Fac¨¨cies de Bracciolini

Despr¨¦s que les literatures grega i llatina oferissin una bona quantitat de literatura marrana ¡ªm¨¦s els romans que els grecs, val a dir¡ª, els segles medievals van viure un cert declivi d¡¯aquestes mostres d¡¯expressi¨® escrita, almenys pel que fa a la producci¨® dels homes de lletres qualificats: els Pares de l¡¯Esgl¨¦sia i els seus successors, els fil¨°sofs escol¨¤stics, no s¨®n coneguts precisament per cap tend¨¨ncia a porquejar. Literatura bruta popular, aix¨° s¨ª, n¡¯hi va haver llavors i sempre n¡¯hi ha hagut, i segurament n¡¯hi haur¨¤ sempre llevat que l¡¯actual, f¨¤cil acc¨¦s a les brut¨ªcies i la pornografia a trav¨¦s de les xarxes, no signifiqui l¡¯abandonament progressiu de fac¨¨cies, acudits i plagasitats verbals creades pel geni popular, com va ser el cas de la poesia dels goliards i els rodamons, per exemple els carmina burana.

Per¨° alguna cosa va passar cap al segle XII, que ¨¦s considerat un segle de protorenaixement, perqu¨¨ els trobadors, per exemple, poguessin ser tan delicats com saburrosos en sirventesos i can?ons. Poc despr¨¦s, Dante no va tenir cap problema a parlar de pets i caques a la seva Com¨¨dia. Petrarca, en canvi, no hi va tenir tirada. Encara una mica despr¨¦s, quan l¡¯humanisme ja estava plenament assentat en el camp de les lletres, i els autors, clergues i tot, van assolir una envejable independ¨¨ncia respecte al dec¨°rum de la religi¨® cristiana, qui m¨¦s qui menys va alternar la literatura s¨¤via o erudita amb manifestacions platxerioses i porcades de qualitat. Als segles XIV i XV, Boccaccio no s¡¯est¨¤ de res quant a les lubricitats; Jaume Roig, al seu Spill o Llibre de les dones en diu unes quantes que avui serien motiu d¡¯anatema per part de les ultres; Villon i Rabelais en diuen a l¡¯altura d¡¯un campanar seglar, i, en suma, qui m¨¦s qui menys, per molt lletrat, docte i humanista que fos, es compla?a a equilibrar les obres serioses amb obretes llicencioses, com un respir en la tasca di¨¤ria de la producci¨® sublim.

En aquest panorama, un dels llibres m¨¦s interessants ¨¦s el de Gianfrancesco Poggio Bracciolini, erudit florent¨ª (1380-1459), que, a m¨¦s de donar-nos profitoses traduccions de Cicer¨®, Estaci, Quintili¨¤ o Lucreci; a m¨¦s de ser autor d¡¯una s¨¨rie de di¨¤legs sobre l¡¯avar¨ªcia, la noblesa o la infelicitat dels pr¨ªnceps; a m¨¦s de ser secretari de fins a vuit papes de Roma (de Bonifaci IX a Nicolau V), i a m¨¦s de trobar per tot Europa una llarga s¨¨rie de manuscrits grecs i llatins, va escriure i fer publicar una antologia de fac¨¨cies que va ser un dels llibres m¨¦s llegits de l¡¯¨¨poca, el Facetiarum Liber, del qual Francesc de Borja Moll va fer una espl¨¨ndida edici¨®, avui introbable (Palma de Mallorca, Moll, 1978). No ¨¦s que Poggio s¡¯hi invent¨¦s moltes coses, perqu¨¨ el llibre ¨¦s m¨¦s aviat un recull d¡¯an¨¨cdotes, petites hist¨°ries d¡¯un to pujat, recollides probablement entre la poblaci¨® de les ciutats on va viure, i fins i tot entre els murs del Vatic¨¤, lloc etern, com ¨¦s sabut, alhora de santedat i de lux¨²ria.

Dit aix¨°, i per animar un o altre editor a fer una nova edici¨® de les fac¨¨cies de Poggio, en transcriurem unes en la traducci¨® mallorquina de Moll, a tall d¡¯exemple: ¡°Un dels nostres pagesos, no gaire deixondit i molt ignorant en coses de fer amb dones, es cas¨¤; i un vespre, girant-li ella l¡¯esquena, pos¨¤ les anques damunt d¡¯ell: l¡¯arma s¡¯adre?¨¤, i sense fer-ne comptes, la fic¨¤ all¨¤ on pertocava. Admirat d¡¯aix¨°, deman¨¤ a la dona si tenia dos conys; ella li digu¨¦ que s¨ª, i aleshores ell exclam¨¤: ¡®Caram! Jo en tinc ben prou amb un! L¡¯altre no l¡¯he de mester!¡±. La dona, que era polissoneta i estimada del rector de la parr¨°quia, digu¨¦: ¡®Saps qu¨¨? Del forat que sobra podem fer almoina; donem-lo a l¡¯esgl¨¦sia i al nostre capell¨¤; a ell li agradar¨¤ molt i a tu et ser¨¤ igual, ja que en tens prou amb un¡¯¡±. I la hist¨°ria continua de la manera que el lector pot suposar.

Una altra: ¡°Un florent¨ª tenia a casa seva un jove per ensenyar de lletra els seus fills. Aquest els prengu¨¦ tanta confian?a, que va boixar primer la criada, despr¨¦s la dida, m¨¦s avant ho va fer a la senyora, i finalment als seus mateixos deixebles. Quan se¡¯n tem¨¦ el pare, que era home molt trempat, va cridar secretament el jove i li digu¨¦: ¡®Ja que has fotut tots els de casa meva, i bon profit et faci, vull que no hi hagi excepcions: ara m¡¯has de fotre a mi¡¯¡±.

I l¡¯¨²ltima: ¡°Una dona jove florentina, un poc bleda, patia grans dolors de part. Ja feia molta estona que sofria; i la comare, candela en m¨¤, li mirava la vagina per veure si comen?ava a sortir l¡¯infant. I la jove li digu¨¦ que convenia que mir¨¤s tamb¨¦ per darrere, perqu¨¨ el seu marit tamb¨¦ li ho havia fet alguna vegada per aquella banda¡±.

No totes les fac¨¨cies de Poggio tenen aquest aire. Per¨° el que admira ¨¦s que un humanista tan culte i tan lletrat no fes escarafalls a l¡¯hora de recopilar i publicar aquesta s¨¨rie de llic¨¨ncies. Una cosa aix¨ª encara es va veure als segles XVII i XVIII, en qu¨¨ llibertins i enciclopedistes van compensar les hores serioses amb obretes de rosada carnalitat. Despr¨¦s, i fins als nostres dies, va ser considerat de molt mal gust que els homes de lletres escriguessin coses contra el dec¨°rum del com¨². Ara, a causa de les modes pol¨ªticament correctes i del proc¨¦s catal¨¤, coses que han matat tot sentit de l¡¯humor, agafa plena vig¨¨ncia l¡¯antic refrany: ¡°Badall no ment: o fam o son o avorriment¡±.