Xarli Diego: ¡°El talent ha fugit de la r¨¤dio cap a mons com els videojocs¡±

A la Catalunya dels primers vuitanta, la r¨¤dio encara era el mitj¨¤ de comunicaci¨® per excel¡¤l¨¨ncia i a la franja juvenil un programa marcava tend¨¨ncia: Caspe Street, des de R¨¤dio Barcelona. El seu responsable, Xarli Diego, ja fa d¨¨cades que est¨¤ allunyat del micr¨°fon, quan alternava la televisi¨® com a guionista (Ah¨ª te quiero ver) o presentador (El joc del segle) amb el seu c¨¤rrec com a assessor de comunicaci¨® de les conselleries de Governaci¨® i Just¨ªcia de la Generalitat o la direcci¨® de premsa d¡¯El Tricicle. Ara Diego (Terrassa, 1956) ha decidit recordar els temps de Caspe Street al llibre Gr¨¤cies per la m¨²sica (Pag¨¨s Editors).

Pregunta. Al seu llibre retrata una ¨¨poca de gran ebullici¨® a la r¨¤dio musical barcelonina...

Resposta. Va ser una ¨¨poca fant¨¤stica. La gran il¡¤lusi¨® que ten¨ªem per fer r¨¤dio, per fer un programa de m¨²sica i el que destil¡¤lava tot all¨° fa maco de recordar anys despr¨¦s. Jo no estic instal¡¤lat en el passat, visc en el present i miro al futur, per¨° aix¨° no treu que va ser una ¨¨poca fant¨¤stica. A la gent li agrada recordar etapes de la seva vida, i la de la joventut ¨¦s una etapa meravellosa: els meus oients anaven dels 12 anys al final de l¡¯adolesc¨¨ncia... Volia posar-ho en paper. El llibre soc jo.

P. Com va n¨¦ixer Caspe Street?

R. Havia fet r¨¤dio a Vic i a Manresa i vaig veure un petit anunci en un diari que preguntava: ¡°?Eres de raza radiof¨®nica?¡±. Vaig anar a fer una prova a R¨¤dio Barcelona i m¡¯hi vaig quedar. Caspe Street va durar de 1979 a 1985, una ¨¨poca en qu¨¨ nom¨¦s hi havia dos canals de televisi¨® en blanc i negre i quatre o cinc emissores de r¨¤dio a Barcelona... No hi havia res de res, i f¨¨iem un programa de m¨²sica per als joves que llavors ja passaven de la tele. Jo li posava moltes ganes i il¡¤lusi¨® i intentava ser original. Ven¨ªem de programes m¨¦s cr¨ªtics, com els de Constantino Romero o ?ngel Casas. El meu era m¨¦s un espectacle, un xou al voltant de les novetats discogr¨¤fiques, dedicat a la gent jove que no escoltava els magazins del mat¨ª perqu¨¨ era a classe, per¨° que, encara que no hi hagu¨¦s estat, tampoc els haurien escoltat perqu¨¨ no els motivaven... Em sentia com un moss¨¨n en el seu p¨²lpit perqu¨¨ tota la feligresia t¡¯escoltava. Ara seria impensable.

P. Per qu¨¨?

R. Jo vaig ser l¡¯¨²ltim mohic¨¤. Als darrers temps de Caspe Street ja coexist¨ªem amb les radiof¨®rmules musicals. En aquell moment, jo era l¡¯¨²nic que posava els discos que volia: a la resta de discj¨°queis de la casa ja els deien quina m¨²sica havien de posar, tot venia donat.

