L¡¯altre ¡®Dal¨ª¡¯ de Tarradellas

Una vegada m¨¦s la Lolita i jo volem agrair-vos totes les atencions que heu tingut amb nosaltres i el magn¨ªfic regalo que ens heu fet, el tenim a la cabina i l¡¯admirem tot el dia. Ara b¨¦, estem avergonyits d¡¯haver-lo acceptat. Perdona la nostra barra, per¨° moltes gr¨¤cies¡±. ?s Joan Casanelles, que el 5 de novembre de 1947 escriu a Josep Tarradellas amb aquesta mescla d¡¯agra?ment i de fals pudor. Ho fa poc despr¨¦s de salpar de Southampton amb dest¨ª Nova York de retorn al seu exili mexic¨¤ a bord del transatl¨¤ntic RMS Queen Mary, la joia de la companyia brit¨¤nica Cunard-White Star Line.

Casanelles, banquer i, quan l¡¯al?ament rebel de 1936, diputat d¡¯ERC a les Corts, i la seva esposa han passat unes setmanes ¡ªhavent deixat el DF el 13 de setembre¡ª a Europa i han compartit uns dies amb els Tarradellas a Par¨ªs i al Clos Mosny, la resid¨¨ncia del futur president de la Generalitat, a Saint-Martin-le-Beau, a la Turena francesa. All¨° que miren amb tant delit a la cabina ¨¦s un quadre de Salvador Dal¨ª, que, uns dies despr¨¦s, tindran ¡°en lloc d¡¯honor a casa¡±, on tothom el trobar¨¤ ¡°meravell¨®s¡±.

Una pintura de 1926

Fins ara nom¨¦s es tenia const¨¤ncia que Tarradellas havia posse?t un quadre de Dal¨ª, Eco antropom¨°rfic, per¨° l¡¯estudi a fons de QUADERN de la correspond¨¨ncia in¨¨dita d¡¯aquell amb Casanelles de l¡¯Arxiu Montserrat Tarradellas i Maci¨¤ (AMTM) evidencia que en va posseir, com a m¨ªnim, un altre. El quadre, encara que no s¡¯esmenta enlloc ¡ªno existeix una llista completa de la pinacoteca de qui seria president de la Generalitat¡ª, era amb gaireb¨¦ tota seguretat Noia de Figueres, que l¡¯empordan¨¨s va pintar el 1926.

Casanelles, que nom¨¦s va posseir aquest dal¨ª, va mantenir el quadre al llarg de la seva vida, tot i que ja durant l¡¯escala a Nova York l¡¯hi voldran comprar. Tamb¨¦ el mateix Dal¨ª, en saber que el seu quadre ¨¦s a mans de Casanelles, vol veure¡¯l tot dient que era una de les seves millors obres: encara que no ha quedat const¨¤ncia, ¨¦s l¨°gic pensar que ¨¦s a trav¨¦s de l¡¯excomissari de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, i publicista notori d¡¯ERC, el figuerenc Jaume Met Miravitlles, resident a Nova York, qui, havent-l¡¯hi dit Casanelles, ho ha fet saber al seu ¨ªntim amic surrealista. El banquer reblar¨¤ el 20 de desembre: ¡°La Lolita i jo no tenim paraules per agrair-te aquest magn¨ªfic regal, i ens sap molt greu haver abusat de tu, acceptant-lo¡±.

Casanelles va traspassar el 1986 a Barcelona, ja retornat de l¡¯exili. El quadre va ser venut a la societat Toscana Fine Arts Inc. I en l¡¯actualitat s¡¯exposa al Teatre-Museu Dal¨ª de Figueres.

Contra el que pugui semblar, que Tarradellas regal¨¦s un quadre no era excepcional. Casanelles li havia fet pr¨¦stecs ja als anys quaranta i participava amb ell en diverses societats, negocis o accions conjuntes i no limitades a tots dos. Fou, a pesar de distanciaments puntuals, un dels m¨¦s lleials col¡¤laboradors de Tarradellas durant el llarg exili. Una amistat que havia nascut vers el 1930, quan en el subsol de la dictablanda de D¨¢maso Berenguer l¡¯oposici¨® prenia posicions de cara a la convocat¨°ria d¡¯uns comicis pr¨°xims. Tots dos van participar en la formaci¨® d¡¯ERC el mar? de 1931.

