L¡¯edat de la imman¨¨ncia

Quan Mireia Calafell va irrompre en el panorama de la poesia catalana, l¡¯any 2006, amb el fidedigne premi Amadeu Oller, va obrir un cicle est¨¨tic que s¡¯ha acabat designant amb el t¨ªtol del llibre guanyador: Po¨¨tiques del cos.

La denominaci¨® feu tant de furor que en els ¨²ltims anys s¡¯ha utilitzat per intitular des d¡¯un recital de Maria Ant¨°nia Massanet i C¨¨lia Nolla fins a una de les vetllades del Festival Qlit, amb Jaume Creus, Encarna Sant Celoni, Guillem Gavald¨¤ i Maria Sevilla; ha servit per acotar una mica el fons estil¨ªstic que podria relligar els guanyadors del premi Francesc Garriga (el ja citat Gavald¨¤, Maria Isern i Pol Guasch), ¨¦s el terme que gasta Llu?sa Juli¨¤ per definir el to de Carla Fajardo al seu primer llibre, Forats, ¨¦s l¡¯expressi¨® que serveix a Sebasti¨¤ Portell per acomodar la poesia de Carles Rebassa enmig del caos imperant, o fins i tot val per encabir-hi l¡¯alegria fisiol¨°gica d¡¯Anna Gual.

Po¨¨tiques del cos ja ¨¦s considerat directament com un moviment mainstream [SIC]en el comentari que ha fet el jurat del premi Joan Duch sobre l¡¯obra guanyadora d¡¯enguany, Nusos d¡¯incendi, d¡¯Irene Anglada, del qual, diuen, es desmarca.

Quines caracter¨ªstiques aplegarien, aquestes po¨¨tiques del cos? Hom diria que es tracta d¡¯obres on es crea la consci¨¨ncia po¨¨tica a partir d¡¯experi¨¨ncies emp¨ªriques, quasi directament som¨¤tiques, i de la constataci¨® que qualsevol relaci¨® amb el m¨®n parteix d¡¯una percepci¨® i un coneixement filtrats per l¡¯indefugible lligam f¨ªsic de la corporalitat: el batec incansable de la cosa org¨¤nica.

Les po¨¨tiques del cos s¨®n naturalistes, sensualistes, tracen la confusi¨® amb qu¨¨ se superposen viv¨¨ncies, idees i sentiments. No ¨¦s una poesia abstracta i formalista, sin¨® que viu de la percepci¨® concreta, de la fugacitat, d¡¯all¨° accidental, ef¨ªmer. No busca l¡¯ess¨¨ncia, sin¨® la subst¨¤ncia. Diu la singularitat. Diu l¡¯ambig¨¹itat. No pret¨¦n revelacions m¨¦s enll¨¤ de la riquesa de la carnadura.

Aix¨° no significa (ni de conya!) que no cerqui cap transcend¨¨ncia i romangui en la mera constataci¨® del plaer i el dolor en els sentits, per¨° t¨¦ una visi¨® mundana que, si de cas, pot projectar, des de l¡¯onirisme o l¡¯absurd, una filosofia de la imman¨¨ncia, que mama el m¨¦s enll¨¤ en els atributs proteics de la realitat.

El mecanisme simbolitzador dels recursos cl¨¤ssics ja no ¨¦s indiscutible i n¡¯han anat sortint aquests versos desconfiats on els poetes ja no conjuren, no ritualitzen, i abandonen les lit¨²rgies.

No hi haur¨¤ una religiositat cristiana, sin¨® una religi¨® natural, pr¨¨via a la revelaci¨®: la sacralitat de la vida org¨¤nica, un misteri multiforme i numin¨®s. ?s, curiosament, un retorn al mite i al ritus arcaics des de la m¨¦s rabiosa actualitat.