¡°No podem posar un l¨ªmit al nombre de turistes que acull la ciutat¡±

Vint-i-sis anys despr¨¦s, Joan Gaspart deixar¨¤ la presid¨¨ncia de Turisme de Barcelona. Gaspart (Barcelona, 1944) ha sobreviscut a cinc alcaldes i a dos presidents de la Cambra de Comer? de Barcelona, el soci de l'Ajuntament al consorci tur¨ªstic p¨²blic-privat. Gaspart ha condu?t aquest ens des de la seva fundaci¨® el 1993. Assegura que ja tenia previst deixar el c¨¤rrec, per¨° la seva sortida s'ha accelerat pel triomf de l'Assembla Nacional Catalana (ANC) a la Cambra. Gaspart at¨¦n EL PA?S a l'Avenida Palace, hotel que va fundar el seu avi, ple de records d'una gl¨°ria empresarial passada. L'hoteler llueix a la solapa un pin amb l'escut del Bar?a, un emblema que li va regalar la seva mare quan tenia 5 anys. ¡°He fet dues coses importants a la vida: anar a buscar el Mobile World Congress i, com a president del Bar?a, fitxar Leo Messi¡±, diu Gaspart.

Pregunta. Vost¨¨ ha dit que confia en els nous dirigents de la Cambra perqu¨¨ s¨®n empresaris i volen el millor per al sector privat. El seu nou president, Joan Canadell, demana boicots a companyies contr¨¤ries a la independ¨¨ncia, el trasllat de seus socials a l'estranger per no pagar impostos a Espanya, entre moltes altres idees. Aix¨° el tranquil¡¤litza?

"A Colau li semblava que el Mobile no s'havia de celebrar, i despr¨¦s li va donar suport"

Resposta. L'¨²nic que li puc dir ¨¦s que el que conv¨¦ a Barcelona des del punt de vista tur¨ªstic ¨¦s estabilitat, tranquil¡¤litat i pau. Jo respecto totes les opinions, pugui estar-hi d'acord o no. Com a empresari hoteler, per exemple, no he estat d'acord en aquesta legislatura amb alguns assumptes, com el PEUAT [Pla Especial Urban¨ªstic d'Allotjaments Tur¨ªstics], o no ho estar¨¦ si l'Ajuntament creu que cal augmentar la taxa tur¨ªstica, com no ho estaran tots els meus companys hotelers.

P. Fa quinze anys, la meitat de les pernoctacions a la ciutat eren visites de negocis, ara en s¨®n el 30%, i el turisme representa el 70%. Aquest desequilibri ¨¦s inevitable?

R. Prefereixo un problema de conviv¨¨ncia entre turistes i ve?ns, per intentar que se solucioni, que no pas un problema de que no venen els turistes i viure arru?nats. Per qu¨¨ tenim un problema? Barcelona ¨¦s plena durant el Mobile World Congress, i malgrat aix¨° no hi ha cap problema de conviv¨¨ncia. ?s a l'estiu quan hi ha problemes de conviv¨¨ncia. Els 14 milions de visitants de Barcelona visiten en general pocs punts: Les Rambles, el camp del Bar?a, el barri G¨°tic, el parc G¨¹ell, i punt. La conviv¨¨ncia ¨¦s inc¨°moda en alguns moments i en alguns llocs. El que no podem fer ¨¦s posar una barrera de l¨ªmit al nombre de turistes que acull la ciutat. No ho han aconseguit a Ven¨¨cia, on ¨¦s m¨¦s f¨¤cil fer-ho, perqu¨¨ cal arribar-hi en vaixell. A Barcelona, el sistema m¨¦s habitual d'arribada ¨¦s l'autocar; cal trobar una f¨®rmula de mobilitat perqu¨¨ la gent que arriba a Barcelona no vagi directament a veure nom¨¦s les quatre principals icones. Cal diversificar aquestes visites, sobretot a l'estiu. Tamb¨¦ cal intentar que les persones que ens visiten, siguin conscients que no s¨®n a Lloret, a Salou, a Cambrils, que s¨®n en una ciutat diferent de les vacances en aquestes ciutats costaneres, amb la seva vestimenta i les seves maneres de fer.