¡°Caldria ser m¨¦s honestos avui i recon¨¨ixer: ¡®Jo poso aquest disc, s¨ª, per¨°, a m¨¦s, en tinc el 10% dels drets d¡¯autor...¡±

P. Qu¨¨ creu que va provocar aquest canvi en la r¨¤dio musical?

R. Tot va ser fruit que ens agrada copiar als nord-americans i, a vegades, copiem malament o copiem el que no haur¨ªem de copiar. La radiof¨®rmula va ser una c¨°pia del que hi havia all¨¤. I a aix¨° es va afegir que aqu¨ª vam passar d¡¯una r¨¤dio de to i maneres de fer paternalistes ¡ªno parlo nom¨¦s de R¨¤dio Barcelona, sin¨® en general¡ª a una r¨¤dio en la qual ja manen els gerents, que nom¨¦s miren els comptes de resultats. Entenc que els artistes no poden manar perqu¨¨ farien una r¨¤dio que perdria pasta per un tub, els artistes han d¡¯estar controlats, per¨° aqu¨ª es va passar d¡¯una punta a l¡¯altra: d¡¯una r¨¤dio creativa, rom¨¤ntica, passional, on no es pensava tant en les despeses i f¨¨iem el que cr¨¨iem que hav¨ªem de fer, a una r¨¤dio convertida en una empresa que nom¨¦s pensa en els comptes de resultats. ¡°Molt hi-hi, ha-ha, per¨° aqu¨ª no guanyem diners¡±, van dir, i van comen?ar a manar les radiof¨®rmules, la publicitat, els drets editorials, fins i tot el management... Nom¨¦s es busca un producte comercial sense importar el criteri art¨ªstic i creatiu.

P. Aquest canvi dels interessos de les r¨¤dios, que ara es queden amb part dels drets d¡¯autor o dels concerts, no s¡¯ha explicat als oients.

R. No s¡¯ha explicat, i caldria ser honestos i dir: ¡°Jo poso aquest disc, per¨°, a m¨¦s, en tinc el 10% dels drets d¡¯autor...¡±. S¡¯hauria d¡¯explicar: la transpar¨¨ncia ¨¦s molt important i no passa res si ho expliques.

P. La r¨¤dio musical camina cap a l¡¯especialitzaci¨®? Podria existir avui un programa com Caspe Street, on es programava sense soluci¨® de continu?tat El Fary o Rocio D¨²rcal i Dire Straits o The Police?

R. Dif¨ªcilment, per¨° no es pot traslladar una ¨¨poca a l¡¯altra, les coordenades s¨®n totalment diferents. Ara no podria existir un Xarli Diego que fes el que jo feia. El meu producte era de consum generalitzat, i em sentia c¨°mode amb aix¨°. Posava El Fary i no passava res. No hi havia l¡¯especialitzaci¨® que ha portat la radiof¨®rmula, amb emissores que nom¨¦s programen m¨²sica dels vuitanta, rock o can?ons en castell¨¤. ?rem quatre emissores i jo no podia filar tan prim i deixar fora molta gent. Feia r¨¤dio per a tots els joves amb un ventall el m¨¦s ampli possible, i ¨¦s curi¨®s com ho respectaven els oients. A alg¨² a qui li agradava The Police no li interessava escoltar Los Pecos, ¨¦s clar, per¨° al cap de pocs minuts ja sonaven els seus o Supertramp, i ho respectaven. La cultura, en aquells moments, era tremendament heterodoxa: ho ficaves tot en el mateix t¨²rmix i et quedaves amb el que t¡¯agradava. Escoltaves un programa si t¡¯agradava el fil conductor, si et queia b¨¦ el tio que estava davant del micro. Caspe Street era un producte l¨ªder en unes circumst¨¤ncies especials. Si est¨¤s en una illa i no hi ha m¨¦s que cocos, acabes menjant cocos. Per¨° si est¨¤s en un supermercat que tens de tot... Ara la dispersi¨® ¨¦s tan gran que dif¨ªcilment un programa de r¨¤dio podria connectar amb tothom.

