Pren for?a la hip¨°tesi que els dos executats de Sarri¨¤ poden ser v¨ªctimes de la viol¨¨ncia interna republicana

Totes les possibilitats estan obertes per¨° sembla que pren for?a la hip¨°tesi que els dos cossos trobats en una fossa al carrer de R¨¤fols, al districte de Sarri¨¤-Sant Gervasi,?amb signes d'haver estat executats (not¨ªcia avan?ada dijous per EL PA?S) podrien haver estat v¨ªctimes de la viol¨¨ncia desfermada al si del b¨¤ndol republic¨¤. La seva mort podria tenir a veure amb les lluites entre faccions pol¨ªtiques i podria estar relacionada amb els Fets de Maig, els enfrontaments en aquell mes del 1937 entre trotskistes i anarquistes, d'una banda, i els comunistes i el Govern republic¨¤, de l'altra.

El responsable d'intervencions arqueol¨°giques del Servei d¡¯Arqueologia de l'Ajuntament de Barcelona, Josep Pujades, ha ofert aquest divendres al mat¨ª una roda de premsa per parlar sobre la troballa. Les restes esquel¨¨tiques, corresponents a dos individus ¡°d'entre 30 i 40 anys¡±, van apar¨¨ixer en una petita fossa, on van ser encaixats amb les cames doblegades, durant les obres de construcci¨® de dos edificis. Estaven coberts de cal?, cosa que en principi va fer pensar als arque¨°legs que es tractava de v¨ªctimes d'alguna epid¨¨mia. El fet que un dels cossos present¨¦s un forat de bala a l'occipital, aix¨ª com la troballa de restes de corretges, cremalleres i sivelles i un bot¨® de baquelita (prefiguraci¨® dels de pl¨¤stic per¨° ja sint¨¨tics i utilitzats en uniformes), va situar el descobriment en l'¨¨poca de la Guerra Civil, tot i que Pujades no ha volgut afirmar que el material sigui clarament militar. ¡°Tot ¨¦s provisional¡±, ha recalcat. ¡°Som al davant nom¨¦s dels primers indicis, la troballa ¨¦s molt recent, pr¨¤cticament se'ls estava extraient ahir, i no ens hem de precipitar a treure conclusions¡±.

No obstant aix¨°, hi ha algunes coses clares. Som davant d'una execuci¨®? ¡°Un su?cidi no ¨¦s¡±, ha respost amb sorna l'arque¨°leg. ¡°Si no som davant d'un fet de guerra, som davant d'una repres¨¤lia, potser d'una cosa relacionada amb els Fets de Maig, la veritat ¨¦s que no ho sabem, ni qui els va matar ni per qu¨¨. Algunes coses seran molt dif¨ªcils d'esbrinar, i d'altres pot ser que sigui impossible d'arribar a saber-les¡±.

Som davant d¡¯una execuci¨®? ¡°Un su?cidi no ¨¦s¡±, ha respost amb sorna l¡¯arque¨°leg. ¡°Si no som davant d¡¯un fet de guerra som davant d¡¯una repres¨¤lia, potser alguna cosa relacionada amb els Fets de Maig¡±

No s'ha trobat cap identificaci¨®, ni carnet ni cartilla, en els cad¨¤vers. La de la fossa no ¨¦s una inhumaci¨® t¨ªpica, ja que es pot veure que es va for?ar que els cossos encaixessin en el forat i se'ls va tirar cal? a sobre, ¨°bviament amb l'objectiu de fer-los desapar¨¨ixer r¨¤pidament. Pujades ha recordat que a Barcelona durant la Guerra Civil ¡°va passar de tot¡± i ha tornat a esmentar els Fets de Maig, i les lluites internes entre el POUM i els comunistes ¨Cen canvi, significativament, l'especialista no s'ha referit en cap moment a l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona el 1939. Ha reflexionat que es podria tractar de membres d'un sindicat o d'un partit, v¨ªctimes d'una pugna pol¨ªtica o una revenga. Sobre si podrien ser v¨ªctimes de les txeques, les atroces presons pol¨ªtiques, una de les quals era la de l'avinguda de Vallvidriera, situada relativament a prop, com va assenyalar ahir aquest diari, Pujades ha rebutjat pronunciar-s'hi: ¡°No hi ha cap dada encara¡±.

No s'ha trobat la bala que va matar (o va rematar, podria ser un tret de gr¨¤cia) el subjecte que t¨¦ el tret al cap. ?s possible que entr¨¦s i sort¨ªs i que el projectil qued¨¦s en un altre lloc si als individus els van matar en un altre indret i els van traslladar. El segon individu ¨¦s el que est¨¤ m¨¦s cobert de cal? i el crani est¨¤ massa desfet per saber si va rebre tamb¨¦ ell una canonada de bala al cap. El que s¨ª que sembla clar ¨¦s que als dos homes els van enterrar en el que llavors era un paratge relativament a?llat i discret, en un vessant, al costat d'un torrent. Els sediments van cobrir la tomba i la van deixar a 2,5 metres de profunditat. El t¨¨cnic ha meditat que, a difer¨¨ncia dels pobles en qu¨¨ han aparegut fosses, ¨¦s dif¨ªcil en un lloc com Barcelona esclarir el sentit, si en tenia, del paratge en la mem¨°ria popular. Del fet que l'individu amb el tret al cap tingu¨¦s dents d'or, ha explicat que ¨¦s una pr¨°tesi i era habitual a l'¨¨poca.

Ha dit que no es pot saber si hi ha m¨¦s fosses; ¨¦s evident que en aquesta nom¨¦s hi havia els dos cossos que han aparegut. El fet que els enterressin i cobrissin de cal? sembla indicar un desig d'amagar-los, ja que el que ¨¦s habitual en casos d'execucions era llan?ar simplement els cad¨¤vers o lliurar-los a les fam¨ªlies. En tot cas, l'arque¨°leg ha tornat a subratllar que de moment no hi ha res clar i que potser l'episodi no t¨¦ res a veure amb el que aparenta.

Les restes s'han portat a la Universitat Aut¨°noma de Barcelona per estudiar-les a fons. ¡°Ser¨¤ un treball molt llarg¡±, ha advertit Pujades. ¡°Hi ha algunes dades objectives i la resta avui ¨¦s fer volar coloms¡±, fer conjectures. No obstant aix¨°, ha assenyalat que ¨¦s fonamental veure la situaci¨® hist¨°rica de la ciutat en l'¨¨poca i observar les batusses que hi havia entre els diferents col¡¤lectius republicans. ¡°Els nacionals eren fora, i dins hi havia problemes importants¡±, ha concl¨°s.