Jenny Erpenbeck i Pol Beckmann, premis Llibreter

Refugiats i immigrants for?ats a l'Europa d'avui, l'autoficci¨® i assumir la pr¨°pia identitat sense que importi el cos en qu¨¨ s'ha nascut. S¨®n, sens dubte, tres dels temes clau d'aquest segle. I si alguna cosa ha caracteritzat el premi Llibreter, que promou el Gremi de Llibreters de Catalunya, ha estat, precisament, sintonitzar des del primer dia amb l'ona dels temps, tant en l'¨¤mbit social com en el literari. I aix¨ª ho ha ratificat la seva significada edici¨® del 2019, la vintena, en recon¨¨ixer la novel¡¤la Les formes del verb anar, de Jenny Erpenbeck (Angle editorial; Anagrama, en castell¨¤);?Novel¡¤la, de Pol Beckmann (Quaderns Crema) i l'¨¤lbum il¡¤lustrat Sirenas, de Jessica Love (K¨®kinos). La canci¨®n del cuco, de Frances Hardinge (Bamb¨²), i Camins d¡¯aigua, de Raimon Portell (Barcanova), en l'apartat de literatura juvenil, van completar el palmar¨¨s.

¡°Els refugiats i la identitat, com conservar-la individualment en temps convulsos, quan les nostres vides personals pateixen canvis tan bruscos, crec que ¨¦s una constant en les meves novel¡¤les: ¨¦s el gran tema d'aquest segle a Europa, una immigraci¨® que des del 2010 ja era visible a Alemanya¡­ si la gent volia veure-ho, esclar: ja era aqu¨ª, com en un m¨®n paral¡¤lel¡±, explica Erpenbeck (Berl¨ªn Oriental, 1967) per justificar l'escriptura de la seva novel¡¤la abans de l'eclosi¨® de la crisi dels refugiats sirians, el 2015. La hist¨°ria d'un catedr¨¤tic de Filologia Cl¨¤ssica que s'implica en les vides d'uns immigrants africans, en els quals el vell professor veu reflexos de la seva pr¨°pia infantesa, quan va haver de fugir de Pol¨°nia durant la Segona Guerra Mundial, ¨¦s l'armadura narrativa amb qu¨¨ s'aborda el tema.

L'escriptora alemanya ¨Cque entre peces teatrals i novel¡¤les t¨¦ una trentena d'obres, algunes reconegudes amb els premis Thomas Mann o l'Strega¨C no creu?que les coses hagin canviat gaire en aquests anys. ¡°La Uni¨® Europea ha estat incapa? de promoure lleis adequades que garanteixin la situaci¨® legal dels qui arriben, un fet agreujat per la falta de solidaritat de pa?sos com Pol¨°nia i Hongria¡±. En la seva opini¨®, s'est¨¤ generant, a m¨¦s, una doble pin?a: ¡°Els partits d'ultradreta instrumentalitzen el tema i els voluntaris privats estan arribant als seus l¨ªmits materials i f¨ªsics¡±.

L'autora parla amb coneixement de causa, ja que els seus avis paterns van emigrar per comunistes a la URSS, mentre que els materns van fer el cam¨ª invers, fugint de l'Est de Pr¨²ssia cap a Berl¨ªn. Potser per aix¨°, Erpenbeck ¨¦s tamb¨¦ sobre el terreny: mant¨¦ tracte amb una desena d'africans arribats a Alemanya i a un d'ells li ha comprat un taxi perqu¨¨ pugui instal¡¤lar-se a la seva Ghana natal.

M¨¦s clarament autobiogr¨¤fic ¨¦s encara Novel¡¤la, el debut de Beckmann (Barcelona, 1991), reconegut com a millor llibre de literatura catalana, un joc entre els l¨ªmits del que ¨¦s imaginari i el que ¨¦s real a partir d'una treballada prosa que plasma les perip¨¨cies del protagonista, que tamb¨¦ escriu una novel¡¤la, un cacof¨°nic Bekman que funciona com a tercer v¨¨rtex d'un triangle ple de girs amb la Sofia i la Laura. L'autor es va mostrar en un n¨²vol, constru?da amb els elogis d'un jurat que va lloar el seu ¡°atreviment literari, la s¨ªntesi argumental i l'originalitat a l'hora d'afrontar la barreja de realitat i ficci¨®¡±. La seva editora, Sandra Ollo, va convidar a ¡°gaudir d'una obra que traspua tradici¨® liter¨¤ria i el plaer de les coses ben fetes¡±.

Tamb¨¦ ¨¦s primera obra l'¨¤lbum Sirenas, de la californiana Jessica Love, on aborda el tema de la identitat a partir del Juli¨¢n, un nen que vol ser sirena i que rebr¨¤ el suport incondicional, a partir de l'amor i el respecte, de la seva ¨¤via. Si el protagonista t¨¦ por de les reaccions, encara pateix m¨¦s la protagonista de La canci¨®n del cuco, de la brit¨¤nica Frances Hardinge, quan veu que, despr¨¦s d'un accident, tots els seus records han desaparegut, la seva fam ¨¦s vora? i quan plora les seves ll¨¤grimes es transformen en teranyines. L'obra t¨¦ aires de conte cl¨¤ssic d'una autora reconeguda (el seu?L'arbre de les mentides va obtenir el premi Costa 2015) i que, a trav¨¦s d'un missatge gravat, es va mostrar encara sorpresa de la gran m¨¤gia que transmeten aquests ¡°dispositius telep¨¤tics¡± com anomena els llibres.

¡°El m¨®n seria molt diferent si en comptes d'ambaixades tingu¨¦ssim llibreries¡±, defensa, en una l¨ªnia semblant, Portell (Barcelona, 1963), guardonat per Camins d¡¯aigua, que ¨¦s el segon lliurament de la seva ambiciosa trilogia La llum d¡¯Art¨²s. ¡°Una lectura exigent, per¨° que recompensa¡±, segons el jurat, a partir d'una Europa postb¨¨l¡¤lica, en una ¨¨poca fosca que nom¨¦s il¡¤lumina la llum de la biblioteca Art¨²s, s¨ªmbol del coneixement. ¡°ho he passat molt malament i molt b¨¦ escrivint-lo¡±, assegura l'autor,

La gala de lliurament va tenir lloc al Teatre Nacional de Catalunya, on tamb¨¦ es va recordar l'editor i escriptor Enrique de H¨¦reiz; va recon¨¨ixer, en el marc del VIII memorial Pere Rodeja, la tasca del llibreter Sergio Bassa, de la llibreria Bassa, de M¨®ra d'Ebre: el seu besavi va crear el 1903 una impremta, alhora llibreria-papereria. El 1986, ell es va quedar amb el segon ¨¤mbit. T¨¦ un gran aparador on alguna vegada fins i tot ha fet presentacions de llibres que el p¨²blic pot contemplar des del carrer, com b¨¦ sap, perqu¨¨ aqu¨ª en va fer una l'escriptor M¨¤rius Serra, tamb¨¦ reconegut pel sector ¡°perqu¨¨ no t¨¦ mai un no per a una llibreria¡±.