Alessandro Baricco: ¡°Les novetats fan mandra i por, ¨¦s comprensible¡±

Alessandro Baricco (Tor¨ª, 1958), el novel¡¤lista de Seda, torna a la seva faceta d'assagista i pensador amb The Game (Anagrama), un llibre profund tot i que narrat amb un cert col¡¤leguisme una mica desconcertant, que vol aportar un mapa per entendre el nou m¨®n digital i com ens hi podem moure. Plantejat com una mena de continuaci¨® d'Els b¨¤rbars (2008), un assaig d'¨¨xit en qu¨¨ reflexionava sobre la mutaci¨® de la nostra societat per l'impacte de les noves tecnologies, The Game ¨¦s un vadem¨¨cum, una obra de refer¨¨ncia amb els conceptes fonamentals i alhora un intent d'explicar els or¨ªgens de la nova civilitzaci¨® digital, el seu desenvolupament i com hi encaixen els ¨¦ssers humans.

Analitzant el m¨®n dels ordinadors personals, la PlayStation, els tel¨¨fons intel¡¤ligents, Skype, Google, Amazon, WhatsApp, Twitter o Instagram, i tamb¨¦ Airbnb, Uber, TripAd?visor, Pinterest o YouPorn, Baricco assenyala que totes aquestes noves eines que han anat arribant ¡ªen detalla els or¨ªgens¡ª han canviat la nostra relaci¨® amb la realitat i la manera com la concebem. L'entrevista ¨¦s a Barcelona, en una s¨°bria i freda habitaci¨® de la Pedrera que sembla una sala d'interrogatoris. No obstant aix¨°, l'escriptor, que t¨¦ l'aire d'un cantant de moda i vesteix amb una desimboltura exemplar, omple i escalfa gradualment el lloc amb la seva personalitat amb empenta i el seu discurs brillant i apassionat.

Pregunta. Vost¨¨ t¨¦ el mapa per moure'ns en aquest turbulent i conf¨²s m¨®n digital que tanta neof¨°bia i misoneisme [aversi¨® a les novetats] causa.

Resposta.?Em servia a mi per orientar-me, era un somni tra?ar aquest mapa i hi he treballat dos anys, amb l'ajuda de cart¨°grafs.

P.?Mostra cap on anem.

R.?Primer, d'on venim. Qu¨¨ hem fet en els darrers 40 anys i per qu¨¨ ho hem fet. El meu mapa no diu tant on anem, tot i que hi ha indicis, s'hi adverteixen perills i s'hi apunten coses com que arribaran les intel¡¤lig¨¨ncies artificials. ?s el mapa per saber el viatge que hem fet fins arribar aqu¨ª i ens ensenya qui som avui.

P.?I qui som?

R.??ssers humans d'una civilitzaci¨® nova. S'est¨¤ tancant l'arc d'una civilitzaci¨® iniciada amb Descartes al segle XVII i que va acabar amb el naixement del Mac d'Apple el 1983 i la caiguda del Mur el 1989. Som els primers d'una nova hist¨°ria, que almenys durar¨¤ 200 anys. Ser els primers ¨¦s el que provoca aquestes reaccions d'incertesa, aprensi¨® i por.

P.?Qu¨¨ ens defineix?

R.?Tantes coses¡­ Mai hem comunicat tant. I ning¨² ha deixat tants tra?os, rastres. Cap societat ha conegut tanta llibertat. Ni tants humans han pogut expressar tants sentiments, la idea pr¨°pia de bellesa, els gustos personals.

P.?Per¨° hi ha coses molt negatives. Miri el cas actual de la dona que s'ha su?cidat despr¨¦s de difondre's per les xarxes un v¨ªdeo sexual seu.

Es tanca l'arc d'una civilitzaci¨® iniciada amb Descartes al segle XVII i que va acabar amb el naixement del Mac el 1983

R.??s molt valent triar aquesta quantitat de comunicaci¨® i llibertat. Tamb¨¦ ¨¦s molt arriscat, i per aix¨° no s'havia donat mai. Per¨° aquesta nova civilitzaci¨® ha decidit arriscar-se, i aix¨° vol dir pagar cada dia un preu i el cas que esmenta n'¨¦s un exemple. Intentem reduir els riscos al m¨ªnim, hem creat lleis, eduquem les persones, per¨° sempre hi haur¨¤ riscos.

P.?Sembla que aquest concepte seu, el Game [joc, en angl¨¨s] ha tingut ¨¨xit. Qu¨¨ ¨¦s?

R.??s un nom que he encunyat per a la civilitzaci¨® en qu¨¨ ens trobem, que tamb¨¦ neix gr¨¤cies a un contacte amb les m¨¤quines que descobrim en inventar el videojoc. Aquest es va convertir en un esquema formal que apliquem a moltes creacions.

P.?Els que vam n¨¦ixer abans d'internet (a. I.), podem incorporar-nos al Game? O haurem de quedar-nos a la riba del Jord¨¤ com Mois¨¨s, sense entrar a la Terra Promesa?

R.?Alguna cosa d'aix¨° ¨¦s veritat per a una part de nosaltres, per¨° Steve Jobs era m¨¦s vell que jo i Page i Brin, els creadors de Google, no tenien un m¨°bil a?la butxaca. Jobs no estava a les xarxes perqu¨¨ no existien. Per¨° tots ells no nom¨¦s han viscut al?Game, sin¨® que l'han inventat. No hi ha coartades per mantenir-se al marge. ?s una q¨¹esti¨® de ganes.

P.?Segons vost¨¨, que ve de les lletres i l'humanisme, pot perviure la cultura cl¨¤ssica al?Game?

R.?I tant que s¨ª. No hi ha hagut una civilitzaci¨® que conservi tant com el Game. Hem obert tots els arxius. Tot est¨¤ disponible.

P.???s m¨¦s f¨¤cil ser poruc davant del nou m¨®n?

R.?S¨ª, perqu¨¨ ¨¦s una cosa diferent, i aix¨° imposa. Les novetats fan mandra i por. ?s comprensible.

P.??Mandra?

R.?S¨ª, hi ha malestar perqu¨¨ el Game ha desenvolupat un nombre de possibilitats monstru¨®s, i tot plegat ens supera. Hi ha molta gent espantada.

P.??La nova civilitzaci¨® t¨¦ una nova moral?

R.?Les conviccions morals s¨®n m¨¦s lentes de canviar. Aquest ¨¦s un canvi gaireb¨¦ d'escala geol¨°gica.

P.??En un moment com l'actual, que ¨¦s crucial, en qu¨¨ cal anar m¨¦s enll¨¤ amb valentia, sempre ens quedar¨¤ Alexandre?

R.?Jo?

P.???Em referia a Alexandre Magne, que vost¨¨ venera.

R.?Ah, l'Alexandre! Tinc un somni que ¨¦s, abans de morir, anar al lloc on ell es va aturar, on va decidir parar la seva conquesta del m¨®n i tornar. Aquest lloc ¨¦s misteri¨®s, no sabem on ¨¦s.

P.???Hi ha relaci¨® entre Alexandre Magne i el Game?

R.?Ell tenia una intu?ci¨® global molt del Game: el m¨®n sense confins, sense fronteres. No hi havia una barrera entre el seu m¨®n i la resta, entre grecs i b¨¤rbars. Despr¨¦s l'imperi Rom¨¤ va ser m¨¦s miop.

P.?Comencem amb la revoluci¨® digital i acabem amb Alexandre.

R.?[Riures] S¨ª, veus com no perdem els cl¨¤ssics?