Tarradellas, iniciadaetapa republicana, es va sentir c¨°mode amb el grup de L¡¯Opini¨® ¡ªCasanelles, Joan Lluh¨ª Vallesc¨¤, Pere Comes, Joaquim Xirau i, entre altres, Joaquim Ventall¨®, que dirig¨ª la publicaci¨® que els donava nom¡ª, estudiat per Joan B. Culla a El catalanisme d¡¯esquerra, 1928-1936 (1977). Tarradellas sempre va tenir un peu a dins i un a fora del grup perqu¨¨ era, en ess¨¨ncia, un individualista. Amb Casanelles, procedent de la burgesia, per¨°, l¡¯un¨ª una estima especial, aprofundida quan, despr¨¦s que aquest fos capturat pels rebels el 19 de juliol de 1936 a Calataiud en el tren que el duia de Madrid a Barcelona, les gestions del primer van servir per intercanviar-lo a finals de novembre pel comte del Montseny i estalviar-li una mort segura. El futur president incl¨²s va ser el padr¨ª del seu darrer fill, Joan, i el bateig es retard¨¤ fins al moment, el juny de 1952, que Tarradellas va poder fer el seu primer viatge a M¨¨xic.

Un ¡®meifr¨¨n¡¯ per a Dalmau Costa

Tarradellas regalava quadres: era mostra d¡¯afecte, per compensar ajuts i com a inversi¨® de futur

Regalar quadres, per tant, era en Tarradellas una mostra d¡¯afecte, una forma de rescabalar ajuts econ¨°mics i, ¨¦s clar, tamb¨¦ una inversi¨® de futur. N¡¯obsequi¨¤ a aquells que, a banda d¡¯¨¦sser amics estrets, l¡¯ajudaven o el podien ajudar econ¨°micament. Un altre a qui Tarradellas regal¨¤ art va ser Dalmau Costa, com tamb¨¦ descobreix ara aquest suplement despr¨¦s de consultar amb deteniment la correspond¨¨ncia creuada que es conserva a l¡¯AMTM. Com ja va avan?ar QUADERN (28 de mar? de 2019), Costa fou un home clau a la vida de Tarradellas, entre altres perqu¨¨ evit¨¤ que aquest, amb un cop de temperament, plant¨¦s Francesc Maci¨¤ i la fundaci¨® d¡¯ERC.

El 17 de novembre de 1948, ¡°en l¡¯ordre sentimental¡± li recordava que en altre temps li havia prom¨¨s ¡°una cosa de Meifr¨¨n. T¡¯ho vaig acceptar i agrair¡±. Afegia que tenia una admiraci¨® gran per aquest artista sobretot per les obres de la ¡°meva Costa Brava, encara que sigui de Cadaqu¨¦s¡±. Ho deia aix¨ª, amb segones, perqu¨¨ la fam¨ªlia d¡¯ell era del Port de la Selva, on tenien un hostal, com ha explicat Vicen? Relats a El Port de la Selva despr¨¦s de les bombes (2016). Costa va explicar a Tarradellas que si Meifr¨¨n no hi havia pintat, tal com pretenia, era ¡°perqu¨¨ el meu pare el va tirar a empentes fora de casa meva. Irat i indignat, aleshores, va agafar la tartana i va anar a Cadaqu¨¦s, on el fiaren a l¡¯hotel¡±.