P. Lloret o Salou no busquen, com Barcelona, una millora en civisme?

R. S¨ª, i la busquen ciutats d'arreu del m¨®n, Amsterdam tamb¨¦.

P. Com aconseguiria vost¨¨ aquesta descongesti¨® del turisme?

"Hi ha moments en els que has de ser gener¨®s per aconseguir un objectiu"

R. Intentant que la gent desembarqui en algun lloc no lluny¨¤ de la ciutat, en espais on puguin aparcar els autocars, i d'all¨¤ crear una mena de pont aeri, un transport al centre de Barcelona, per¨° en comptes de deixar-los a tots en els mateixos punts i a la mateixa hora, distribuir-los per la ciutat.

P. I qu¨¨ faria amb els que arriben en creuers i desembarquen a Ciutat Vella?

R. Aquest ¨¦s un problema d'uns pocs mesos l'any. Hem de ser conscients que quan vens un producte, la Coca Cola, per exemple, ho fas per vendre el m¨¤xim nombre de cocacoles. Quan promociones Barcelona, intentes vendre la ciutat al m¨¤xim nombre de gent. ?s el que deia abans: ¨¦s millor tenir un problema de m¨¦s o de menys?

P. Aix¨° no xoca amb el que defensava el govern municipal, que buscava la desacceleraci¨® tur¨ªstica?

R. En aquests quatre anys, amb l'alcaldessa al capdavant, l'Ajuntament ha anat canviant d'opini¨®. Molt a l'inici del mandat recordo que a Colau li semblava que el Mobile World Congress no s'havia de celebrar, i despr¨¦s no nom¨¦s va estar-hi a favor sin¨® que li va donar suport. A l'inici pensaven que la F¨®rmula 1 no s'havia de celebrar a Barcelona, i han acabat estant-hi a favor. Barcelona continua necessitant milers de petits negocis i milers de llocs de treball que depenen del turisme.

P. Jordi William Carnes va dimitir coma director general de Turisme de Barcelona el 2018 arran d'una auditoria que apuntava a greus errors en la gesti¨® de despeses. Finalment l'Ajuntament li va exigir que retorn¨¦s 15.400 euros en despeses injustificades. S'ha estat injust amb Carnes?

R. A partir d'una interpretaci¨® d'unes despeses puntuals s'ha creat un foll¨®n que pot haver-li fet mal. Tot ha quedat en una xifra petita, despr¨¦s de quatre anys gestionant milers i milers d'euros. ?s la manera d'actuar en el m¨®n de la promoci¨®, que a vegades no ¨¦s la mateixa manera d'actuar que en el m¨®n p¨²blic, perqu¨¨ a vegades cal fer despeses sobre la marxa.

P. Un consorci p¨²blic-privat ha de permetre despeses com un m¨°bil de 1.820 euros per a un pol¨ªtic saudita o que, per a una entrevista amb el ministre de Salut dels Emirats ?rabs, es paguin 1.640 euros per una nit d'hotel a Dubai?

"El sector privat ha d'entendre que les coses han canviat"

R. Dep¨¨n de les circumst¨¤ncies i del que busquis. Tots els diners que no vaig gastar-me, perqu¨¨ no va fer falta per¨° que m'hauria gastat, per portar el Mobile World Congress, estarien justificats? Si jo hagu¨¦s regalat, no un m¨°bil sin¨® set m¨°bils, catorze m¨°bils, un rellotge, un cotxe, per portar el Mobile?

P. Per¨° vost¨¨ ha explicat que per aconseguir el Mobile, a la gala en qu¨¨ va con¨¨ixer el president de la fira, nom¨¦s va haver de regalar una samarreta del Bar?a. No ¨¦s contradictori?

