Josep Renau ¡®exposa¡¯ la seva obra radical i combativa

Va ser una de les persones fonamentals per salvar el patrimoni art¨ªstic espanyol durant la Guerra Civil. Com a director general de Belles Arts del Govern republic¨¤, Josep Renau (Val¨¨ncia, 1907- Berl¨ªn Est, 1982) va decidir que les obres del Museu del Prado s¡¯embalessin i viatgessin a Val¨¨ncia i Ginebra. Tamb¨¦ va ser un dels responsables del pavell¨® espanyol a l¡¯exposici¨® de Par¨ªs del 1937, en el qual, per primera vegada, arquitectura, escultura, pintura i fotografia es van unir per reflectir la trag¨¨dia del poble espanyol i la seva lluita contra el feixisme i tamb¨¦ qui li va encarregar a Picasso la realitzaci¨® d¡¯una obra per presidir-lo. I Picasso va fer el seu Guernica. Per¨° ¨¦s menys conegut que Renau ¨¦s l¡¯autor d¡¯una obra de den¨²ncia contra la guerra, el feixisme i els efectes del capitalisme a trav¨¦s de cartells, fotomuntatges i collages tan pioners i moderns com radicals i combatius. L¡¯exposici¨® Renau. El combat per una nova cultura, que s¡¯ha inaugurat aquest dijous al Born CMM, s¡¯ha realitzat amb l¡¯ajuda de l¡¯IVAM de Val¨¨ncia, que custodia el 90% del seu llegat ¡ªi d¡¯on provenen 92 de les 108 peces exposades¡ª, i ¨¦s un recorregut, en quatre apartats, per l¡¯obra d¡¯aquest creador poc convencional.

Juan Vicente Aliaga, comissari de la mostra, ha creat un muntatge fet de poliedres de metall que tanquen sis d¨¨cades de creaci¨®. Des dels seus primers treballs d¡¯est¨¨tica d¨¦co, amb tintes planes i temes fr¨ªvols, amb els quals va obtenir un gran ¨¨xit de cr¨ªtica, fins a les seves obres de finals dels setanta, murals enormes i ple de colors per a edificis del Berl¨ªn Oriental.

Despr¨¦s de triomfar el 1928 amb els seus treballs en una exposici¨® del Cercle de Belles Arts de Madrid va canviar radicalment, sobretot davant l¡¯amena?a feixista, i va comen?ar a produir obres que no estaven destinades a la venda, sobretot cartells, utilitzats com a eines modernes per influir en l¡¯esfera p¨²blica¡±, explica Aliaga davant d¡¯exemples del seu treball en qu¨¨ lloa la tasca del Govern republic¨¤, la pagesia i l¡¯ex¨¨rcit republic¨¤. Al final de la guerra, Renau s¡¯exilia a M¨¨xic (1938-1958) despr¨¦s de passar pel camp de concentraci¨® d¡¯Argelers. Al pa¨ªs americ¨¤ es va formar com a muralista, va enfortir els seus postulats comunistes i es va implicar en els conflictes de la societat mexicana.

El tercer dels apartats es dedica, de manera monogr¨¤fica, a la s¨¨rie anomenada The American way of life, exposant 15 dels 69 collages i fotomuntatges que Renau va fer, en els quals va criticar el consumisme i els valors mercantilistes de la societat de consum amb imatges en qu¨¨ es manipulaven icones de la societat nord-americana. ¡°Renau adverteix que el capitalisme utilitza els productes per alinear i sotmetre la poblaci¨® i, anticipant-se a missatges posteriors, s¡¯adona que el capitalisme utilitza el cos de la dona com a objecte, una cosa que critica en els seus treballs¡±, remarca el comissari. Altres temes que apareixen en les seves obres s¨®n el racisme i la marginaci¨® dels afroamericans. I ho fa mitjan?ant t¨¨cniques que s¡¯acosten a la publicitat, amb colors intensos, amb figures distorsionades i contraposades.

Decebut pel canvi de la societat mexicana cap al capitalisme, Renau s¡¯instal¡¤la a la Rep¨²blica Democr¨¤tica d¡¯Alemanya els ¨²ltims anys de la seva vida. ¡°Aqu¨ª crea art pol¨ªtic al servei de l¡¯Estat comunista, un treball amb escenografies relacionades amb la conquesta del cosmos per a la televisi¨® alemanya i amb murals per a les ciutats de Halle-Neustadt i Erfurt, en els quals mostrava a tota la societat la revoluci¨® cient¨ªfica per conscienciar-la¡±.

L¡¯exposici¨® es complementa amb llibres, retallades de revistes i altres publicacions en les quals Renau recull el seu pensament. Entre ells hi ha exemplars de la revista Nueva Cultura, que va editar entre el 1935 i el 1937, uns treballs en qu¨¨ fa una cr¨ªtica morda? contra el catolicisme i es presentaven composicions visuals sobre la sexualitat, a m¨¦s de festes populars, com la de les falles, des d¡¯una perspectiva revolucion¨¤ria i creant uns ninots de Hitler i Mussolini que acaben cremats.

Confer¨¨ncies despr¨¦s de l'exili

Josep Renau, com molts altres desterrats arran del triomf de Franco, va tornar a Espanya el 1976, despr¨¦s de la mort del dictador, 37 anys despr¨¦s de deixar el pa¨ªs a la recerca d¡¯un futur. Quan va tornar va intentar establir-se a Val¨¨ncia, per¨° no ho va aconseguir. ¡°Va participar en actes culturals com un homenatge a Joan Fuster i es va trobar amb artistes com Joan Mir¨®. Per¨°, sobretot, va fer confer¨¨ncies explicant el seu paper en la preservaci¨® del patrimoni i la seva obra. No obstant aix¨°, va acabar tornant a Alemanya, on el 1982 va morir d¡¯un infart. Est¨¤ enterrat al Cementiri Antifeixista de Berl¨ªn¡±, explica Aliaga.