El meifr¨¨n havia de dur-l¡¯hi a M¨¨xic l¡¯amic com¨² Ventura Gassol en el seu imminent viatge a DF. De tota manera, la primavera de 1949 Costa va viatjar a Par¨ªs de nou i es va retrobar amb Tarradellas. La q¨¹esti¨® deuria quedar arranjada perqu¨¨ no se¡¯n parl¨¤ m¨¦s. El 26 de febrer de 1952, per¨°, Costa va expressar el seu desig de ¡°posseir un picasso. No un picasso qualsevol; tampoc¡±. Donava carta blanca al seu amic per escollir-lo, ¡°el teu gust seria el meu tamb¨¦. Ara b¨¦, voldria no obstant no pagar-ne les ganes. Una tela de 50x60, m¨¦s o menys, quan em podria costar?¡±. Tamb¨¦ expressava el desig de tenir ¡°un mir o un iu pascual¡±. I preguntava si li podia enviar fotos, mida i preu.

Es tractava que Tarradellas li dugu¨¦s els quadres en el seu primer viatge a M¨¨xic, previst per a la fi de la primavera. Aquest va comentar-ho amb un altre exiliat il¡¤lustre, Just Cabot, en altra hora periodista de La Publicitat i director de la revista Mirador, que amb la seva esposa, Rosita Castelucho, regentaven la galeria d¡¯art Mirador a la pla?a Vend?me de Par¨ªs. Ella, de fam¨ªlia de pintors, ja havia estat al capdavant de la fundada pel seu pare Emili a Montparnasse. Era l¨°gic, doncs, que Tarradellas s¡¯hi dirig¨ªs per complaure l¡¯empresari empordan¨¨s.

El 20 de mar?, Costa expressava que all¨° que no li semblava b¨¦ era, tal com li havia insinuat Tarradellas, que un amic li fes un enc¨¤rrec per a ell. ¡°Em plau molt que hi hagi qui es recordi de mi i ho agraeixo sincerament¡±, per¨° afegia que no podria acceptar-ho perqu¨¨ ¡°mai m¨¦s podria demanar res, ni cap favor¡±. Demanava que no accept¨¦s res de ning¨² per a ell i si l¡¯amic suggerit fos Tarradellas mateix ¡°pensa que em donaries un gran disgust. Entesos? No ho facis, per favor¡±.

El 4 d¡¯abril de 1952, Dalmau Costa li escriv¨ª per donar-li el vistiplau per la compra d¡¯un picasso que a Cabot i a Tarradellas els sembl¨¦s b¨¦, per¨° ¡°de fa vint anys¡±, no en volia un ¡°per tenir una firma m¨¦s¡±. No ha aparegut informaci¨® que permeti seguir el fil d¡¯aquesta demanda. Ni si es va poder fer efectiva la compra del picasso. El fons Dalmau Costa ¨¦s perdut o en indret desconegut i no existeix una relaci¨® de quadres en possessi¨® d¡¯ell. Tarradellas i la seva esposa Ant¨°nia van viatjar a M¨¨xic al juny i a la tardor Costa va anar a Fran?a, per¨° no es torn¨¤ a plantejar la q¨¹esti¨® del picasso per escrit.

En canvi, el 10 de desembre d¡¯aquell 1952, en el cam¨ª de retorn a M¨¨xic, Dalmau li agra¨ª ¡°d¡¯una mantera especial les tres teles¡± amb qu¨¨ l¡¯havia obsequiat. ¡°Val a dir que ho crec exagerat. Amb una estava molt b¨¦¡±. Tarradellas l¡¯hi agra?a aix¨ª ¡ªencara que no se sap quines eren¡ª el fet que en la seva estada mexicana s¡¯hagu¨¦s fet c¨¤rrec de part de les despeses i dels bitllets d¡¯ell i de la seva esposa de retorn a Fran?a.

Comprar art durant la guerra

El desig de Costa de tenir un pascual no era, en cap cas, casual. Era una petici¨® dissimulada, afegida a la del meifr¨¨n, perqu¨¨ sabia b¨¦ que Tarradellas posse?a un fons d¡¯art i qu¨¨ contenia. L¡¯havia aplegat sobretot durant el darrer any i mig de la Guerra Civil. Quan ja es feia evident que la contesa es perdia, l¡¯aleshores conseller de Finances ¡ªhavia deixat de ser conseller primer arran dels Fets de Maig¡ª a la tardor de 1937 va aprofitar per invertir en quadres. El mateix Eco antropom¨°rfic de Dal¨ª fou pintat aquell any.