R. No, all¨° va ser puntual i una casualitat. Els representants p¨²blics han d'entendre com funciona la promoci¨®; sempre ha funcionat aix¨ª: hi ha moments puntuals en qu¨¨ has de ser gener¨®s per aconseguir un objectiu, evitant per suposat realitzar pagaments. Per¨° si has de fer un regal, sigui un rellotge o un m¨°bil, si aix¨° serveix perqu¨¨ la feina aporti un benefici a Barcelona, doncs jo crec que no ¨¦s tan greu, i d'altres pensaran que ¨¦s molt greu. Tamb¨¦ penso que un despla?ament en avi¨® privat pot ser necessari, perqu¨¨ el que es guanya en temps i en efic¨¤cia, ¨¦s m¨¦s positiu que esperar? un vol regular.

P. En la selecci¨® dels dos darrers directors generals, Carnes i el seu successor, Joan Torrella, es va anunciar que seria un proc¨¦s transparent i de concurr¨¨ncia oberta. Per¨° ni van ser transparents ni coneixem la concurr¨¨ncia oberta. Hauria d'establir-se un sistema definit per a la selecci¨® de directius de Turisme de Barcelona?

R. En 26 anys de Turisme de Barcelona hi han hagut diversos sistemes de contractaci¨®, no est¨¤ establert enlloc com s'ha de fer. Si els que venen, creuen que aix¨° ¨¦s important, per contractar alts directius, doncs que estableixin un procediment de contractaci¨® per concurs a trav¨¦s d'una empresa externa. Per¨° a Pere Fontana el vaig contractar parlant directament amb l'alcalde [Pasqual Maragall]: em va dir que perfecte, li vaig comentar el sou que rebria, em va dir que era una barbaritat, vaig respondre que el director comercial de Barcelona ha d'estar molt ben pagat i al final em va dir que fes el que jo volgu¨¦s. El resultat ¨¦s que Fontana va ser un gran director general.

P. ?s possible fer aix¨° avui?

R. Amb Carnes, com que hi havia difer¨¨ncies, es va buscar una contractaci¨® externa.

P. Van contractar l'empresa Seeliger & Conde, presidida pel seu consogre, Luis Conde...

R. Com que el senyor Conde ¨¦s el meu consogre, vaig anar a veure l'alcalde [Xavier Trias] i l'hi vaig explicar: ¡°Alcalde, abans de contractar-la, vost¨¨ sap que aquesta empresa ¨¦s del meu consogre i no vull que ning¨² pensi que aix¨° pot influir¡±. I l'alcalde va respondre'm: ¡°Joan, no entrem en detalls de si aquest ¨¦s el teu cos¨ª o el teu parent. ?s la millor empresa o no?¡±. Vost¨¨ sap com fitxava jo jugadors del Bar?a fa quatre dies? Ara et reuneixes amb el fiscalista, amb l'administrador de finques del jugador, amb tal i qual; i per part del Bar?a, amb el de finances, amb l'assessor de divises, etc¨¨tera. Qu¨¨ era millor? Aix¨° d'ara o aquell sistema m¨¦s personal, amb la mare, el pare i la tia que feien de representants del jugador? A mi em va anar molt b¨¦: vaig fitxar Maradona, Lineker, Romario i Messi.

P. Estem parlant del mateix? Un consorci p¨²blic-privat i un club esportiu?

R. Estem parlant de la conviv¨¨ncia entre el m¨®n privat i el m¨®n p¨²blic, que ¨¦s imprescindible per a aquesta ciutat. El dia que es carreguin la conviv¨¨ncia entre all¨° p¨²blic i all¨° privat, aquesta ciutat ho patir¨¤ molt. El sector privat ha d'entendre que les coses han canviat, que aix¨° ja no ¨¦s pim, pam, pum, que ara hi ha norm¨¦s m¨¦s estrictes; i la part p¨²blica ha d'entendre que en moments i circumst¨¤ncies puntuals en el camp de la promoci¨® cal fer coses que en el camp p¨²blic no es farien igual.