de ciutadans fraternals, lliures i iguals? Els consta que les seves institucions han de garantir millor que la Constituci¨® espanyola els drets i les llibertats dels ciutadans? Tenen ple convenciment que l¡¯¨²nica manera d¡¯aconseguir una nova relaci¨® entre les actuals comunitats aut¨°nomes espanyoles ¨¦s a trav¨¦s d¡¯una secessi¨® que sobre el paper podria conduir a una posterior rep¨²blica federal?

?s molt preguntar per un sentiment tan senzill com pot ser el republicanisme. Per a revisar la qualitat de les conviccions dels nostres conciutadans, podem prendre dos camins, tots dos efica?os. El primer ¨¦s analitzar les propostes pol¨ªtiques i contrastar-les amb la teoria republicana, i el segon, molt m¨¦s pr¨¤ctic, ¨¦s veure qu¨¨ fan pol¨ªticament els autoanomenats republicans quan diuen que estan construint la rep¨²blica.

No ¨¦s per desanimar, per¨° respecte al primer cap¨ªtol, el de la teoria, les not¨ªcies no s¨®n bones. Dels abundosos projectes, papers i lleis aprovades ¡ªi despr¨¦s revocades pel Constitucional¡ª, no se¡¯n dedueix precisament que els mapes de la rep¨²blica en construcci¨® ens condueixin a una rep¨²blica aut¨¨ntica i efectiva, m¨¦s aviat el contrari. Una rep¨²blica sense divisi¨® de poders, sense Estat de dret i sense independ¨¨ncia de la just¨ªcia ¨¦s una rep¨²blica nom¨¦s en el nom, una Rino (Republic In the Name Only), de la mateixa manera que hi ha un Brino (Brexit in the Name Only). Aix¨° ¨¦s exactament el que es va proclamar el 27 d¡¯octubre del 2017, despr¨¦s d¡¯un fals refer¨¨ndum d¡¯autodeterminaci¨® i gr¨¤cies a les lleis de desconnexi¨® il¡¤liberals del 6 i el 8 de setembre.

Si anem a la pr¨¤ctica, les not¨ªcies encara s¨®n pitjors, perqu¨¨ si ten¨ªem dubtes sobre l¡¯artefacte pol¨ªtic en construcci¨®, les accions i les actituds d¡¯una gran majoria del m¨®n independentista ens confirmen cada dia el seu car¨¤cter escassament republic¨¤. La milit¨¤ncia independentista creu que est¨¤ construint rep¨²blica amb les seves mobilitzacions, els seus lla?os grocs, els seus escraches, el seu vot disciplinat, la seva cega fidelitat a les consignes, el seu rebuig visceral al debat i la deliberaci¨®, i, sobretot, el seu culte als herois i m¨¤rtirs. Per¨° en realitat est¨¤ construint una altra cosa, molt menys prestigiosa, hist¨°ricament inquietant i pol¨ªticament m¨¦s que nociva.

Per m¨¦s que el seu partit majoritari digui en el seu nom el contrari, aix¨° no ¨¦s una rep¨²blica, no ¨¦s d¡¯esquerres i nom¨¦s ¨¦s mig catalana, ¨¦s a dir, nom¨¦s ¨¦s capa? d¡¯incloure la meitat dels catalans. El seu car¨¤cter profundament antirepublic¨¤, cal recon¨¨ixer-ho, no ¨¦s una novetat en un m¨®n on regeix amb freq¨¹¨¨ncia la inversi¨® dels significats. Els colors que utilitzen, les seves banderes i rituals, el seu ¨²s divisiu del llenguatge, la instrumentalitzaci¨® de les institucions i dels mitjans de comunicaci¨®, per diferenciar i separar els propis dels estranys indiquen que, en realitat, ¨¦s una tribu el que s¡¯est¨¤ construint entre nosaltres sota el nom engany¨®s de rep¨²blica.

La fundaci¨® d¡¯una tribu mai arriba sola. La pol¨ªtica tribal d¡¯uns crida a la tribalitzaci¨® pol¨ªtica dels altres, de manera que tot s¡¯omple de fetitxes, tab¨²s i l¨ªnies vermelles, fins al punt de convertir en p¨¤ria a qui no es tribalitzi. Amb l¡¯afegit molt actual que representa una aut¨¨ntica dificultat per als acords i la pol¨ªtica. Tribu i democr¨¤cia s¨®n incompatibles. Entre tribus els pactes s¨®n dif¨ªcils i precaris. El que toca ¨¦s el camp de batalla i la liquidaci¨® del rival. Precisament per evitar-ho, ara ha arribat l¡¯hora d¡¯escollir: d¡¯una banda, la tribu, les dinasties i la religi¨® tribal, i, de l¡¯altra, l¡¯aut¨¨ntic republicanisme, que ¨¦s el de les ciutats, el civisme, la pluralitat, el la?cisme. Per una pirueta de la hist¨°ria aquesta opci¨® s¡¯encarna ara en dos personatges: el veter¨¤ pr¨ªncep Maragall o la jove ciutadana Colau.