Segons la documentaci¨® que ha consultat QUADERN a l¡¯AMTM, el 20 d¡¯octubre de 1937, a nom del seu sogre, Antoni Maci¨¤, va comprar a la galeria d¡¯art Syra ¡ªd¡¯inici a Diputaci¨®, 262, dirigida per Montserrat Isern¡ª una pintura d¡¯Eliseu Meifr¨¨n Marina en blau per 2.000 pessetes, i un parell de Marines de Cadaqu¨¦s del mateix pintor per 5.000. Nom¨¦s tres dies despr¨¦s hi va tornar a comprar una marina de Meifr¨¨n per 5.000 pessetes, un quadre de Mari¨¤ Pidelaserra (Estiu tarda) per 3.000, un d¡¯Iu Pascual (Paisatge) per 1.550 pessetes, una figura de porcellana per 340 pessetes i un gerro de cer¨¤mica per 85. Gaireb¨¦ 17.000 pessetes.

Entre els dies 30 de novembre de 1937, 31 de gener, 19 de febrer i 26 de febrer de 1938, tamb¨¦ a Syra, Tarradellas va comprar art per valor de 13.746 pessetes. I el 8 de gener de 1939, a les portes de la retirada, va adquirir una tela de Francesc Labarta i tres quadres i quatre dibuixos per valor d¡¯11.000 pessetes. Tamb¨¦ a Par¨ªs, encara que no se sap la data, i a trav¨¦s de l¡¯escriptor Melcior Font ¡ªque era a la capital francesa per organitzar una exposici¨® d¡¯art catal¨¤, tal com explica l¡¯historiador Pau Vinyes a la seva recent biografia Guerriller cultural (2019)¡ª va comprar art per valor de 10.245 francs a la galeria Castelucho.

Segons la documentaci¨® ¡ªaquesta per¨° sense data¡ª, Tarradellas tamb¨¦ va adquirir un guaix de Manuel Humbert per 600 pessetes, un dibuix i una pintura de Ramon Casas per 600 cadascun, un Isidre Nonell per 600, una pintura de Pere Pruna per 800 i un dibuix de Picasso per 6.000, que podria ser Noi a cavall, del qual a l¡¯AMTM hi ha una postal i que Tarradellas podria haver venut a comen?aments dels anys cinquanta. Tamb¨¦ va pagar a Iu Pascual 8.000 pessetes per tres quadres i a Joan Serra, 3.500 pessetes pel quadre Aigua Blava. A trav¨¦s de Joan Alavedra va adquirir, per 2.000 pessetes, tres teles de Josep Pujol, en va pagar 5.000 per tres quadres de Francesc Labarta i 5.000 m¨¦s per tres teles de Pasqual.

A nom d¡¯Antoni Maci¨¤ va comprar un quadre d¡¯Anglada-Camarasa per 4.500 pessetes i un altre de Meifr¨¨n per 6.500 a Higini Garcia, que regentava la galeria d¡¯art La Pinacoteca. Tarradellas tenia a m¨¦s dues aquarel¡¤les de Pau Sabat¨¦, per 900 pessetes, i de nou a nom del seu sogre, havia comprat un quadre de Pascual per 4.000 pessetes, un de Joan Baptista Porcar per 1.500, un de Sabat¨¦ per 800, un d¡¯Oleguer Junyent per 1.500 i un de Ricard Urgell per 4.500. Tamb¨¦ a nom d¡¯Antoni Maci¨¤ va adquirir un quadre de Joaquim Mumbr¨² per 1.000, dos de Josep Ventosa per 2.600, un altre de Meifr¨¨n per 2.500, un de Joan Serra per 2.700, un de Josep Amat per 1.000, un altre de Joan Serra per 1.500, un d¡¯Alexandre Cabanyes per 2.000, un de Josep Puigdengolas per 2.000 i un dibuix de Joan Colom per 1.000, tots a la Pinacoteca.

