Lamentar-se no ¨¦s pensar

Les antologies solen indicar la salut del pensament en cada ¨¨poca. Fa unes d¨¨cades, lleg¨ªem amb avidesa les de Hal Foster, Andreas Huyssen o Frederick Jameson, que discernien sobre la postmodernitat, la caiguda del comunisme o l¡¯adveniment de l¡¯era global. O les de Gianni Vattimo i Pierre Aldo Rovatti, que abanderava el pensament feble. O, ja en clau espanyola, les entrevistes amb fil¨°sofs que Francesc Arroyo va reunir a La funesta man¨ªa.

M¨¦s recent, el subjecte de la crisi i la indignaci¨® va ser rastrejat a ?Qu¨¦ es el pueblo?, amb Alan Badiou, Jacques Ranci¨¨re, Pierre Bourdieu, Judith Buttler o Sadri Khiari. Si es busquen refer¨¨ncies de g¨¨nere: des de l¡¯Antolog¨ªa del pensamiento feminista espa?ol (1726-2011), armada per Roberta Johnson i Maite Zubiaurre, a Feminismos, organitzada per Beatriz Ranea Trivi?o, passant pels Feminismos negros, de Mercedes Jabardo.

Aquestes entregues col¡¤lectives transparenten una contradicci¨® pr¨°pia de la teoria: els seus bons moments van aparellats a moments cr¨ªtics de la societat. Aquesta tensi¨® entre m¨®n abocat al precipici i pensament disposat a interpel¡¤lar en ple abisme queda plasmada, ara, a Humanitats en acci¨® i Quan tot canvia, connectats a la programaci¨® del CCCB.

HUMANITATS EN ACCI?

Diversos autors
Coordinaci¨® de Marina Garc¨¦s
Raig Verd
240 p¨¤g. 18 euros

La primera, dirigida per Marina Garc¨¦s, desafia la desfeta de les ci¨¨ncies socials, alhora que transmet la convicci¨® que, per pensar amb solv¨¨ncia, cal posar un peu fora del dogma de l¡¯acad¨¨mia. A prou dist¨¤ncia de la desproporci¨® entre la seva minva intel¡¤lectual i el seu creixement burocr¨¤tic. Poden ser diversos els punts de desacord amb aquest llibre, per¨° resulta dif¨ªcil no aplaudir l¡¯afany que marca la seva ruta: l¡¯intent expl¨ªcit de ¡°deixar enrere la cultura del lament¡± i de practicar les ci¨¨ncies socials com un pont cap a la dignitat humana.

Amb aquest esperit assumeix el format, no necess¨¤riament en ordre alfab¨¨tic, d¡¯un glossari del present. Garc¨¦s es reserva la primera entrada, i no ¨¦s casual que sigui ¡°Emancipaci¨®¡±, terme sepultat a conveni¨¨ncia per la cadena d¡¯eufemismes que avui neutralitzen, sota un llenguatge radical, els problemes del m¨®n.

Acceptant les humanitats com a ci¨¨ncies de la insubordinaci¨®, aqu¨ª es desgranen termes com ¡°Atenci¨®¡±, ¡°Mirades¡±, ¡°Negaci¨®¡±, ¡°Tradici¨®¡± o ¡°Sentit¡±. Conceptes abordats per David Casassas, Vict¨°ria Szpunberg, Ingrid Guardiola, Ra¨¹l Garrigasait o L¨²a Coderch, entre vint aportacions ben diferents.

QUANT TOT CANVIA

Diversos autors
Coordinaci¨® de Juan Insua
CCCB
256 p¨¤g. 18 euros

A ¡°Vida¡±, Mireia Sallar¨¦s distingeix l¡¯enlla? entre biografia ¨ªntima i Declaraci¨® Universal dels Drets Humans, entre el privat i el social, sota la idea que tota experi¨¨ncia viscuda ¨¦s, tamb¨¦, un exercici cr¨ªtic del dret a la vida. A ¡°Generositat¡±, Eduard Escoffet furga en la paradoxa d¡¯una Barcelona que atrau amb la mateixa intensitat que tanca les portes: la seva superf¨ªcie pot ser tan bella com poc porosa.

Quan tot canvia resumeix la novena entrega de Kosm¨®polis, el festival barcelon¨ª de literatura amplificada que ja ha complert deu edicions. Prologat pel seu director, Juan Insua, est¨¤ dedicat al canvi clim¨¤tic. Si la primera antologia es concentrava en les humanitats, aquesta dirigeix el focus a la humanitat, tractant l¡¯ecologia com un element indissociable de l¡¯antropoc¨¨.

Aix¨ª, el sexe i les plantes, la intel¡¤lig¨¨ncia artificial i la fam¨ªlia, el desig i el terror, van de bracet a l¡¯hora de discutir el dilema ecol¨°gic en el qual estem atrapats. Aqu¨ª resulta tan important el llibre del futur (Javier Celaya) com l¡¯ecologisme dom¨¨stic (Stefano Mancuso), el canvi continu (Timothy Morton) i l¡¯¨¨xtasi (Werner Herzog i Paul Holdengr?ner).

Humanitats en acci¨® apel¡¤la a la immersi¨® del pensament en la societat. Quan tot canvia proposa la irrupci¨® de la societat en el pensament. Per aix¨° la primera antologia t¨¦ car¨¤cter de plataforma mentre que la segona assumeix la forma d¡¯una ¨¤gora.

En totes dues falta el que es pensa a ?sia, ?frica o l¡¯Am¨¨rica Llatina, amb les seves economies tan emergents o catastr¨°fiques com els seus problemes ecol¨°gics, unes humanitats que gaireb¨¦ mai no han tingut poder i unes variants asim¨¨triques, quan no disfuncionals, de l¡¯anomenat antropoc¨¨. Totes dues comparteixen la virtut d¡¯entendre que pensar no vol dir lamentar, sin¨® alguna cosa m¨¦s necess¨¤ria i dif¨ªcil: diferenciar.