L¡¯¨¤guila bic¨¨fala i el 155

L¡¯anest¨¨sia intensiva aplicada al Parlament de Catalunya permet, d¡¯una banda, denunciar hipot¨¨tics d¨¨ficits democr¨¤tics d¡¯Espanya i, de l¡¯altra, no assumir que la par¨¤lisi de la vida parlament¨¤ria catalana ¨¦s una anomalia intr¨ªnseca, provocada per la via morta en la qual la pol¨ªtica secessionista, la vida institucional monopolitzada i el caos politicojur¨ªdic han deixat la societat catalana. Al despatx d¡¯un alt c¨¤rrec de la Generalitat hi ha o hi havia penjats alhora els retrats dels dos presidents de la Generalitat m¨¦s recents: Quim Torra i Carles Puigdemont. Potser es tracta d¡¯un rampell de nost¨¤lgia per l¡¯¨¤guila bic¨¨fala de l¡¯imperi austrohongar¨¨s o pel sistema consular de l¡¯antiga rep¨²blica romana. En aquest cas, Quim Torra es l¡¯acef¨¤lia institucional i Puigdemont, un ex-m¨¤xim representant de l¡¯Estat a Catalunya que ha fugit a Waterloo per no presentar-se davant dels tribunals.

Sabem qui dels dos mana m¨¦s, per¨° no sabem fins a quin punt l¡¯ANC mana m¨¦s que tots dos. Som davant d¡¯un volte face perqu¨¨ on l¡¯independentisme parlava, de manera eufem¨ªstica, de crear estructures d¡¯Estat, ara l¡¯ANC proclama una estrat¨¨gia okupa d¡¯institucions democr¨¤tiques, com la Cambra de Comer? de Barcelona, o fins i tot altres de magnitud similar. En el cas que la nova presid¨¨ncia de la Cambra proclami la rep¨²blica catalana i aix¨° pugui tenir eco des del balc¨® de l¡¯Ajuntament de Barcelona per part d¡¯un alcalde d¡¯ERC, caldr¨¤ veure com el Govern de Pedro S¨¢nchez i un Senat amb majoria socialista aplicaran el 155 i amb quin grau d¡¯intensitat.

En el m¨®n econ¨°mic s¡¯ha produ?t una flaquesa, a vegades comprensible, a l¡¯hora d¡¯advertir els l¨ªders secessionista de fins a quin punt el seu objectiu anticonstitucional i maximalista posa en risc el creixement econ¨°mic, la seguretat jur¨ªdica, l¡¯estabilitat, les inversions i l¡¯esperit d¡¯iniciativa. La Generalitat business friendly va tancar la finestreta el dia que Artur Mas va haver d¡¯anar en helic¨°pter a l¡¯hemicicle d¡¯una Ciutadella assetjada per les protestes provocades per les retallades socials. Aleshores, el sobiranisme va pensar que, amb un Estat afeblit a causa de la crisi del 2008, era el moment de sumar-se a un malestar que, per descomptat, no era un¨ªvocament nacionalista. La massa havia reaparegut a la vida p¨²blica, en forma d¡¯eixams amb uns circuits, en part espontanis i en part amb m¨¨todes d¡¯agitaci¨®, que responen a una suma de tuits i emocionalisme que, sense contraargumentacions i per indecisi¨® a l¡¯hora de reaccionar, va acabar desembocant en la votaci¨® il¡¤legal de l¡¯1-O. I l¡¯ANC hi era, tunejada, amb abundant combustible, sobrecarregada de manipulaci¨® i fanatisme.

Amb l¡¯autodestrucci¨® de la via parlament¨¤ria a Espanya, que havia estat una de les estrat¨¨gies m¨¦s raonables del nacionalisme catal¨¤, el pes de Catalunya queda esbocinat de manera gaireb¨¦ irremeiable. Des dels escons d¡¯ERC o Junts per Catalunya a Madrid la inoper¨¤ncia ¨¦s la mateixa. I, ara, buscar el xoc amb la monarquia parlament¨¤ria est¨¤ sent un dels errors m¨¦s greus que pot cometre la Catalunya que pret¨¦n centrifugar la coher¨¨ncia hisp¨¤nica i deixar de banda la ciutadania que desitja tot el contrari.

?Cal donar per fet que els centenars de milers de vots d¡¯ERC suposen una mutaci¨® republicana de la Catalunya que creu cegament que de manera m¨¤gica el partit de Maci¨¤ i Companys pot substituir ara el que va ser el pujolisme? M¨¦s aviat no. Certament, no faltaran mai en nom de la discrep¨¤ncia cr¨ªtica els republicans de nova planta, tot i que les seves raons de ser tenen el deteriorament conceptual de les in¨¨rcies de vella planta. Aix¨ª es torcen, es panseixen i finalment caduquen les palmeres ex¨°tiques fins que la jardineria municipal s¡¯encarrega de trasplantar-les. En el debat sobre l¡¯accidentalisme o la substancialitat dels r¨¨gims, la posici¨® dels republicans de nova planta ¨¦s m¨¦s aviat anecd¨°tica. Discutir sobre si la monarquia surt m¨¦s barata o m¨¦s cara que la rep¨²blica ¨¦s una discussi¨® de sala de billar ateneista. On els republicans de nova planta hi veuen una restricci¨® de la voluntat sobirana dels ciutadans, els usos de la monarquia han estat ¨Cal contrari¨C garants de llibertat. El que hem comprovat ¨¦s que la monarquia parlament¨¤ria ¨¦s, constitucionalment, un sine quan non del pluralisme. El contrari s¨®n l¡¯ANC i el 155.