Era l¨°gic que Tarradellas acud¨ªs a la galeria d¡¯Higini Garcia, Tecu, al n¨²mero 34 del passeig de Gr¨¤cia, establerta pel sogre d¡¯aquest ja el 1910, a comprar-hi art perqu¨¨ era molt coneguda a l¡¯¨¨poca. Encara ho era m¨¦s que ho fes a la galeria Syra perqu¨¨ havia nascut gaireb¨¦ en paral¡¤lel a L¡¯Opini¨®, aleshores setmanari, vers el 1930. Tal com recordava el periodista Andreu-Avel¡¤l¨ª Art¨ªs, Sempronio, un dels seus col¡¤laboradors, en l¡¯obituari a Isern a La Vanguardia el 9 de juliol de 1986, ell mateix, Antoni Xirau, Joan Alavedra, Casanelles, el pintor Joan Serra i l¡¯escultor Viladomat s¡¯havien reunit amb la propiet¨¤ria a la Syra per escollir els treballs presentats en un concurs de cartells que havien de servir per anunciar el nou peri¨°dic.

En conjunt, doncs, Tarradellas va comprar art, com a m¨ªnim, per valor de gaireb¨¦ 115.000 pessetes en el transcurs del darrer any i mig de guerra. Una inversi¨® que es podia permetre d¡¯entrada perqu¨¨, a partir de la seva vida professional com a viatjant de comer? ¡ªque no va abandonar en els anys republicans malgrat involucrar-se en pol¨ªtica¡ª, va aconseguir una posici¨® c¨°moda. A les portes de la d¨¨cada dels anys trenta ja havia regalat un Mercedes al seu pare i una casa al seu Cervell¨® natal a la mare. En gaireb¨¦ quaranta anys d¡¯un exili cada vegada m¨¦s pen¨®s, el president de la Generalitat va haver d¡¯usar els seus quadres per subsistir i fer que altres l¡¯ajudessin a fer-ho.

Uns gustos molt del c¨¤non de l¡¯¨¨poca

FRANCESC FONTBONA

Aquesta troballa interessant¨ªssima sobre Josep Tarradellas i la seva relaci¨® amb la pintura dona peu a constatar que, com era d¡¯esperar, el gust art¨ªstic imperant en els cercles propers a la Generalitat republicana coincidia molt amb la tria pict¨°rica que la mateixa Generalitat, a trav¨¦s del seu Comissariat de Propaganda (regit pel mateix Miravitlles esmentat a l¡¯article), havia fet de pintors catalans vius a l¡¯hora de divulgar institucionalment la nova pintura catalana.

Cal recordar que el 1937 aquesta entitat edit¨¤ el llibre 33 pintors catalans, que seleccion¨¤ i coment¨¤ Joan Merli, un dels promotors culturals i marxant d'art m¨¦s actius del seu temps, i que venia a ser una antologia de la pintura catalana contempor¨¤nia, que inclo?a des de joves artistes d'una trentena d'anys fins a d'altres ja for?a veterans. De la llista de pintors que tenia Tarradellas i que es despr¨¨n de l'article, Meifr¨¨n, Anglada-Camarasa, Mir, Pidelaserra, Colom, Francesc Labarta, Iu Pascual, Humbert, Joan Serra i Pruna surten a l'antologia de la Generalitat. Nonell, un altre dels que es desprenen de l'epistolari en qu¨¨ es basa l'article, tamb¨¦ el recollia l'antologia, per¨° fora de la tria, perqu¨¨ en publicar-se el pintor ja era mort. D'altra banda, Joaquim Sunyer, un altre dels 33, que no sembla sortir als documents ara analitzats, tamb¨¦ estava representat a la col¡¤lecci¨® de Tarradellas, que li va encarregar nogensmenys que el retrat de la seva esposa, Antonieta Maci¨¤, el 1939, pintura que Sunyer va fer a Par¨ªs, quan el franquisme ja dominava a Catalunya.

