Una casa a dues aig¨¹es

El darrer cop parl¨¤vem aqu¨ª de premis d¡¯arquitectura, dels de Tarragona i Lleida; aleshores encara no havien fallat els de Girona, per¨° ara ja es coneixen i aix¨° ens ofereix la possibilitat de presentar una altra versi¨® de la discussi¨® entre el vell i el nou, aquest cop a trav¨¦s de la forma arquitect¨°nica. El premi d¡¯arquitectura del COAC ha estat atorgat a una casa familiar batejada com Dues cases en una, una casa entre mitgeres de 12 per 15 metres i dues plantes, constru?da a Llagostera amb panells prefabricats de formig¨®, que formen una ret¨ªcula d¡¯espais que constitueixen les peces habitables de la casa. Aquesta ret¨ªcula descansa sobre una s¨¨rie de cinc p¨°rtics de formig¨® fets in situ?sobre els quals recolza la casa, donant lloc a una planta constru?da mig nivell per sota de la rasant del carrer.

La soluci¨® no tindria m¨¦s import¨¤ncia si no fos perqu¨¨ forma un espai passant que travessa tota la planta i fa possible una gran sala amb dues grans portes als extrems, potser una de les coses m¨¦s rellevants de la casa. L¡¯aspecte d¡¯aquest gran espai, a priori un garatge, ¨¦s semblant a una infraestructura, tal com recull la mem¨°ria del projecte. Posseeix certa qualitat que, m¨¦s que fer-lo habitable, el fa un lloc d¡¯oportunitat, com ho seria qualsevol espai constru?t amb una finalitat auxiliar, com ara el sota d¡¯un pont. A la planta superior, l¡¯interior de la casa, at¨¨s el sistema constructiu emprat a base de prefabricats, ¨¦s auster, sense gestos innecessaris i una estructura formal que permet diferents maneres de viure-hi. A aix¨° contribueix decisivament la vocaci¨® central de la planta de distribuci¨® i la posici¨® de la sala situada al centre, emfasitzada per l¡¯intrad¨®s de la coberta i les dues lluernes laterals, que atorguen a les dues peces que els contenen la qualitat de patis coberts amb vidre. La distribuci¨® se sofistica amb l¡¯aparici¨® de saletes que completen les tres habitacions de la casa. Les demandes de la fam¨ªlia que hi viu s¨®n, en bona part, responsables de decisions cabdals en aquest cas: la utilitzaci¨® de panells de formig¨® prefabricat i deixat vist, amb les conseq¨¹¨¨ncies que aix¨° arrossega, la utilitzaci¨® de la xapa met¨¤l¡¤lica, i, potser, tamb¨¦ la forma de la coberta.

Per¨°, sens dubte, la personalitat d¡¯aquesta casa rau en la coberta de xapa met¨¤l¡¤lica ondulada a dues aig¨¹es amb el carener disposat transversalment al carrer, oferint una imatge podr¨ªem dir at¨¤vica, per¨° paradoxalment avui, sorprenent. Precisament per aix¨°, la casa contrasta amb altres de les obres seleccionades en aquesta edici¨® del premi. Cases o pavellons, en bona part, marcades per la volumetria compacta i prism¨¤tica amb una acusada familiaritat amb la idea de capsa, una idea recurrent instal¡¤lada en el nucli de l¡¯arquitectura moderna can¨°nica des de la seva concepci¨®. Per¨°, contr¨¤riament al que podria semblar, no ens trobem davant d¡¯una construcci¨® amb un sistema constructiu tradicional, sin¨® de la perviv¨¨ncia d¡¯una forma que es pot acoblar a sistemes constructius contemporanis. I, en aquest sentit, caldria preguntar-se si la seva forma resulta menys impositiva sobre els sistemes contemporanis, com s¨®n els grans panells de formig¨®, els forjats col¡¤laborants o la xapa ondulada a la coberta, que d¡¯altres que han triat la forma de capsa com a paradigma.

Les dues fa?anes, radicalment frontals, expliquen la casa amb poques paraules. La de darrere ¨¦s un resum formidable, ho cont¨¦ tot. La forma elemental, les tres finestres (matisadament diferents) que expliquen les tres parts de la casa (la central i les dues laterals), la breu diadema de l¡¯estructura met¨¤l¡¤lica del balc¨® superposada a la fa?ana, que permet baixar al jard¨ª posterior per una escala, i la visi¨® de l¡¯espai passant de la planta inferior. Qu¨¨ ¨¦s el que fa avui que una construcci¨® amb una coberta a dues aig¨¹es sigui un manifest tan poder¨®s? Probablement, una ra¨® ¨¦s que es resisteix a poder-se reduir a una geometria pura i molts cops banal; en canvi, aquesta ¨¦s terrenal i real. La coberta a dues aig¨¹es permet escriure cada dia diferents versions com ho ve fent fa segles i, al contrari del que podria semblar, el resultat ¨¦s imprevisible i molts cops espl¨¨ndid, com aquest.