P. Les noves tecnologies, com ara el podcast, poden eliminar la r¨¤dio?

R. La r¨¤dio continua viva, s¡¯adapta als nous formats, per¨° fa anys que no innova. No crec que qualsevol temps passat fos millor, per¨° la veritat ¨¦s que no innovem. Avui la r¨¤dio ¨¦s, sobretot, informativa, amb una mica d¡¯humor, per¨° no s¡¯han creat estrelles: I?aki Gabilondo era una estrella, Joan Castell¨® Rovira o Joaquim Maria Puyal ho eren, la mateixa Encarna S¨¢nchez era una estrella. Per¨°, qui ha vingut despr¨¦s? El talent ha fugit del m¨®n de la r¨¤dio cap a altres mons m¨¦s productius com els videojocs. Han canviat els valors. Nosaltres ¨¦rem molt sacrificats: jo feia r¨¤dio a qualsevol hora, els dissabtes, els diumenges... Ara el personal no vol aquests horaris i la r¨¤dio ¨¦s un mitj¨¤ molt sacrificat, molt vocacional.

P. Quina ¨¦s, doncs, la ra¨® que la r¨¤dio no s¡¯hagi renovat prou?

R. Tornem al compte de resultats dels gerents pendents dels n¨²meros de l¡¯audi¨¨ncia. Abans, si una emissora volia fer un programa no era necessari que tingu¨¦s una audi¨¨ncia extraordin¨¤ria, no estaven pendents dels estudis d¡¯audi¨¨ncia de l¡¯EGM. Ara nom¨¦s mana aix¨°. El romanticisme s¡¯ha aparcat.

P. La r¨¤dio des d¡¯internet ha canviat o pot canviar les coses?

R. No crec que la gent li faci gaire cas, la veritat. La democratitzaci¨® d¡¯internet ¨¦s molt interessant des del punt de vista sociol¨°gic... S¨ª, ara qualsevol pot ser locutor de r¨¤dio, per¨° fan falta uns m¨ªnims! Que qualsevol pugui fer una cosa no vol dir que la faci b¨¦. Tanta gent fent tantes coses no vol dir que el nivell hagi millorat. Va succeir el mateix amb l¡¯arribada de les televisions privades: no va elevar el nivell de la televisi¨®, el va empitjorar. Com que estan pendents que els vegi molta gent, abaixen el nivell a uns l¨ªmits incre?bles. No vull ser negatiu, per¨° veig bloguers que tenen milers de seguidors i el 1980 nom¨¦s n¡¯haurien tingut un, de seguidor: el seu pare. No tot val. Hem arribat a un punt en qu¨¨ no veig credibilitat ni fiabilitat. Tenim molts emissors, per¨° s¨®n descontrolats i, a m¨¦s, qu¨¨ expliquen? I com ho expliquen? I quina preparaci¨® tenen? I quina vocaci¨® tenen? No vull dir que sigui desitjable que hi hagi pocs mitjans de difusi¨®, perqu¨¨ llavors tenen massa poder, per¨°, una vegada m¨¦s, passem d¡¯una punta a l¡¯altra. No podem revertir-ho i fer-ho m¨¦s selectiu? Estem en mans de les noves tecnologies i no sabem cap a on ens porten, aquesta ¨¦s la veritat...

P. No ¨¦s habitual passar d¡¯aquest ambient musical juvenil a treballar per a la conselleria de Just¨ªcia o Governaci¨®, com va fer.

R. Al principi, xocava que un tio que havia entrevistat Los Pecos i Los Chunguitos es fiqu¨¦s en el m¨®n de les presons, de l¡¯atenci¨® a la inf¨¤ncia o, fins i tot, dels mossos d¡¯esquadra. Jo no en sabia de pol¨ªtica, per¨° li has de posar sentit com¨², ganes i il¡¤lusi¨®, com a la r¨¤dio. Jo era un tipus de micr¨°fon, del show business i, de sobte, era a la una de la matinada a la pres¨® de Can Brians durant un mot¨ª parlant amb els periodistes. Alg¨² em va dir una vegada que en aquesta vida el m¨¦s important ¨¦s saber adaptar-se... i tenia ra¨®.

P. Al llibre no parla d¡¯aquesta etapa.

R. Li devia als meus oients i a mi mateix un llibre de m¨²sica. La meva experi¨¨ncia en la m¨²sica pot interessar a molta gent que va viure aquella ¨¨poca; la pol¨ªtica, en el fons, no interessa tant.