La majoria dels altres pintors citats per Tarradellas i els seus corresponsals, si no havien sortit al llibre dels 33 pintors... (Cabanyes, Oleguer Junyent, Mumbr¨², Amat, Porcar, Puigdengoles...), hi podien haver sortit, ja que pertanyien a la mateixa l¨ªnia est¨¨tica que els altres, la que amb un cert eclecticisme s'est¨¦n entre el modernisme tard¨¤ i l'art de la Generaci¨® del 1917, passant pel noucentisme. Era, per entendre'ns, mutatis mutandis, el mateix gust del col¡¤leccionista Llu¨ªs Plandiura, que en certa manera marcava el c¨¤non art¨ªstic de l'¨¨poca a Catalunya.

Si amb ulls d'ara pot sobtar que a 33 pintors catalans la Generalitat no hi inclogu¨¦s Picasso, Mir¨® o Dal¨ª, cal pensar que aleshores l'obra recent d'aquests artistes, que encap?alaven l'avantguardisme mundial, tenia poc ress¨° encara aqu¨ª. Tots tres feien la seva particular carrera internacional des de Par¨ªs, malgrat que el trampol¨ª de llan?ament l'havien trobat a Barcelona. ?s cert que a les Galeries Dalmau, i una mica a can Par¨¦s i a algun altre local, de tant en tant es veien coses d'ells, i que alguns altres joves com ?ngel Planells, Joan Massanet, Vicente Rinc¨®n, Jaume Sans o Artur Carbonell s'afegien t¨ªmidament a l'avantguardisme, per¨° en general la Catalunya art¨ªstica dels anys trenta estava dominada pel gust postfauvista o neoobjectivista, postures que no estaven tan renyides tampoc amb les que a Europa havien seguit els artistes del retorn a l'ordre, amb Jean Cocteau o el mateix Picasso neocl¨¤ssic al capdavant. Les coses no s¨®n mai tan esquem¨¤tiques com les acabem explicant. Entre els noms als quals Tarradellas prestava atenci¨®, Picasso i Dal¨ª tamb¨¦ hi s¨®n, per¨° es tracta d'un Picasso i un Dal¨ª precisament neocl¨¤ssics, no pas el cubista ni el surrealista.

En la formaci¨® de la col¡¤lecci¨® de Tarradellas sobta notar que va fer-la especialment en plena Guerra Civil. I no ¨¦s estrany, ja que malgrat el que pugui semblar, aquell va ser un moment molt actiu del mercat de l¡¯art al pa¨ªs. Unes espaioses ¡°Nuevas Galer¨ªas de compra y venta de cuadros¡±, publicitades amb un dibuix fet expressament per Ricard Opisso, s¡¯obriren el 1938 a la pla?a Reial, aleshores dita de Francesc Maci¨¤, i Pidelaserra, un dels 33 i alhora un dels pintors de Tarradellas, escriu al seu fill, que aleshores era al front, la tardor del 1938, coses com ¡°continua la venda de quadres m¨¦s animada que mai¡±, i que nom¨¦s amb octubre i novembre havia venut per valor de 14.000 pessetes. I en una altra carta al fill, del mes de desembre, a poc m¨¦s de set setmanes de la caiguda de Barcelona, li parlava de ¡°La gran venta! A n¡¯en Merli (...) mes de cinc mil duros!¡±; i afegia precisament: ¡°En Tarradellas tamb¨¦ ha tornat a comprar, i dem¨¤ o dem¨¤ passat l¡¯anir¨¦ a saludar i donar-li les gr¨¤cies per tot¡±. Aquesta transacci¨® del 1938 agonitzant no deix¨¤ rastre a l¡¯epistolari que ha servit per a l¡¯article.

El mateix Pidelaserra, quan es referia als milers de duros cobrats, no deixava d¡¯afegir ¡°encara que siguin els d¡¯ara¡±, per¨° ¨¦s que no era prou conscient que dies despr¨¦s aquells diners no tindrien cap valor. I ¨¦s que foren molts els que van preveure que m¨¦s valia tenir pintura a les parets de casa que no uns bitllets de la Rep¨²blica que estaven a punt de ser paper mullat.

Francesc Fontbona ¨¦s historiador de l'art, membre de l'Institut d'Estudis Catalans i de la Reial Acad¨¨mia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi[