Pacte de govern

L'escena pol¨ªtica s'ha convertit en la representaci¨® d'interessos diversos i canviants. La ciutadania reparteix el seu vot entre m¨¦s opcions pol¨ªtiques, d'acord amb la complexitat creixent de la nostra societat (llegiu Innerarity), les bretxes s¨®n variades i, per tant, els interessos en joc no es mouen ja en un ¨²nic pla.

Els partits han d'assumir ara les seves responsabilitats. S¨®n els electes, i no la ciutadania, la que ha fet el pas al davant per assumir la tasca, de vegades ingrata per¨° sempre necess¨¤ria, de representar-nos. A trav¨¦s de la seva elecci¨®, aquestes persones han estat investides de la nostra confian?a i ¨¦s a elles, no a nosaltres, a qui correspon decidir amb qui pactar i a qui deixar fora del govern, la qual cosa no significa, d'altra banda, expulsar de les institucions representatives les forces que han arribat despr¨¦s de ser triades per una part del poble sobir¨¤.

Decidir amb qui es pacta i amb qui no es pacta va m¨¦s enll¨¤ de la mera t¨¤ctica. Pactar significa establir una s¨¨rie de principis d'actuaci¨® lleial amb unes opcions pol¨ªtiques i no amb unes altres. Determina l'estrat¨¨gia pol¨ªtica que es vol seguir a mig i llarg termini, les prioritats de govern i de pol¨ªtica social. Tota decisi¨® comporta conseq¨¹¨¨ncies, no hi ha decisi¨® pol¨ªticament neutra. Per¨° aix¨° ¨¦s, precisament, governar. Pactar amb uns o amb unes altres implica triar entre unes opcions davant d'unes altres. D'aqu¨ª els anomenats cordons sanitaris. Determinats grups han estat triats per una part de la ciutadania a trav¨¦s de les eines democr¨¤tiques i, per tant, han de ser respectats. Ara b¨¦, ¨¦s en mans de les direccions pol¨ªtiques decidir si, a m¨¦s a m¨¦s, entren a formar part del nucli decisori dels diferents executius o si, per contra, els mantenen en uns nivells d'impacte pol¨ªtic quotidi¨¤ menys immediat.

El que s'ha dit fins ara ¨¦s aplicable tant per superar la investidura del Sr. S¨¢nchez com per conformar altres governs. No oblidem que, a escala estatal, els antisistema es troben Vox. ?s aquest partit el que no accepta els valors b¨¤sics sobre els quals es construeix l'estat constitucional espanyol i, en general, l'edifici de l'estat de dret europeu.

Per descomptat, tamb¨¦ ¨¦s aplicable a la batalla pol¨ªtica oberta a Barcelona. Ada Colau, malgrat el que s'ha dit el 26 de maig, ha fet un pas al davant i ha decidit, amb el suport de les bases, presentar-se a la reelecci¨® com a alcaldessa de Barcelona. La q¨¹esti¨® en aquest cas radica en com es presenta a aquesta investidura.

A Catalunya, i m¨¦s espec¨ªficament a Barcelona, els pactes desitjables fa tan sols uns mesos entre socialistes, comuns i Esquerra s'han convertit avui en missi¨® impossible. En concret, l'¨²ltima demostraci¨® del com m¨¦s malament millor va ser el bloqueig in¨¨dit d¡¯ERC a la candidatura de Miquel Iceta com a senador. En un pla m¨¦s ampli, ERC i el Sr. Maragall, acompanyat de la Sra. Alemany, segueixen en la l¨°gica unilateralista del processisme, en la l¨°gica d'assenyalar l'adversari pol¨ªtic com a carceller, repressor, mal catal¨¤. Tot aix¨° sota la capa del nou relat ¨¤ulic que existeix una ¡°operaci¨® d¡¯Estat" per evitar un alcalde independentista a Barcelona. Haurien de plantejar-se que, m¨¦s aviat, es tracta de fer efectiva la majoria no independentista que les urnes han mostrat a Barcelona. El desig popular que la ciutat comtal no caigui tamb¨¦ en el parany processista, que tan b¨¦ va descriure Coscubiela.

La veritat ¨¦s que si Ada Colau vol ser de nou alcaldessa de Barcelona ha d'assumir, al seu torn, els riscos de prendre decisions. Ha de decidir de qui vol acompanyar-se. I ¨¦s una decisi¨® que li toca prendre a ella, que ¨¦s la que es va presentar i a qui una part de la ciutadania va concedir la seva confian?a, i no a les xarxes socials ni a llistes d'inscrits virtuals que no es representen m¨¦s que a ells mateixos. El moment de votar, el moment de la ciutadania de decidir a qui volia en les institucions ja ha passat. Ara ¨¦s als nostres representants a qui correspon prendre decisions. Si no ho fan b¨¦, seran fiscalitzats durant el seu mandat i en les properes eleccions. Per¨° el mandat representatiu ¨¦s a les seves mans.

La ciutadania necessita saber de qui i com ser¨¤ el lideratge de la seva ciutat. Els salts sense xarxa no s¨®n un instrument v¨¤lid per governar. Cal teixir aliances i sumar esfor?os per dotar d'estabilitat la governan?a de les institucions. Nom¨¦s aix¨ª es mant¨¦ la confian?a pol¨ªtica i ciutadana.