Llampecs a ¡®Revoluci¨® 4.0¡¯

Preguntar-se sobre qu¨¨ ens porta el nou canvi tecnol¨°gic i la importaci¨® de programes de la r¨¤dio de la Corporaci¨® Catalana de Mitjans Audiovisuals semblen dues tend¨¨ncies a TV3. Despr¨¦s de Celobert, que venia d¡¯iCat, arriba a aquest canal de televisi¨® un espai sobre el nou canvi tecnol¨°gic, Revoluci¨® 4.0, importat de Catalunya R¨¤dio. Un assumpte que ja tracten Jordi Bast¨¦ amb el seu No pot ser! i Control-T, per¨° aquest darrer m¨¦s val deixar-lo c¨®rrer.

El tema de la transformaci¨® digital i l¡¯emprenedoria no ¨¦s nou per a Xantal Llavina, que dirigeix i presenta, des del 2017, Revoluci¨® 4.0 a la r¨¤dio. Ara ho fa tamb¨¦ a la televisi¨®. Ella mateixa es defineix como una dona TIC (ho va dir a TV3xuntub). El programa, d¡¯una hora, ¨¦s una conversa a plat¨® amb diferents convidats que s¨®n convocats per tractar un tema sobre l¡¯horitz¨® 4.0. Els primers assumptes que ha tocat el programa televisiu han estat triats de manera pertinent: l¡¯educaci¨®, el periodisme i les eines del futur. Hi ha quatre convidats principals, que tenen m¨¦s temps d¡¯exposici¨®, i una ¨¤gora on els testimonis s¨®n m¨¦s escarits.

Una de les preocupacions ¨°bvies del programa ¨¦s que, tot i ser una tert¨²lia, vol disfressar les convencions del g¨¨nere. El recurs m¨¦s rid¨ªcul ¨¦s no ja permetre, sin¨® emp¨¨nyer, que els convidats, mentre no els toca intervenir, facin fotos amb el m¨°bil. ?s una imatge molesta. I abans del 4.0 dir¨ªem, a m¨¦s, que ¨¦s de mala educaci¨® no prestar atenci¨® a qui parla... per¨° ara, amb la m¨ªstica de la multitasca, aquest argument sembla desacreditat. La mateixa Llavina ha confessat amb qui li agradaria fer-se un selfie: Bill Gates i Mark Zuckerberg. Tota una declaraci¨®.

Revoluci¨® 4.0 ¨¦s un programa gravat que permet una postproducci¨® que mira d¡¯introduir elements que guarneixen la contemplaci¨® d¡¯unes persones fent petar la xerrada. En aquest sentit ¨¦s ¨¤gil. Una agilitat que tamb¨¦ intenta la presentadora, en no permetre que ning¨² s¡¯allargui molt i tenint a la seva disposici¨® una protectora quantitat de convidats per poder distribuir els torns de paraula. Per si no n¡¯hi hagu¨¦s prou, tamb¨¦ disposa de gravacions amb ciutadans, coneguts i desconeguts, que hi diuen la seva.

Per¨° l¡¯agilitat s¡¯ha d¡¯administrar perqu¨¨, si ¨¦s excessiva, et porta a una antologia d¡¯espetecs. Llavina mateix va fer una bona cita segons la qual la televisi¨® ens dona temes per pensar, per¨° no ens deixa temps per fer-ho. Precisament, aquest ¨¦s el problema que t¨¦ el programa: massa convidats i poc temps per elaborar un discurs. Suggereix una bona agenda de q¨¹estions, per¨° sovint la seva cuina s¨®n unes quantes frases ja molt dites, quatre llampecs. A la llista de convidats, per altra banda, es nota que la Generalitat n¡¯¨¦s ¡°col¡¤laboradora¡±. A dos dels tres primers programes han intervingut personal del Institut Catal¨¤ de Finances. I un d¡¯aquests convidats va dir que no hi ha problemes de diners en inversi¨® innovadora per als bons projectes. Sort que no era al programa sobre educaci¨®, perqu¨¨ no s¨¦ si hi ha liquiditat per a apps que resolen mots encreuats, per¨° per a les escoles amb barracons o per les universitats amb pressupostos esquifits, escoltar aquesta mena de frases des d¡¯una administraci¨® que no resol la seva precarietat pot resultar fins i tot insultant.

En fi, si es tracta de subratllar una frase, trio la que va dir el professor Ramon L¨®pez de Mantaras a Jordi Bast¨¦ a No pot ser!: li feia m¨¦s por l¡¯estupidesa humana que la intel¡¤lig¨¨ncia artificial. Un programa, per cert, que millora molt quan en lloc d¡¯anar al Jap¨® se¡¯n va a Torredembarra o no surt de Barcelona.